Salses
De Viquip??dia
Localitzaci?? | |||
|
|||
Municipi de la comarca del Rossell?? | |||
Estat ??? Regi?? ??? Departament |
Fran??a Llenguadoc-Rossell?? Pirineus Orientals |
||
Gentilici | Salsairot, salsairota | ||
Superf??cie | 71,28 km?? | ||
Altitud | 12 m (m??x.:354 m??n.:0) |
||
Poblaci?? (2006) ??? Densitat |
2.750 hab. 38,58 hab/km?? |
||
Coordenades | 42?? 50??? 01??? N 02?? 55??? 11??? E |
Salses (en franc??s, Salses-le-Ch??teau) ??s un municipi del Rossell??. El nom prov?? del llat?? i fa refer??ncia a la font salada al peu de les Corberes. ??s el punt m??s septentrional del Pa??sos Catalans, definits popularment ??entre Salses i Guardamar??.
Era un punt estrat??gic de la via Dom??cia entre Perpiny?? i Narbona. El poble va ser repoblat per Alfons el Cast que conced??, entre altres privilegis, l'abolici?? dels mals usos. A partir del tractat de Corbeil, el 1258, la frontera entre el Principat i Fran??a va quedar establerta entre Salses i Leucata.
El 1497, Ferran II va fer construir el castell que encara es conserva avui. L'any 1502 els catalans van defensar Salses, atacada pels francesos.
L'afegit franc??s de ??le Ch??teau??, en ocasions en catal?? com Salses del Castell, ??s del 1986 i nom??s correspon a una apel??laci?? d'atractiu tur??stic. En realitat, Salses ??s una fortalesa o un fort militar i no un castell amb possible resid??ncia senyorial. [1]
L'any 1798 hi havia 571 habitants, l'any 1877 hi havia 2.641 i al darrer cens de 1990, 2.444 habitants.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El top??nim Salses estava esmentat ja a l???Antiguitat. Al segle I de la nostra era, Pomponi Mela feia menci?? de ???Salsulae fons???, i al segle III, documents porten el nom de ???Salsulis??? que, segons sembla, era una estaci?? d???etapa de la Via Dom??cia. De fet el top??nim derivaria de les aig??es salades, portadores de magnesi, que brollen en llocs diversos del terme. El nom de Salses es llegeix tot sovint en els textos medievals en llocs diversos.
Salses era un dels 21 ???llocs reials??? del Rossell?? perqu?? presentava avantatges nombrosos. Dos representants de le vila de Salses, que elegien els habitants, disposaven d???un esc?? a les Corts de Barcelona.
A partir de mitjans de segle XI es fa esment d???una fam??lia senyorial que duu el nom de Salses. El nom del primer ??s Guillem Oliba e S??lsens
[edita] Edat Mijana
El castell de Salses, que va estar constru??t al l??mit nord de Catalunya amb Occit??nia, ??s del segle XI. El primer document que en fa menci?? ??s de 1047, any en qu?? pertanyia als comtes del Rossell??. En aquella ??poca, l???abadia de la Grassa va adquirir noves terres dintre el terme de Salses : la font major i extrema de Salses, el seu mol?? aix?? com diverses terres (1095, el 1100 i el 1101). ??s en aquest lloc, que actualment ??s anomenat "Al damunt dels molins", on s'al??a la Porta dels Pa??sos Catalans.
Per??, Alfons I de Catalunya Arag??, que havia heretat el comtat de Rossell?? i, per tant, del castell de Salses, va encarregar l???abat de La Grassa de gestionar la major part de les seues propietats (1192), i va promoure la fundaci??, al lloc de l???antiga vila de Salses, d???un poble nou al qual concediria privilegis i franqu??cies.
El rei Pere I, fill d???Alfons, va afagir m??s franqu??cies a la gent de Salses mitjan??ant una carta de privilegis (21 de febrer de 1213) que abolia el dret d???exorquia, l???impost sobre la venda del vi aix?? com d???altres productes, cereals, sal, etc...
Els salsairots gaudien del dret perpetu de fer p??ixer llurs ramats a les pastures reials de les garrigues de Salses. Aquell dret va ser objecte de modificacions diverses durant el segle XIII. Per?? Salses sempre va ser vila reial fins a la fi de l???Antic R??gim franc??s.
L???any 1385 hi havia a Salses 69 llars que les pestes i les guerres de finals de l'Edat Mitjana van reduir considerablement. Tot all?? va fer que, a finals del segle XV, hi quedaven 33 llars. L???any 1515, nom??s n???hi quedaven 10. Una de les causes majors d???aquella despoblaci?? deu anar lligada amb l???arrasament i el saqueig de la vila, per les tropes franceses, en temps de Ferran el Cat??lic (1496).
[edita] Edat Moderna
L???esgl??sia parroquial dedicada a sant Esteve que, tal com va passar a la vila, havia estat enderrocada el 1496 per les tropes franceses, va estar reconstru??da entre 1552 i 1584, i restaurada sota el regnat de Llu??s XIV. La integritat de l???edifici de l???esgl??sia va tornar patir per culpa de l???afrontament que va oposar els ter??os catalans a l???exercit franc??s el 19 de setembre de 1639. Aquell dia, sortint de Santa Coloma, que havia conquistat, fins al pont llevad??s, on arribaren el vespre, els catalans van v??ncer els francesos al crit de "Visca la Terra!".
El castell de Salses, que ??s al peu de la muntanya, vigila la plana del Rossell?? i l???antic cam?? que anava de Perpiny?? a Narbona. Aquest seguia m??s o menys l???antiga via Dom??cia. En el l??mit amb Occit??nia, durant segles (del XIII al XVII), el castell va ser un punt estrat??gic de primera magnitud perqu??, situat al l??mit de les possessions franceses, era una de les claus d???entrada a Catalunya.
