Murtra

De Viquip??dia

Murtra
Myrtus communis
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae Subregne: Tracheobionta Divisi??: Magnoliophyta Subdivisi??: Magnoliophytina Classe: Magnoliopsida Ordre: Myrtales Fam??lia: Myrtaceae G??nere: Myrtus Esp??cie: M. communis
Nom binomial
Myrtus communis L.

Murtra redirigeix aqu??. Per al monestir, veieu Sant Jeroni de la Murtra

La murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera (Myrtus communis) ??s una planta de la fam??lia de les mirt??cies que creix a les dues vores del Mediterrani. Etimol??gicament Myrtus communis prov?? del grec myrtos que significa perfum per ser una planta molt arom??tica i communis per ser relativament abundant.

Taula de continguts 1 Ecologia 2 Descripci?? 3 Farmacologia 3.1 Composici?? qu??mica 3.2 Usos medicinals i accions farmacol??giques 3.3 Toxicitat 4 Observacions 5 Propagaci?? 6 Refer??ncies bibliogr??fiques 7 Enlla??os externs

[edita] Ecologia

La murta t?? un or??gen cosmopolita. Es distribueix des de l'??frica, passant per Europa fins a l'??sia temperada, ??s a dir, a la zona mediterr??nia ja que ??s una planta term??fila.

Al continent afric?? es pot trobar a Macaronesia (Portugal - Azores) i al nord d'??frica (Alg??ria, L??bia, Marroc i Tunez).

A l'??sia temperada nom??s es troba a la zona d'Israel, Jordania i S??ria.

Finalment, a Europa, s'origina tant al sud-est europeu (Gr??cia, It??lia, Malta) com al sud-oest europeu (Fran??a, Portugal i Espanya).

A Catalunya no ??s molt freq??ent per?? es pot trobar a totes les comarques litorals des del Rossell?? fins a l???Alacant?? i a les Illes on ??s m??s com??. Prefereix climes temperats i c??lids, llocs arrecerats i s??ls eixuts i frescos. Viu als matolls, a les m??quies i als marges de rambles i torrenteres.

[edita] Descripci??

La Myrtus communis que pertany a la fam??lia de les mirt??cies presenta un cicle vital perenne. ??s un arbust faner??gam d???1-3m d???al??ada de fullatge dens, molt ramificat, amb p??ls glandulars a les branques m??s joves.

Les fulles es caracteritzen per ser simples, cori??cies, subs??ssils, amb nombrosos petits punts transl??cids, molt arom??tiques per fregament i per tenir una disposici?? damunt la tija oposada. La forma del limbe ??s entre lanceolada i ovalada. T?? l?????pex acuminat i la forma de la base ??s atenuada. La seva superf??cie ??s revoluta amb una nervadura pennada i una divisi?? del marge entera.

Les flors de 30mm de di??metre, c??cliques actinomorfes situades sobre pedicels llargs i prims de manera axial, presenten una corol??la gamop??tala rot??cia amb 5 p??tals blanquinosos. Quant als car??cters sexuals, l???androceu presenta abundants estams sent aix?? polidelfs i exserts i el gineceu pentacarpel??lar soldat un l???ovari ??nfer.

D???altra banda el fruit ??s una baia anomenada murt?? que normalment medeix 10x8mm. ??s de color blau-negr??s, poc carn??s i comestible i es cobreix amb una capa de pru??na a la maduresa.

La floraci?? es d??na entre els mesos de maig i principis d???agost.

[edita] Farmacologia

... AV??S M??DIC

[edita] Composici?? qu??mica

La composici?? qu??mica de la murta ??s diferent segons la zona de la planta que estudiem.
A les fulles hi trobem tanins, resines, principis amargs, oli essencial (0,3%), aigua i sals minerals.

