Serra de Castelltallat
De Viquipèdia
La Serra de Castelltallat està situada entre l'oest del Bages i el sud del Solsonès. La major part de la serralada pertany al municipi de Sant Mateu de Bages mentre que la part més occidental es troba dins els municipis de Pinós i La Molsosa.
El poble de Castelltallat que fins 1840 era un municipi i que des de aquell any va formar part de Sant Mateu de Bages, és actualment una parròquia.
L'església parroquial de Sant Miquel situada a 887 metes d'altitud i feta als peus de l'antic castell de Castelltallat,conté mostres dels estils arquitectònics romànic, renaixentista, barroc i neoclàssic.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
És un altiplà de base calcària orientat de SW-W a NE-E que ocupa uns 65 km². La màxima alçada és a la muntanya del "Tossal" a 936 metres. Presenta una part obaga amb pendents forts i predomini forestal i una part solana amb més dedicació agrícola. És origen de la riera de Coaner al nord i de la riera de Fonollosa al sud, ambdues afluents del riu Cardener afluent del Llobregat.
[edita] Clima
Presenta un clima submediterrani de muntanya mitjana amb uns 600 litres de precipitació anual i una temperatura mitjana de 12 graus amb un cert grau de continentalitat ja que les temperatures mitjanes mensuals oscil·len des dels 4 graus al gener fins els 21 al juliol. Les mínimes i màximes absolutes oscil·len entre els -6 i els 38ºC. La major part de la Serra forma part d'un PEIN(Pla d'Espais d'Interès Natural)
[edita] Vegetació
Segons l'orientació nord a sud apareixen diverses formacions forestals. Les pinedes són de pi blanc (pinus halepensis) amb algun pi pinyoner (pinus pinea) a les parts baixes i de pinassa per sobre dels 700 metres. Les rouredes són de formes hibridades de roures de les espècies "faginea" i "cerroide". Els alzinars també presenten tipus intermedis entre el carrascar (quercus rotundifolia) i l'alzina vera (quercus ilex). Allà on no hi ha bosc hi predominen els prats de jonça (aphyllantion) o el fenassar (Brachypodium). Es remarcable la presència del ruac (ononis tridentata) en algunes petites afloracions de guix i la de la Melissa borda (Melittis melissophyllum). La maduixera de bosc (Fragaria) ocupa el límit de distribució dins de la depressió central. També són interessants els exemplars de Digital groga (Digitalis lutea) Primavera (Primula acaulis i ginestell cineri (Genista cinerea).
[edita] Fauna
Pel que fa als animals salvatges es remarcable la nidificació dels corbs i la presència del duc (Bubo bubo). Són molt abundants els senglars i les guineus, els conills i les perdius.
[edita] Afectació per incendis
L'afectaren en la major part els incendis de 1994 i 1998. La seva superfície arbrada va quedar reduïda a 1.000 ha quan abans en tenia 6.000. La recuperació natural de la vegetació ha comportat alguns canvis. D'una banda s'ha estès una roureda pràcticament pura allà on abans hi dominaven els pins i de l'altra els pins blancs s'han tornat a sembrar. Arreu on no s'ha tornat a instal·lar el bosc hi domina ara la brolla on destaca la botja (Dorycnum hirsutum) el romaní, fenàs etc. Els rebrots d'alzines i roures ja atenyen alçades de més de 5 metres.
[edita] Activitats productives
Actualment s'ha fet un tomb cap l'agroturisme. Per tal de donar suport a aquesta activitat la Diputació de Barcelona hi ha bastit un observatori astronòmic al costat de les runes de l'antic "Castell talaiat" d'on en deriva el nom actual de la Serra.
[edita] Història
El castell de castelltallat anomenat de Montdó o Castell rodó (en llatí Montedono i Castrodono) situat prop de l'actual església de Sant Miquel i actualment en runes, existia ja des de primeries del segle X i a finals del mateix segle ja consta la població de Castelltallat. L'any 937 el comte Lluís Borrell donava a Santa Cecília de Montserrat unes terres situades al castell de Montedono. El 996 els comtes Ramon Borrell i Ermessenda atorgaven al mateix monestir montserratí diverses possessions del Castrodon anomenat Castrotallado. A partir del segle XII ja s'estableix la forma actual com Castelltallat
El castell de Castelltallat estava situat en el límit ra va
Com a mínim des de 1021 i fins a la fi de l'antic règim d'Espanya, el poble de Castelltallat va pertànyer als ducat de Cardona, tanmateix els seus habitants pagaven el delme eclesiàstic a Santa Cecília de Montserrat.
En el fogatge de 1381 Castelltallat reunia 26 focs.
L'any 1659 es cita Castelltallat com un dels castells que actuaven junt amb la vila de Cardona.
