Argelers
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la comarca del Rosselló | |||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals Ceret Argelers |
||
| Gentilici | Argelerenc, argelerenca | ||
| Superfície | 58,67 km² | ||
| Altitud | 16 m (màx.:1.099 mín.:0) |
||
| Població (2004) • Densitat |
9.869 hab. 168,21 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 32′ 47″ N 03° 01′ 23″ E | ||
| Agermanament | Hürth (Alemanya) Montgat (Maresme)[1] |
||
Argelers (en francès Argelès-sur-Mer) és un municipi del Rosselló. Limita amb Elna, Palau del Vidre, Sant Andreu de Sureda, Sureda, Banyuls de la Marenda, Cotlliure i, a l'Alt Empordà, amb Espolla. Recentment s'hi sol afegir un complement, Argelers de la Marenda, que no es correspon ni en l'aspecte històric ni geogràfic i que possiblement és influència del complement francès «sur Mer» necessari per diferenciar-lo d'Argelès-Bagnères i Argelès-Gazost.[2]
L'església parroquial del segle XIV, amb un campanar destacat, està dedicada a Nostra Senyora del Prat.
[edita] Història
Una llegenda diu que Argelers va ser fundada per Hèrcules. La presència de dos dòlmens i d'osseres indica que el territori del municipi ja era ocupat per humans des de la prehistòria.
Històricament, la primera menció es remunta al 879 com «Villa de Argilariis». El nom es pot trobar al segle X amb les formes «Argelarium, Argelaria o Argileria». Existeixen dues explicacions sobre el significat del nom:
- Un lloc d'argelacs o argelagues, un arbust espinós. Aquesta planta és a l'escut del municipi, però lingüísticament és una etimologia dubtosa.
- Un lloc argilós.
La vila, desprès d'estar sota dependència dels comtes del Rosselló, va passar al domini reial català. Va ser un centre de confrontacions entre els reis de Mallorca i els d'Aragó, al segles XIII i XIV. El 1298 es va firmar un tractat de pau entre Jaume II de Mallorca i Jaume II el Just, però va durar ben poc. El 1344 Pere el Cerimoniós va assetjar la vila i va acabar amb el regne de Mallorca. Al segle XV va tornar a ser assetjada pel rei francès Lluís XI i, el 1793, per les tropes espanyoles del general Ricardos. El 1939, al final de la guerra civil espanyola, les autoritats franceses van tancar desenes de milers de refugiats en un camp de concentració situat al nord de la platja d'Argelers.
[edita] Referències
- ↑ Dades d'agermanament de l'Ajuntament(francès)
- ↑ Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, pàgina 65.
