Salses

De Viquipèdia

Salses (en francès, Salses-le-Château) és un municipi del Rosselló. El nom prové del llatí i fa referència a la font salada al peu de les Corberes. És el punt més septentrional del Països Catalans, definits popularment «entre Salses i Guardamar».

Era un punt estratègic de la via Domícia entre Perpinyà i Narbona. El poble va ser repoblat per Alfons el Cast que concedí, entre altres privilegis, l'abolició dels mals usos. A partir del tractat de Corbeil, el 1258, la frontera entre el Principat i França va quedar establerta entre Salses i Leucata.

El 1497, Ferran II va fer construir el castell que encara es conserva avui. L'any 1502 els catalans van defensar Salses, atacada pels francesos.

L'afegit francès de «le Château», en ocasions en català com Salses del Castell, és del 1986 i només correspon a una apel·lació d'atractiu turístic. En realitat, Salses és una fortalesa o un fort militar i no un castell amb possible residència senyorial. ^[1]

L'any 1798 hi havia 571 habitants, l'any 1877 hi havia 2.641 i al darrer cens de 1990, 2.444 habitants.

Taula de continguts 1 Història 1.1 Edat Mijana 1.2 Edat Moderna 2 Economia 3 Llocs d'interès 4 Referències 5 Enllaços externs

[edita] Història

El topònim Salses estava esmentat ja a l’Antiguitat. Al segle I de la nostra era, Pomponi Mela feia menció de “Salsulae fons”, i al segle III, documents porten el nom de “Salsulis” que, segons sembla, era una estació d’etapa de la Via Domícia. De fet el topònim derivaria de les aigües salades, portadores de magnesi, que brollen en llocs diversos del terme. El nom de Salses es llegeix tot sovint en els textos medievals en llocs diversos.

Salses era un dels 21 “llocs reials” del Rosselló perqué presentava avantatges nombrosos. Dos representants de le vila de Salses, que elegien els habitants, disposaven d’un escó a les Corts de Barcelona.

A partir de mitjans de segle XI es fa esment d’una família senyorial que duu el nom de Salses. El nom del primer és Guillem Oliba e Sàlsens

[edita] Edat Mijana

El castell de Salses, que va estar construït al límit nord de Catalunya amb Occitània, és del segle XI. El primer document que en fa menció és de 1047, any en què pertanyia als comtes del Rosselló. En aquella època, l’abadia de la Grassa va adquirir noves terres dintre el terme de Salses : la font major i extrema de Salses, el seu molí així com diverses terres (1095, el 1100 i el 1101). És en aquest lloc, que actualment és anomenat "Al damunt dels molins", on s'alça la Porta dels Països Catalans.

Però, Alfons I de Catalunya Aragó, que havia heretat el comtat de Rosselló i, per tant, del castell de Salses, va encarregar l’abat de La Grassa de gestionar la major part de les seues propietats (1192), i va promoure la fundació, al lloc de l’antiga vila de Salses, d’un poble nou al qual concediria privilegis i franquícies.

El rei Pere I, fill d’Alfons, va afagir més franquícies a la gent de Salses mitjançant una carta de privilegis (21 de febrer de 1213) que abolia el dret d’exorquia, l’impost sobre la venda del vi així com d’altres productes, cereals, sal, etc...

Els salsairots gaudien del dret perpetu de fer péixer llurs ramats a les pastures reials de les garrigues de Salses. Aquell dret va ser objecte de modificacions diverses durant el segle XIII. Però Salses sempre va ser vila reial fins a la fi de l’Antic Règim francès.

L’any 1385 hi havia a Salses 69 llars que les pestes i les guerres de finals de l'Edat Mitjana van reduir considerablement. Tot allò va fer que, a finals del segle XV, hi quedaven 33 llars. L’any 1515, només n’hi quedaven 10. Una de les causes majors d’aquella despoblació deu anar lligada amb l’arrasament i el saqueig de la vila, per les tropes franceses, en temps de Ferran el Catòlic (1496).

[edita] Edat Moderna

L’església parroquial dedicada a sant Esteve que, tal com va passar a la vila, havia estat enderrocada el 1496 per les tropes franceses, va estar reconstruïda entre 1552 i 1584, i restaurada sota el regnat de Lluís XIV. La integritat de l’edifici de l’església va tornar patir per culpa de l’afrontament que va oposar els terços catalans a l’exercit francès el 19 de setembre de 1639. Aquell dia, sortint de Santa Coloma, que havia conquistat, fins al pont llevadís, on arribaren el vespre, els catalans van vèncer els francesos al crit de "Visca la Terra!".

El castell de Salses, que és al peu de la muntanya, vigila la plana del Rosselló i l’antic camí que anava de Perpinyà a Narbona. Aquest seguia més o menys l’antiga via Domícia. En el límit amb Occitània, durant segles (del XIII al XVII), el castell va ser un punt estratègic de primera magnitud perquè, situat al límit de les possessions franceses, era una de les claus d’entrada a Catalunya.