Els fruits, aix?? com les fulles, contenen tanins, resines, oli essencial, aigua i sals minerals. A m??s, tamb?? hi trobem sucres, ??cid m??lic i c??tric.
Els components m??s importants de l???oli de murta (fins al 0.8% en les fulles) s??n myrtenol, myrtenol acetat, limonene (23%), linalool (20%), pinene (14%), cineol (11%), a m??s, p-cymene, geraniol, nerol i la phenylpropanoid, methyleugenol. Existeix una considerable variabilitat en la composici?? de l???oli en els diferents llocs on el podem trobar.

[edita] Usos medicinals i accions farmacol??giques

La murta t?? diferents usos medicinals que es poden classificar segons la via del cos que tractem.

a.Via interna:

• Afeccions respirat??ries:bronquitis, sinusitis, otitis.
• Afeccions microbianes de les vies urin??ries: cistitis, prostatitis.
• Disp??pcies hipot??niques.
• Refredats
• Leucorrees.

b.Via externa:

• Hemorroides, ferides, llagues, ??lceres, leucorrees, metritis, etc.

Tots aquests usos venen determinats per diferents components que t?? la planta que actuen de manera diferent segons els seus principis actius. Les seves fulles contenen tanins, resines, subst??ncies amargues, i sobretot, un oli essencial que s??n els elements que proporcionen les diverses propietats farmacol??giques. Els tanins, confereixen a la planta les propietats astringents que s'utilitzen, sobretot, per tractar les morenes. L???ess??ncia t?? una important acci?? antis??ptica i antibi??tica comparable a la penicil??lina. A m??s a m??s, ??s expectorant, eup??ptica, digestiva, hemost??tica i bals??mica. Ajuda a combatre els processos inflamatoris de les vies respirat??ries: constipats, bronquitis, tos, sinusitis, etc. ja que cont?? un alcohol, el mirtol, que li proporciona propietats bals??miques, antis??ptiques i sedants. Es pot prendre en infusi??, en forma de xarop o tamb?? en forma de bafs, com les fulles d???eucaliptus. Els fruits s???utilitzen com a condiment, tot i que tamb?? es poden obtenir elements per protegir la pell. D'altra banda, els animals ( senglars, porcs...) l'utilitzen per a regurgitar el menjar.

[edita] Toxicitat

Cal tenir en compte la possible toxicitat de l???oli essencial i del mirtol i no aplicar grans dosis (dosi m??xima 2-3 gr.) per la possible aparici?? de reaccions al??l??rgiques.

[edita] Observacions

La murta s'utilitza b??sicament en el camp de la perfumeria, m??s concretament en els perfums masculins ja que t?? una aroma molt intensa.
Entre els grecs antics, la murta era la planta consagrada a Afrodita, la deessa de l'amor i com a tal es considerava s??mbol de l???amor i la bellesa. Amb corones de murta es reconeixien els campions ol??mpics.
Sovint s???utilitza com a decoraci?? ja que resisteix b?? les ??poques de poda. La fusta la trobem en ebenisteria.
En quan al cultiu la murta necessita s??ls frescos en llocs oberts i humits i un clima suau. No resisteix les temperatures extremes.

[edita] Propagaci??

La seva propagaci?? ??s molt f??cil i el m??tode m??s normal ??s per les llavors que s'obtenen dels murtons al mes de setembre. Tamb?? es pot propagar fent un esqueix duplicant la planta mare. ??s molt utilitzada en jardineria per moltes raons, f??cil i agra??da de cultivar, t?? un fullatge molt dens, ??s molt arom??tica.

[edita] Refer??ncies bibliogr??fiques

• Bol??s, O. et al. Flora manual dels Pa??sos Catalans. 3a ed. Barcelona: P??rtic, 2005.

[edita] Enlla??os externs

• http://www.mtplantas.com/plantas/E24077.htm
• http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59190/91596
• http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/tax_search.pl
• http://www.enciclopedia.cat/

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Murtra

Aquest article sobre flora ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.