Murtra
De Viquipèdia
 |
TINGUEU PACIÈNCIA
Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Myrtus communis
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Myrtus communis L. |
||||||||||||||||||
- Murtra redirigeix aquí. Per al monestir, veieu Sant Jeroni de la Murtra
La murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera (Myrtus communis) és una planta de la família de les mirtàcies que creix a les dues vores del Mediterrani. Etimològicament Myrtus communis prové del grec myrtos que significa perfum per ser una planta molt aromàtica i communis per ser relativament abundant.
Taula de continguts |
[edita] Ecologia
La murta té un orígen cosmopolita. Es distribueix des de l'Àfrica, passant per Europa fins a l'Àsia temperada, és a dir, a la zona mediterrània ja que és una planta termòfila.
Al continent africà es pot trobar a Macaronesia (Portugal - Azores) i al nord d'Àfrica (Algèria, Líbia, Marroc i Tunez).
A l'Àsia temperada només es troba a la zona d'Israel, Jordania i Síria.
Finalment, a Europa, s'origina tant al sud-est europeu (Grècia, Itàlia, Malta) com al sud-oest europeu (França, Portugal i Espanya).
A Catalunya no és molt freqüent però es pot trobar a totes les comarques litorals des del Rosselló fins a l’Alacantí i a les Illes on és més comú. Prefereix climes temperats i càlids, llocs arrecerats i sòls eixuts i frescos. Viu als matolls, a les màquies i als marges de rambles i torrenteres.
[edita] Descripció
La Myrtus communis que pertany a la família de les mirtàcies presenta un cicle vital perenne. És un arbust fanerògam d’1-3m d’alçada de fullatge dens, molt ramificat, amb pèls glandulars a les branques més joves.
Les fulles es caracteritzen per ser simples, coriàcies, subsèssils, amb nombrosos petits punts translúcids, molt aromàtiques per fregament i per tenir una disposició damunt la tija oposada. La forma del limbe és entre lanceolada i ovalada. Té l’àpex acuminat i la forma de la base és atenuada. La seva superfície és revoluta amb una nervadura pennada i una divisió del marge entera.
Les flors de 30mm de diàmetre, cícliques actinomorfes situades sobre pedicels llargs i prims de manera axial, presenten una corol·la gamopètala rotàcia amb 5 pètals blanquinosos. Quant als caràcters sexuals, l’androceu presenta abundants estams sent així polidelfs i exserts i el gineceu pentacarpel·lar soldat un l’ovari ínfer.
D’altra banda el fruit és una baia anomenada murtó que normalment medeix 10x8mm. És de color blau-negrós, poc carnós i comestible i es cobreix amb una capa de pruïna a la maduresa.
La floració es dóna entre els mesos de maig i principis d’agost.
[edita] Farmacologia
|
[edita] Composició química
La composició química de la murta és diferent segons la zona de la planta que estudiem.
A les fulles hi trobem tanins, resines, principis amargs, oli essencial (0,3%), aigua i sals minerals.
Els fruits, així com les fulles, contenen tanins, resines, oli essencial, aigua i sals minerals. A més, també hi trobem sucres, àcid màlic i cítric.
Els components més importants de l’oli de murta (fins al 0.8% en les fulles) són myrtenol, myrtenol acetat, limonene (23%), linalool (20%), pinene (14%), cineol (11%), a més, p-cymene, geraniol, nerol i la phenylpropanoid, methyleugenol. Existeix una considerable variabilitat en la composició de l’oli en els diferents llocs on el podem trobar.
[edita] Usos medicinals i accions farmacològiques
La murta té diferents usos medicinals que es poden classificar segons la via del cos que tractem.
a.Via interna:
- Afeccions respiratòries:bronquitis, sinusitis, otitis.
- Afeccions microbianes de les vies urinàries: cistitis, prostatitis.
- Dispèpcies hipotòniques.
- Refredats
- Leucorrees.
b.Via externa:
- Hemorroides, ferides, llagues, úlceres, leucorrees, metritis, etc.
Tots aquests usos venen determinats per diferents components que té la planta que actuen de manera diferent segons els seus principis actius. Les seves fulles contenen tanins, resines, substàncies amargues, i sobretot, un oli essencial que són els elements que proporcionen les diverses propietats farmacològiques. Els tanins, confereixen a la planta les propietats astringents que s'utilitzen, sobretot, per tractar les morenes. L’essència té una important acció antisèptica i antibiòtica comparable a la penicil·lina. A més a més, és expectorant, eupèptica, digestiva, hemostàtica i balsàmica. Ajuda a combatre els processos inflamatoris de les vies respiratòries: constipats, bronquitis, tos, sinusitis, etc. ja que conté un alcohol, el mirtol, que li proporciona propietats balsàmiques, antisèptiques i sedants. Es pot prendre en infusió, en forma de xarop o també en forma de bafs, com les fulles d’eucaliptus. Els fruits s’utilitzen com a condiment, tot i que també es poden obtenir elements per protegir la pell. D'altra banda, els animals ( senglars, porcs...) l'utilitzen per a regurgitar el menjar.
[edita] Toxicitat
Cal tenir en compte la possible toxicitat de l’oli essencial i del mirtol i no aplicar grans dosis (dosi màxima 2-3 gr.) per la possible aparició de reaccions al·lèrgiques.
[edita] Observacions
La murta s'utilitza bàsicament en el camp de la perfumeria, més concretament en els perfums masculins ja que té una aroma molt intensa.
Entre els grecs antics, la murta era la planta consagrada a Afrodita, la deessa de l'amor i com a tal es considerava símbol de l’amor i la bellesa. Amb corones de murta es reconeixien els campions olímpics.
Sovint s’utilitza com a decoració ja que resisteix bé les èpoques de poda. La fusta la trobem en ebenisteria.
En quan al cultiu la murta necessita sòls frescos en llocs oberts i humits i un clima suau. No resisteix les temperatures extremes.
[edita] Propagació
La seva propagació és molt fàcil i el mètode més normal és per les llavors que s'obtenen dels murtons al mes de setembre. També es pot propagar fent un esqueix duplicant la planta mare. És molt utilitzada en jardineria per moltes raons, fàcil i agraïda de cultivar, té un fullatge molt dens, és molt aromàtica.
[edita] Referències bibliogràfiques
- Bolós, O. et al. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. Barcelona: Pòrtic, 2005.
[edita] Enllaços externs
- http://www.mtplantas.com/plantas/E24077.htm
- http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59190/91596
- http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/tax_search.pl
- http://www.enciclopedia.cat/
 |
Aquest article sobre flora és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