El 1285 va resistir hero??cament, per?? en va, als croats de Felip l???Ardit. La fortalesa actual va ser contru??da a partir de 1497 per ordre de Ferran el Cat??lic que volia refor??ar la frontera de Catalunya de cara a la monarquia francesa. (Poc temps abans de 1496 el castell i la vila havien estats arrasats i la vila saquejada per les tropes franceses obeint les ordres del mariscal de Saint-Andr??.) Les obres de la fortalesa prosseguiren amb grans mitjans, dirigides per l???enginyer castell?? Ram??rez i foren acabades el 1505. Fortalesa mestra del Rossell?? i clau del reialme de Catalunya-Arag??, el fort de Salses, ja des d???abans de ser acabat, va resistir un llarg i pen??s setge de l???ex??rcit franc??s del mariscal Rieux el 1503.
Durant el regnat de l???emperador Carles V el fort va ser dotat de defenses noves, punt estrat??gic durant els constants enfrontaments amb Fran??a.
A la Guerra dels Trenta Anys, la guarnici?? del castell va retre les armes davant l???ex??rcit de Llu??s XIII, condu??t pel duc d???Halwin i pel pr??ncep de Cond??.La guarnici?? que era poc important (600 homes), va resistir quaranta dies malgrat la incompet??ncia del seu capat??s. Quan va capitular, l???exercit de Llu??s XIII havia ja investit la part Est de la fortalesa. L???any seg??ent, el lloctinent de Catalunya, el comte de Santa Coloma, aconsegu?? de conquerir el castell, que era defensat per la guarnici?? francesa del governador Espenan. Aquella acci?? ??s coneguda com "el setge de Salses", malgrat l?????xit que constitu?? per als ex??rcits castellans, ajudats pel poble catal??, no imped?? la definitiva ruptura entre el Principat de Catalunya i Felip IV de Castella, que desemboc?? pocs mesos despr??s (1640) en la Guerra dels Segadors.
El mat?? del 1 de juliol de 1639 va oc??rrer un esdeveniment significatiu. Un soldat de la fortalesa tenia un gos petit (d???aquests que cacen els ??necs salvatges pels aig??amolls de l???estany). Havien cosit en el cuir del collar uns missatges secrets. El soldat encoman?? al gos d???anar cap a la seva mestressa, la qual es trobava a Perpiny??. En travessar l???exercit franc??s que assetjava el castell, el gos va rebre una ganivetada. Per fi, va arribar a Perpiny?? i va trobar la seva mestressa (la dona del soldat) al Castellet.El gosset va fer moltes festes a la seva mestressa que, curant-lo, va descobrir els missatges del governador de Salses cosits dintre el collar. Un paper era per al capit?? general de la ciutadella, Joan de Dranessas, i l???altre per al marqu??s de Coralt??. Aquells missatges explicaven les posicions de l???exercit franc??s, dels canons etc. i afirmaven que els assetjats havien ja matat al menys 4.000 francesos. Com a recompensa d???aquella proesa, els Srs de Manessas i de Coralt?? elicitaren la mestressa del gos. El bisbe de Perpiny?? li don?? 21 peces i mig de vuit i el marqu??s de Coralt?? va concedir al soldat, patr?? del gos, una renda de 4 rals tota la seva vida. Els C??nsols li concediren la franqu??cia de tots els drets i el Sr de Manessas es va comprometre a donar-li una feina.
La mateixa nit, la ciutadella de Perpiny?? va tirar tres coets per manifestar la seva alegria i va fer sis senyals de foc per avisar els soldats de la fortalesa...
El fort de Salses fou assejat de nou pels francesos el 1642, aleshores van obtenir capitulaci?? de les forces castellanes i el control definitiu de la fortalesa. Amb el tractat dels Pirineus, signat el 1659 per liquidar la guerra entre Fran??a i Castella, la frontera entre ambd??s reialmes es trasllad?? als l??mits actuals, uns 50 km m??s a migdia, amb la qual cosa la fortalesa de Salses perd?? una gran part de la seva antiga import??ncia militar. Tanmateix, el mariscal Vauban, que inicialment la volia destruir per la seva situaci?? al peu de la muntanya, conserv?? i millor?? la fortalesa. Aquesta, el 1682, va ser convertida en pres?? de l???estat i hi foren empresonats dinou condemnats en l???afer de les Metzines.
[edita] Economia
L???economia est?? basada en l???agricultura. El predomini de la vinya ??s incontestable. S???hi produeixen vins dol??os, d???aperitiu o de postres: Ribesaltes (moscatell), Costers del Rossell?? Vilatge (vins negres).Els altres productes agr??coles s??n de fruita: albercocs, pr??ssecs i ametlles. A m??s, hi ha hortalissa: enciams, tom??quets, carxofes, col-i-flors, julivert i esp??rrecs. Aquesta producci?? est?? en expansi??, gr??cies a cultura en hivernacle. La Societat Cooperativa Agr??cola dels vins es fa c??rrec de comercialitzar m??s de 140.000 hl de vi.
[edita] Llocs d'inter??s
Porta dels Pa??sos Catalans, a Salses. |
[edita] Refer??ncies
- ??? Nomencl??tor topon??mic de la Catalunya del Nord, p??gina 85.
[edita] Enlla??os externs
- Informaci?? sobre el municipi. (franc??s)
- Porta dels Pa??sos Catalans a Salses (catal??)