Riu Congost
De Viquip??dia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Llargada | 41 km | |||
| Altitud del naixement | 1.008 m | |||
| Cabal mitj?? | 0,56 m??/s | |||
| ??rea conca | 225 km?? | |||
| Naixement | Sant Cugat de Gavadons | |||
| Desembocadura | Aiguabarreig amb el Mogent, per conformar el Bes??s, a l'al??ada de Montmel?? | |||
| Territoris de la conca | Osona, Vall??s Oriental |
|||
| Riu - Hidrologia - Rius del m??n | ||||
El Congost ??s un riu de la conca del Bes??s i deu el seu nom a l'estreta gorja per la qual passa, en bona part a trav??s de la Serralada Prelitoral.
Taula de continguts |
[edita] Naixement
Neix de les aig??es dels espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de Sant Cugat de Gavadons, en terrenys formats per gresos i margues.
[edita] Curs mitj?? i desembocadura
El riu es troba en la fractura que separa el mass??s del Montseny dels Cingles de Bert?? i que separa aquestes dues unitats muntanyoses de nord a sud. La seva acci?? durant segles ha aconseguit un engorjat important que comen??a al Gorg Negre, prop de Centelles, que continua a Aiguafreda i el Figuer?? per obrir-se a la plana del Vall??s quan arriba a la Garriga. Despr??s travessa tota la plana del Vall??s, passant per Granollers, i per acabar formant el Bes??s en la seva conflu??ncia amb el Mogent, que li ve a l???esquerra, a l???al??ada de Montmel??. No t?? afluents d???import??ncia, per?? molts d???ells es troben, tamb??, engorjats.
[edita] Caracter??stiques fluvials
En total, el Congost t?? una llargada de 41 quil??metres i una conca de 225 km2, mentre que la seva mitjana de cabal ??s de 0???56 m3/s. Habitualment, els mesos de mar??, maig i setembre ??s quan hi baixa m??s aigua, marcant m??nims al mes d???agost. Per la seva ubicaci??, es tracta d???un curs d???aigua de r??gim mediterrani, per tant no sorpr??n que pateixi crescudes r??pides (les rierades) quan hi ha tempestes fortes, retornant al seu cabal habitual en poques hores. Aix?? ha fet que en moltes zones es trobi canalitzat per evitar els desbordaments. En la crescuda del 10 d'octubre de 1994, el mesurador de la Garriga va registrar un cabal de 750 m3/s i una al??ada de 4,9 metres.
[edita] Aprofitament del riu
L???aprofitament hidr??ulic havia tingut una certa import??ncia antigament, mitjan??ant l?????s de molins i en els conreus, per?? la progressiva industrialitzaci?? de molts pobles del seu curs ha fet que el seu paper disminueixi.
La seva riba ??s, encara, el millor eix de comunicacions entre el Vall??s i Osona, com ho demostren el pas del ferrocarril de Barcelona a Vic i Puigcerd?? i l'autovia C-17 (abans N-152), gaireb?? sempre paral??lela al tra??at ferroviari.
