Volta de creueria

De Viquipèdia

La volta de creueria és un tipus de volta característic de la arquitectura gòtica que rep este nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dos voltes de de canó apuntat. A diferència de la volta d'aresta, la de creueria es caracteritza per estar reforçada per dos o més nervis (arquitectura) diagonals que s'encreuen en la clau (arquitectura), generalment. La volta de creueria es considera un dels tres elements distintius de la arquitectura gòtica, junt amb el arc apuntat i el arcbotant.

La volta de creueria consta de dos elements: els arcs que constituïxen el seu carcassa, o esquelet, i els "draps" que cobrixen els espais intermedis entre els arcs. Primer s'alcen els arcs, creant una estructura esvelta, resistent i lleugera, i posteriorment es construeixen els "draps" intermitjos conformant les voltes, quedant emmarcades transversalment pels arcs feixassos, i longitudinalment pels arcs formerets, paral·lels a l'eix de la nau que delimiten els trams de la volta.

[edita] Historia

Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França

Hi ha diferents teories sobre l'origen de la volta de creueria. S'ha buscat els seus antecedents en les cúpulaes d'arcs entrecreuaments d'alguns edificis del art islàmic, així com en les voltes de certes esglésies de Geòrgia i Armènia.

Pareix, no obstant, que la volta de creueria gòtica va evolucionar a partir de la volta d'aresta ja utilitzada en el romànic. Els antecedents més directes de les voltes de creueria del gòtic es troben en construccions tardorromániques de dos regions allunyades entre si: Llombardia, d'una banda, i Normandia-Anglaterra per una altra.

A Llombardia, es va utilitzar en almenys cinc temples: Sant Ambrosi de Milà, Sant Nazaro de Milà, Sant Miquel de Pavia, Sant Sabí de Piacenza i Rivolta d'Adda. Les dates no són necessàries, però es creu que totes estes obres es van realitzar entre 1100 i 1130.

A Anglaterra, un dels primers exemples del seu ús es troba en la Catedral de Durham (1093-1004), encara que estes voltes de creueria no tenen arcs formerets, i els feixassos són Arc de mig punt. A Normandia el seu ús es va generalitzar en la primera mitat del segle XII, encara que els sistemes de suport continuaven sent els propis del romànic.

La difusió d'este tipus de volta es va produir sobretot a partir de mitjan del segle XII.

Encara que hi ha distints tipus de voltes de creueria, la més utilitzada en el període clàssic del gòtic va ser la cuatripartita, en edificis tan singulars com les Catedrals de Chartres, Reims o Amiens.

[edita] Sistema constructiu

La necessitat crear amplis espais coberts va motivar trobar un sistema constructiu que, mantenint, i inclús reduint el grossor de murs i contraforts, aconseguira ampliar este volum interior: és la arquitectura gòtica, que va permetre alleugerir el pes de les cobertes per mitjà de l'equilibri de les forces verticals i horitzontals perquè es contraresten entre si. El pes de la volta es transmetrà als fonaments a través dels pilars, intervenint a penes els murs que només serviran de tancament de l'espai arquitectònic.

L'edifici gòtic s'assembla a un "esquelet" recobert d'una pell "immaterial", les vidrieres, que permeten inundar l'interior de llum. Els plantejaments de la arquitectura romànica, amb els seus grossos i pesats murs, havien quedat obsolets.

Respecte a la volta de canó, predominant en l'arquitectura romànica, el principal avantatge de la de creueria és que transmet el pes només als pilars. Estos es reforcen amb contraforts (ja utilitzats en el romànic), o amb arcbotants, un altre element característic del gòtic. Els murs ja no necessiten ser tan grossos com en el romànic, i poden ser fàcilment perforacions amb grans vans. D'esta manera es podia construir grans edificis amb economia de materials, al mateix temps que s'aconseguien grans llums i altures.