Tractat de Corbeil

De Viquipèdia

El Tractat de Corbeil és un acord signat a Corbeil (avui Corbeil-Essones, a la regió d'Illa de França) entre Lluís IX de França i Jaume el Conqueridor, com a conseqüència de la guerra coneguda com a Croada contra els càtars que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanocatalanes.

La mort de Ramon Berenguer V de Provença el 1245 i el casament de la seva filla Beatriu amb Carles d'Anjou (germà de Lluís IX), i la mort de Ramon VII de Tolosa, la filla del qual era casada amb un altra infant de la casa reial francesa) havia debilitat la posició internacional dels catalans.

Es va signar l'11 de maig de 1258. Per aquest tractat la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Lluís IX; el rei francès, com hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els Comtats Catalans; i Jaume I renunciava a la Fenolleda i Perapertusès, amb el Castell de Puillorenç, el Castell de Fenollet, el Castellfisel, el Castell de Perapertusa i el castell de Querbús; a més va renunciar als seus drets sobre Tolosa, Sant Gèli, Carcí, Narbona, Albigès, Carcassonès (rebuts en feu de Tolosa el 1213), Rasès, Besiers, Lauraguès, Termenès i Menerbès (enfeudats el 1179 a Roger III de Besiers); a Agde i Nimes (llur vescomte es reconeixia feudatari del rei català des el 1112), i Roergue, Millau i Gavaldà (drets derivats de l'herència de Dolça de Provença). Restaven el vescomtat de Carlat o Carladès i la senyoria de Montpeller amb la baronia d'Omeladès. La renúncia als drets feudals sobre Foix va ser rebutjada per el rei al ratificar el document el 16 de juliol del 1258. El 17 de juliol el rei va renunciar als drets a Provença en favor de Margarida, filla de Ramon Berenguer V, i esposa del rei francès.

El tractat fou el final d’un possible estat català-occità. Els reis de França però van continuar essent hostils i el 1272 el rei va haver de fortificar el Sabartès, amenaçat pels francesos.