Montserrat

De Viquip??dia

Coordenades: 41?? 35??? 30??? N 1?? 50??? 16??? E

Aquest article tracta sobre la muntanya. Per a altres significats, vegeu ??Montserrat (desambiguaci??)??.

La muntanya de Montserrat des de Manresa

El mass??s de Montserrat

Montserrat ??s, segons la tradici??, la muntanya m??s important i misteriosa de Catalunya. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca una abadia benedictina consagrada a la Mare de D??u de Montserrat, una mareded??u trobada.

El nom prov?? de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llat?? serra, que ??s el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Precisament en les representacions her??ldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt.

Com a advocaci?? mariana, Montserrat tamb?? ??s usat com a nom propi femen??, habitualment abreujat Mont, Montse, Muntsa, Serrat o Rat. Fins al segle XIX tamb?? va ser un nom propi mascul??.

[edita] La muntanya de Montserrat

Vista general del mass??s de Montserrat

??s un mass??s de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni^[1]. Altres cims montserratins s??n el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgr??s, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservaci??.

Al llarg dels mil??lennis, els moviments tect??nics, els canvis clim??tics i l'erosi?? han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, els agents f??sics hi han obert coves, avencs i torrenteres.

El bosc mediterrani per excel??l??ncia ??s tamb?? el tipus de vegetaci?? predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d'altres. Pel que fa als mam??fers, hi destaquen l'esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, aix?? com les cabres salvatges.

Sant Jeroni, a 1236 metres

[edita] L'espiritualitat

La Mare de D??u de Montserrat

Des que, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de D??u a la Santa Cova, des de la fundaci?? del monestir, des de sempre, Montserrat ha estat vinculada a l'espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya cont?? un bon nombre de petites esgl??sies i d'ermites abandonades, com Santa Cec??lia, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel, Sant Jeroni, etc.

La mareded??u, anomenada familiarment "la Moreneta" pel seu color fosc, ??s una talla rom??nica de fusta del final del segle XII; el seu color ??s el resultat de la transformaci?? del vern??s a causa del pas del temps.

[edita] La llegenda

L'any 880, un dissabte al vespre, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d'una bella melodia. El dissabte seg??ent, la visi?? es repet??. Els quatre dissabtes seg??ents els hi acompany?? el rector d'Olesa i pogu?? constatar l'esmentada visi??.

Un cop assabentat de l'esdeveniment, el bisbe, que es trobava a Manresa, hi organitz?? una anada, en la qual van veure una cova on van trobar la Santa Imatge. El bisbe els va proposar traslladar-la a Manresa, per?? nom??s de treure-la la mareded??u es va fer tan pesant que no la van poder moure. El bisbe va interpretar aquest fet com el desig de la Mare de D??u de restar en aquell indret i man?? construir-hi una capella.

[edita] La festivitat

El dia 27 d'abril se celebra la diada de la Mare de D??u de Montserrat, patrona de Catalunya.

[edita] El monestir

Monestir de Montserrat

Article principal: Monestir de Montserrat.

Entre les diverses construccions del monestir de monjos benedictins, la sala capitular, el claustre neorom??nic i el refetor hi destaquen per la seva peculiaritat i el seu estil arquitect??nic, renovat al 1925 per Josep Puig i Cadafalch.

La comunitat actual de Montserrat est?? formada per uns vuitanta monjos que segueixen la regla de sant Benet (segle VI). L'objectiu principal de la comunitat ??s continuar fent de la muntanya un lloc de trobada i preg??ria.

[edita] Cultura

La cultura tamb?? forma una part important de Montserrat, ja que el monestir compta amb una biblioteca amb gaireb?? 300.000 volums, uns escolania de nois cantors (considerada el conservatori infantil m??s antic d'Europa) i un museu amb obres d'artistes com el Greco, Picasso o Dal??. Fins i tot, tresors de l'antic Egipte, entre els quals destaca una m??mia.

El monestir de Montserrat ??s a l'origen d'iniciatives del m??n editorial com les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i la revista Serra d'Or.

[edita] Accessos i transports

L'Aeri de Montserrat.

Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. Tamb?? hi pugen des de Monistrol un telef??ric (l'Aeri) i un tren cremallera pertanyent als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. A aquesta empresa p??blica de transports pertanyen tamb?? els dos funiculars que surten des del monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan. La muntanya tamb?? ??s travessada per diversos senders de gran recorregut i altres de secundaris.