Serra de l'Albera

De Viquipèdia

La serra de l'Albera, o també massís de l'Albera, és un conjunt muntanyós situat al nord de la comarca de l'Alt Empordà i al sud del Rosselló i el Vallespir, que s'estén des del coll del Pertús fins al mar Mediterrani, entre la Costa Vermella i el nord de la Costa Brava, entre les poblacions d'Argelers i Cervera.

És un dels darrers contraforts dels Pirineus, tot i que la poca alçada i l'erosió de les muntanyes fan que tinguin unes característiques ben diferents de les de l'eix central d'aquesta serralada. Culmina al puig Neulós (1.256 m). Altres cims destacats són el puig dels Pastors (1.167 m), el puig dels Quatre Termes (1.156 m) i el pic de Sallafort (992 m).

Des del 1659, arran del Tractat dels Pirineus, la seva carena constitueix la frontera entre França i Espanya.

[edita] Municipis

L'Albera s'estén al llarg d'uns 25 km pels municipis següents:

A l'Alt Empordà: Cantallops, Espolla, Rabós, Llançà, la Jonquera i Sant Climent Sescebes.
Al Rosselló: Argelers, Banyuls de la Marenda, Cotlliure, Montesquiu d'Albera, Portvendres, la Roca d'Albera, Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes, Sureda, Vilallonga dels Monts i el Voló.
Al Vallespir: l'Albera, les Cluses i el Pertús.

[edita] L'Albera, paratge natural

El territori empordanès de la serra conforma, des del 1986, el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, constituït per dos sectors ben diferenciats: un d'occidental, el de Requesens i les Baussitges, i un d'oriental, el de Sant Quirze de Colera i la Balmeta, separats pel coll de Banyuls.

Aquest paratge natural permet observar la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les més típicament mediterrànies, en un terreny de roques metamòrfiques com ara esquists i pissarres.

Les zones més altes presenten una vegetació variada, amb suredes, alzinars, castanyedes, rouredes, fagedes i els prats alpins. Com més es va acostant al mar, la serra va perdent vegetació i està dominada per suredes escadusseres, brolles i matollars.

Quant a la fauna, al sector de Sant Quirze de Colera i la Balmeta subsisteixen les darreres poblacions de tortuga mediterrània de la península Ibèrica. La vaca de l'Albera, una raça autòctona, viu al bosc en règim de total llibertat.

Al Rosselló, el bosc de la Maçana també té el caràcter de reserva natural protegida des del 1973.

[edita] Llocs d'interès

El coll de Panissars i el del Pertús, llocs de pas mil·lenari a banda i banda dels Pirineus, amb el complex fortificat de les Cluses i les restes de la Via Domícia.
Monuments megalítics (dòlmens i menhirs).
Els monestirs benedictins de Sant Quirze de Colera, Sant Genís de Fontanes i Santa Maria del Vilar.
Les esglésies romàniques de Sant Andreu de Sureda i Santa Maria de Colera.
Els castells de Requesens i d'Oltrera.
Les torres de Madaloc i de la Maçana.

[edita] Vegeu també

Dòlmens d'Espolla

[edita] Bibliografia

Francesc Beato i Kildo Carretè (coord.), L'Albera, del Roc de Frausa al cap de Creus, Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, 1991.
L'Albera: guia excursionista transfronterera, Figueres, Albera Viva, 2000.
Maria Àngels Castillo i Jordi Bastart, Sortides amb família: l'Empordà i la serra de l'Albera, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2001.
Jean-Pierre Lacombe Massot i Joan Tocabens, L'Albera, 2000 anys d'història i més..., Perpinyà, Sources, 2000.

[edita] Cartografia

Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. Col·lecció 1:25.000. Espais naturals protegits, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
Massís de l'Albera. Els mapes dels Parcs Naturals de Catalunya, 13, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
Mapa comarcal de Catalunya (Alt Empordà, núm. 2). Escala 1:50.000, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996.