El 1285 va resistir heroïcament, però en va, als croats de Felip l’Ardit. La fortalesa actual va ser contruïda a partir de 1497 per ordre de Ferran el Catòlic que volia reforçar la frontera de Catalunya de cara a la monarquia francesa. (Poc temps abans de 1496 el castell i la vila havien estats arrasats i la vila saquejada per les tropes franceses obeint les ordres del mariscal de Saint-André.) Les obres de la fortalesa prosseguiren amb grans mitjans, dirigides per l’enginyer castellà Ramírez i foren acabades el 1505. Fortalesa mestra del Rosselló i clau del reialme de Catalunya-Aragó, el fort de Salses, ja des d’abans de ser acabat, va resistir un llarg i penós setge de l’exèrcit francès del mariscal Rieux el 1503.

Durant el regnat de l’emperador Carles V el fort va ser dotat de defenses noves, punt estratègic durant els constants enfrontaments amb França.

A la Guerra dels Trenta Anys, la guarnició del castell va retre les armes davant l’exèrcit de Lluís XIII, conduït pel duc d’Halwin i pel príncep de Condé.La guarnició que era poc important (600 homes), va resistir quaranta dies malgrat la incompetència del seu capatàs. Quan va capitular, l’exercit de Lluís XIII havia ja investit la part Est de la fortalesa. L’any següent, el lloctinent de Catalunya, el comte de Santa Coloma, aconseguí de conquerir el castell, que era defensat per la guarnició francesa del governador Espenan. Aquella acció és coneguda com "el setge de Salses", malgrat l’èxit que constituí per als exèrcits castellans, ajudats pel poble català, no impedí la definitiva ruptura entre el Principat de Catalunya i Felip IV de Castella, que desembocà pocs mesos després (1640) en la Guerra dels Segadors.

El matí del 1 de juliol de 1639 va ocórrer un esdeveniment significatiu. Un soldat de la fortalesa tenia un gos petit (d’aquests que cacen els ànecs salvatges pels aigüamolls de l’estany). Havien cosit en el cuir del collar uns missatges secrets. El soldat encomanà al gos d’anar cap a la seva mestressa, la qual es trobava a Perpinyà. En travessar l’exercit francès que assetjava el castell, el gos va rebre una ganivetada. Per fi, va arribar a Perpinyà i va trobar la seva mestressa (la dona del soldat) al Castellet.El gosset va fer moltes festes a la seva mestressa que, curant-lo, va descobrir els missatges del governador de Salses cosits dintre el collar. Un paper era per al capità general de la ciutadella, Joan de Dranessas, i l’altre per al marquès de Coraltó. Aquells missatges explicaven les posicions de l’exercit francès, dels canons etc. i afirmaven que els assetjats havien ja matat al menys 4.000 francesos. Com a recompensa d’aquella proesa, els Srs de Manessas i de Coraltó elicitaren la mestressa del gos. El bisbe de Perpinyà li donà 21 peces i mig de vuit i el marquès de Coraltó va concedir al soldat, patró del gos, una renda de 4 rals tota la seva vida. Els Cònsols li concediren la franquícia de tots els drets i el Sr de Manessas es va comprometre a donar-li una feina.

La mateixa nit, la ciutadella de Perpinyà va tirar tres coets per manifestar la seva alegria i va fer sis senyals de foc per avisar els soldats de la fortalesa...

El fort de Salses fou assejat de nou pels francesos el 1642, aleshores van obtenir capitulació de les forces castellanes i el control definitiu de la fortalesa. Amb el tractat dels Pirineus, signat el 1659 per liquidar la guerra entre França i Castella, la frontera entre ambdós reialmes es traslladà als límits actuals, uns 50 km més a migdia, amb la qual cosa la fortalesa de Salses perdé una gran part de la seva antiga importància militar. Tanmateix, el mariscal Vauban, que inicialment la volia destruir per la seva situació al peu de la muntanya, conservà i millorà la fortalesa. Aquesta, el 1682, va ser convertida en presó de l’estat i hi foren empresonats dinou condemnats en l’afer de les Metzines.

[edita] Economia

L’economia està basada en l’agricultura. El predomini de la vinya és incontestable. S’hi produeixen vins dolços, d’aperitiu o de postres: Ribesaltes (moscatell), Costers del Rosselló Vilatge (vins negres).Els altres productes agrícoles són de fruita: albercocs, préssecs i ametlles. A més, hi ha hortalissa: enciams, tomàquets, carxofes, col-i-flors, julivert i espàrrecs. Aquesta producció està en expansió, gràcies a cultura en hivernacle. La Societat Cooperativa Agrícola dels vins es fa càrrec de comercialitzar mès de 140.000 hl de vi.

[edita] Llocs d'interès

Castell de Salses

Porta dels Països Catalans, a Salses.

[edita] Referències

1. ↑ Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, pàgina 85.

[edita] Enllaços externs

• Informació sobre el municipi. (francès)
• Porta dels Països Catalans a Salses (català)