Mass??s del Montseny

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre el mass??s. Per a altres significats, vegeu ??Montseny (desambiguaci??)??.

El Tur?? de l'Home nevat, vist des de Cardedeu

L'embassament de Santa Fe al novembre, amb els faigs sense fulles i les Agudes al fons

Aspecte hivernal de la fageda del tur?? de Morou. Noteu l'abs??ncia de sotabosc, on nom?? destaca el verd grog??s de la falguera aquilina (Pteridium aquilinum)

El Montseny ??s un mass??s que forma part de la Serralada Prelitoral. Est?? situat en el l??mit entre les comarques del Vall??s Oriental, La Selva i Osona, com una barrera entre la Depressi?? Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Est?? separat de Les Guilleries per una fractura. Els seus cims m??s alts s??n el Tur?? de l'Home (1.706,7 m), Les Agudes (1.703,0 m) i el Matagalls (1.697,9 m)^[1].

Gran part d'aquest mass??s es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l???any 1977 i gestionat per la Diputaci?? de Barcelona des de 1977 i per la Diputaci?? de Girona des de l'any 1978. Tamb?? des de l'any 1978 ??s Reserva de la Biosfera de la UNESCO.

Al cim del Tur?? de l'Home hi ha un observatori meteorol??gic que data de l'any 1932.

[edita] Ecologia

Degut a les especials condicions microclim??tiques causades pel relleu, al Montseny hi trobem una barreja d'ambients mediterranis (com per exemple els alzinars dels vessants del Tagamanent), eurosiberians (com les fagedes entre el Matagalls i Viladrau) i fins i tot subalpins (com l'avetosa del Tur?? de l'Home). Aix?? permet que moltes esp??cies centreuropees hi tinguin l'extrem meridional de la seva ??rea de distribuci?? (per exemple l'avet), i ha propiciat l'aparici?? d'endemismes singulars, com ara el Trit?? del Montseny (Calotriton arnoldi), descobert el 2005, o l'herba de Sant Segim??n (Sax??fraga vayredana), exclusiva dels indrets rocosos del Montseny i les Guilleries.

[edita] La pres??ncia de l???home

Parc Natural del Montseny a Figar??-Montmany

La pres??ncia de l???home ha sigut un dels factors que m??s ha influ??t en el paisatge del Montseny. Al llarg dels anys la gent del Montseny ha desenvolupat activitats lligades al seu entorn natural, com per exemple, fent de pastors; treballant la terra com a pagesos; aprofitant els recursos del bosc (extracci?? de fusta, pela de suro, recollida de castanyes, carboneig, etc.); i traient profit de la neu i el gla??, en les parts altes del mass??s, per a la seva comercialitzaci??, entre d???altres activitats.

Un dels testimonis evidents de la presencia de l???home al Montseny s??n les esgl??sies i ermites que hi ha repartides per tot el mass??s. Entre aquestes cal destacar les esgl??sies rom??niques, i santuaris.

L???habitatge tradicional del Montseny ha estat la masia. Les cases amb m??s hist??ria, que avui encara perviuen, es remunten del segle XII al segle XVIII. Aquestes s??n construccions que consistien, generalment, de tres plantes, les quals inclo??en l???habitatge i golfes. En alguns casos, els corrals es trobaven a la planta baixa, i l???escalfor del bestiar era aprofitada per escalfar els dormitoris a sobre d???aquests. La masia era l???unitat familiar, en la que el dia a dia girava al voltant de la feina al camp o al bosc, i les nits vora al foc a terra era quan les can??ons i les rondalles es transmetien a les noves generacions.

De vegades, les masies es convertien en improvisats hostals que acollien a la gent delerosa de fugir de les tensions de la ciutat, gaudir de la natura i fer salut.

[edita] Els excursionistes

La varietat de paisatges i riquesa humana i ecol??gica va incitar als primers excursionistes a pujar al Montseny, per?? va ser sobretot amb l???arribada del ferrocarril als pobles de l???entorn, quan es va incrementar el nombre de visitants al Montseny, per a realitzar excursions per els seus cims i l???hivern per practicar-hi esports sobre la neu.

[edita] Els intel??lectuals

Els paisatges i racons naturals del Montseny, al igual que la seva gent, oficis, tradicions, rondalles i can??ons, han estat font d???inspiraci?? per a molts artistes, pintors, escriptors, poetes, m??sics, i cient??fics, sobretot des de finals del segle XIX.

Entre aquests intel??lectuals podem destacar els noms de: Joan Maragall, Jaume Bofill i Mates, Llu??s Millet, Santiago Rusi??ol, Josep Pijoan, Amadeu Vives i Llu??s Via i Pag??s.

[edita] Geografia

Algunes de les poblacions m??s vinculades al Montseny s??n Arb??cies, Breda, El Brull, Campins, Fogars de Montcl??s, Gualba, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina, i Viladrau.

Els principals cursos d'aigua que drenen el mass??s s??n la Tordera (al sud), la riera d'Arb??cies (a l'est) i el Congost (a l'oest).

[edita] Agermanaments

El parc natural del Montseny est?? agermanat amb el Parc National des C??vennes (Fran??a) des del 1987, i amb el Parque Internacional de la Amistad (Costa Rica i Panam??), des del 1994, ambd??s declarats tamb?? reserva de la biosfera. Amb tots dos mant?? sengles programes d'actuaci?? triennals que han perm??s desenvolupar m??ltiples accions conjuntes.