Fogatge
De Viquipèdia
El fogatge era un impost directe creat en l'època de Pere III.
Fou pactat a les Corts Catalanes per tal que aquest nou impost no sols es cobrés en les terres reials, ans també en els dominis dels senyors laics i eclesiàstics.
L'organització del cobrament dels fogatges i de la confecció dels fogatjaments restà en mans de les Corts i aviat de la Diputació del General.
Pel que fa a la forma de cobrament, de vegades s'establia una quantitat per foc i de vegades s'establia una quantitat global que calia dividir pel nombre total de focs recomptats. Així mateix, mentre de vegades foren comptats els masos rònecs (encara el 1358), els focs de musulmans i els de jueus, normalment no fou pas així.
De vegades, a les Corts també es va poder pactar l'establiment d'un nombre convencional de focs que hi havia en algunes grans senyories (cases taxades); és el cas del marquesat de Tortosa, els comtats d'Urgell, de Pallars, d'Empúries o els vescomtats de Castellbò o de Rocabertí. [1]
[edita] Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 127.
