Els Encantats

De Viquipèdia

Els Encantats
Els Encantats, segons Josep M. Espinàs, "un immens cartell publicitari penjat del cel
Altitud:	2.734,3 i 2.748,1 m
Coordenades:	42° 34′ 23″ N 1° 00′ 45″ ECoordenades: 42° 34′ 23″ N 1° 00′ 45″ E
Situació:	Pallars Sobirà
Serralada:	Pirineus
Material de formació:	{{{Material}}}
Primera ascensió:	Mossèn Jaume Oliveres, 1910?
Ruta normal:	per la vall de Monestero
Muntanya - Muntanyes del món - Alpinistes

Els Encantats són dues agulles –o dues puntes– d'una famosa muntanya situada als Pirineus, al sud de l'estany de Sant Maurici, a la riba dreta del riu Escrita, en sentit orogràfic. Forma part de la capçalera de la Noguera Pallaresa. Administrativament el territori pertany al municipi d'Espot, al Pallars Sobirà, i és inclòs al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

La punta oest (el Petit Encantat) té 2.734,3 metres d'alçada i el Gran Encantat 2.748,1 metres, i són separats per una gran bretxa o enforcadura a 2.624 metres.^[1]

Petrogràficament, la vall de l'Escrita és formada del mateix granit normal de l'eix axial pirinenc; malgrat això, aquests dos pics són de pissarres plegades i roca calcària, d'una qualitat no gaire bona, però que ha donat lloc a eixes espectaculars agulles.

Com moltes altres muntanyes, el seu nom neix entre antigues llegendes. En aquest cas la llegenda diu que aquestes dretes agulles eren de primer només dos caçadors que havien fugit de missa per ser els primers a batre l'isard i que van ésser maleïts i varen quedar petrificats per sempre.

Les primeres ascensions són atribuïdes, segons el pireneista Patrice de Bellefont, a Negrin, Romeu, Salles i Ciffre l'any 1901, això pel que fa al Gran Encantat , per la que avui en dia és la via normal. El Petit Encantat va ésser vençut l'any següent per Astorg, Castagne i Brulle. Segons Bellefont, també la Canal Central (actualment la via normal a l'hivern) va ésser remuntada per primer cop l'any 1936, per l'escalador italià Emilio Comici.

A Catalunya, però, tradicionalment és considerat mossèn Jaume Oliveres el primer a pujar aquesta muntanya (el Gran Encantat), l'any 1910. El cert és que l'estiu de 1911, en solitari, va pujar l'Encantat Petit, havent de superar enormes dificultats i greus perills. Aquesta ascensió va tenir el ressò que li havia mancat a les anteriors, a causa possiblement de la popularitat d'Oliveres en la societat catalana de l'època.

Per la seva situació, dintre del Parc Nacional, els Encantats són contemplats cada estiu per un gran nombre de persones i han donat lloc a una de les més conegudes imatges publicitàries dels Pirineus.

Altrament, són nombrosos els alpinistes o escaladors que intenten algunes de les vies normals de pujada. La més concorreguda és la de l'Encantat Gran per la vall de Monestero, amb una graduació de "poc difícil", encara que amb trams força aeris i perillosos. L'Encantat Petit es puja habitualment des de l'enforcadura, però l'escalada d'aquests cent metres és classificada ja de "molt difícil" (passos de 4º), ja que es tracta d'una paret de forta verticalitat i en roca no gaire segura. El descens es fa en rappel (doble corda) per la mateixa via de pujada.

A l'hivern o a la primavera és freqüent la realització d'ascensions per l'espectacular Canal Central fins a la bretxa que separa ambdues puntes. El pendent mitjà es d'uns 50º i, si la qualitat de la neu és l'adequada, presenta dificultats només al moment de la sortida a l'enforcadura, on les roques –ja prou difícils– acostumen a ser-hi cobertes de gel. El descens es fa per la via normal de l'Encantat Gran.