Romer
De Viquipèdia
![]() |
Aquest article tracta sobre una planta. Per a altres significats, vegeu «romaní». |
![]() |
||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() Romaní florit
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Segur
|
||||||||||||||
Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Rosmarinus officinalis L. |
||||||||||||||
El romaní o romer (Rosmarinus officinalis) és un arbust perenne d'entre mig metre i un metre i mig d' altura, de ramificació profusa, amb fulles xicotetes allargades amb una amplada màxima d'uns 3mm i fins a 40 mm de llargada (oblongo-aovades), verds lustroses pel feix i blanques o blaves violades per l'envés a l'estar cobertes d'abundants pelets.
El més significatiu i característic del romer és que poseesca en les seues fulles unes glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant i forta olor, sobre tot quan es matxuquen les seues fulles.
A Menorca, a més a més, existeixen les següents variants: romaní mascle (Ciutadella) i romaní foraster (a tot Menorca, els plantats en jardineria). Existeix a Menorca una varietat endèmica que creix torta i més planera, força rara a l'illa, el Rosmarinus officinalis var. palaui. A aquesta varietat se la denomina amb els noms vernacles de romaní femella o flor revenial.
[edita] Accions Farmacològiques
Aquesta planta se sol utilitzar com a espècia culinària i com a planta medicinal. Té efectes estimulants i tònics; afavoreix la recuperació de malalties respiratòries i de l'aparell digestiu (malalties hepàtiques). Pres en forma d'infusió afavoreix la digestió després de menjars copiosos.
Com la majoria de les lamiàcies, té efectes antisèptics en ferides i calma la tos.
[edita] Composició de l'oli essencial de romaní
S'obte de les flors i les fulles de 10 a 25 ml/kg d'un oli essencial ,incolor o lleugerament groc i verdós, els components principal del qual són càmfora (15-25%) cineol (15-50%) alfa piné (10-25%)i borneol. La composició varia segons l'origen geogràfic i l'època de l'any en la qual s'obté i per exemple els romaníns nordafricans tenen molt més cineol que els de la península ibèrica. A altes dosis l'oli essencial de romaní pot ser tòxic a nivell del sistema nerviós central.

