Santa Cec??lia de Montserrat
De Viquip??dia
Santa Cec??lia de Montserrat fou una antiga abadia benedictina del municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig cam?? de Can Ma??ana i el monestir de Montserrat.
L'indret ??s notable per la seva situaci?? en un repl?? enlairat orientat cap a la vall del Llobregat. El temple rom??nic, de tres naus de desigual extensi?? i tres absis amb arcuacions cegues, es mant?? en bon estat gr??cies a diverses restauracions i ??s un magn??fic exemplar rom??nic del segle XI, ??nica part que ha restat de les velles construccions.
El casal ve?? ha estat refet quasi ??ntegrament, i del 1900 al 1954 hi resid?? una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles, que el 1954 es trasllad?? al nou monestir de Sant Benet de Montserrat, prop de la Col??nia Puig. Actualment han estat convertits avui en refugi d'excursionistes i en locals per a activitats juvenils.
[edita] Hist??ria
Fou erigida vers el 945 per l'abat Cesari, que entre el 966 i el 981 pretengu?? ser l'arquebisbe de la Tarraconense. El 951, Cesari va obtenir un precepte del rei Llu??s IV de Fran??a, que li confirmava la dotaci?? inicial assignada pels comtes Sunyer I i la seva esposa Riquilda, els seus protectors.
El 956 fou sotmesa can??nicament al bisbat de Vic. El 1023 va estar a punt de ser sotm??s pel monestir de Ripoll, que fund?? tot seguit el ve?? priorat de Santa Maria de Montserrat. Fou cedida al monestir de Sant Cugat el 1058, per separar-se'n 50 anys m??s tard. El 1143, la parr??quia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic.
Al segle XIV entr?? en decad??ncia, i aviat es convert?? en un lloc d'hostalatge per als pelegrins de Santa Maria de Montserrat, entrant en la seva ??rbita el 1410, i annexat el 1539. Els abats de Santa Maria tingueren cura des d'aleshores de la casa, on hi residia nom??s un prevere i els seus servents.
En va sortir malmesa pel pas dels francesos del 1811-1812, fou reparada per l'abat Muntadas entre el 1862-1866, i definitivament restaurada per Puig i Cadafalch el 1928.
