Riu Congost
De Viquipèdia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Llargada | 41 km | |||
| Altitud del naixement | 1.008 m | |||
| Cabal mitjà | 0,56 m³/s | |||
| Àrea conca | 225 km² | |||
| Naixement | Sant Cugat de Gavadons | |||
| Desembocadura | Aiguabarreig amb el Mogent, per conformar el Besòs, a l'alçada de Montmeló | |||
| Territoris de la conca | Osona, Vallès Oriental |
|||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
El Congost és un riu de la conca del Besòs i deu el seu nom a l'estreta gorja per la qual passa, en bona part a través de la Serralada Prelitoral.
Taula de continguts |
[edita] Naixement
Neix de les aigües dels espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de Sant Cugat de Gavadons, en terrenys formats per gresos i margues.
[edita] Curs mitjà i desembocadura
El riu es troba en la fractura que separa el massís del Montseny dels Cingles de Bertí i que separa aquestes dues unitats muntanyoses de nord a sud. La seva acció durant segles ha aconseguit un engorjat important que comença al Gorg Negre, prop de Centelles, que continua a Aiguafreda i el Figueró per obrir-se a la plana del Vallès quan arriba a la Garriga. Després travessa tota la plana del Vallès, passant per Granollers, i per acabar formant el Besòs en la seva confluència amb el Mogent, que li ve a l’esquerra, a l’alçada de Montmeló. No té afluents d’importància, però molts d’ells es troben, també, engorjats.
[edita] Característiques fluvials
En total, el Congost té una llargada de 41 quilòmetres i una conca de 225 km2, mentre que la seva mitjana de cabal és de 0’56 m3/s. Habitualment, els mesos de març, maig i setembre és quan hi baixa més aigua, marcant mínims al mes d’agost. Per la seva ubicació, es tracta d’un curs d’aigua de règim mediterrani, per tant no sorprèn que pateixi crescudes ràpides (les rierades) quan hi ha tempestes fortes, retornant al seu cabal habitual en poques hores. Això ha fet que en moltes zones es trobi canalitzat per evitar els desbordaments. En la crescuda del 10 d'octubre de 1994, el mesurador de la Garriga va registrar un cabal de 750 m3/s i una alçada de 4,9 metres.
[edita] Aprofitament del riu
L’aprofitament hidràulic havia tingut una certa importància antigament, mitjançant l’ús de molins i en els conreus, però la progressiva industrialització de molts pobles del seu curs ha fet que el seu paper disminueixi.
La seva riba és, encara, el millor eix de comunicacions entre el Vallès i Osona, com ho demostren el pas del ferrocarril de Barcelona a Vic i Puigcerdà i l'autovia C-17 (abans N-152), gairebé sempre paral·lela al traçat ferroviari.
