Cingles de Bertí

De Viquipèdia

Els Cingles de Bertí, són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Reben el seu nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí ubicada a la part central del seu recorregut.

Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós

Arrancant de Sant Feliu de Codines, a on connecten amb els Cingles de Gallifa, s'estenen en direcció est fins, aproximadament, la zona del Santuari de Puiggraciós des d'on s'enfilen cap al nord conformant la vora occidental de la vall del riu Congost i en paral·lel al massís del Montseny que es situa al costat oriental del riu. Des d'Aiguafreda fins a arribar a Centelles, la vall guanya alçada progressivament fins atansar la plana d'Osona mentre els cingles van perdent el seu imponent desnivell.

A la seva banda de ponent, a prop de Sant Feliu de Codines, els cingles són creuats pel Tenes, que produeix espectaculars salts d'aigua, amb formacions de travertí, a Sant Miquel del Fai, possiblement el lloc més emblemàtic de la zona.

La vegetació està formada per alzinars, pinedes de pins blancs i pinyers, garrigues, brolles de romaní i brucs d'hivern. No obstant, també trobem mostres d'altres elements vegetals. De la fauna destaca, sobretot, el senglar, i alguns ocells d'importància notable, com alguns rapinyaires.

Abunden les gorges, balmes i coves. Alguns salts d’aigua i rierols formen valls força tancades i són especialment interessants pel seu paisatge i l'abundant vegetació, com el Sot del Bac i els Sots Feréstecs, font d’inspiració de la novel·la modernista homònima de Raimon Casellas.

[edita] Geologia

Els cingles de Bertí estan formats per materials calcaris, las capes dels quals presenten unes cornises pintoresques de centenars de metres de desnivell. Els materials triàsics i eocens corresponen a antics fons marins i s'hi poden trobar fòssils entre els sediments.

Els sediments marins d’aquella època van ser enlairats durant el plegament alpí i n’han quedat restes del període triàssic. Són terres vermelloses, com les de la Vall Rioja.

[edita] Llocs destacats

Sant Miquel del Fai, és un monestir escavat dins una balma al punt on el riu Tenes salta des de la part alta dels cingles fins la zona de Riells del Fai, al Vallès Oriental.
Sant Pere de Bertí, ermita romànica referent per als masos que existien a l'altiplà.
Santuari de Puiggraciós, si be una mica apartat al sud, és un punt de referència de la zona amb una vista inmillorable dels cingles.
Els graus, són camins d’ascens aprofitant les zones més planeres de la paret de la muntanya. Els més coneguts són: grau Mercader (utilitzat antigament per baixar al mercat de Granollers des de les masies de la part alta), grau de la Trona, grau de Montmany i grau de Sant Pau.
El Clascar. Antiga domus fortificada del segle X, posteriorment convertida en masia i transformada a principis del segle XX en una mena de castell neogòtic. Actualment està en ruïnes.

Vista dels cingles des del grau mercader cap a l'oest. Al fons, Sant Feliu de Codines, Sant Sadurní (dins dels cingles de Gallifa i la Mola de Sant Llorenç del Munt