La Mola (Vallès Occidental)

De Viquipèdia

La Mola
La Mola, vista des de la població de Castellar del Vallès
Altitud:	1.101,9^[1] m
Coordenades:	41° 38′ 28.16″ N 2° 1′ 8.57″ ECoordenades: 41° 38′ 28.16″ N 2° 1′ 8.57″ E
Situació:
Serralada:	Sant Llorenç de Munt
Material de formació:	{{{Material}}}
Primera ascensió:	{{{Primera ascensió}}}
Ruta normal:	Pel camí dels Monjos
Muntanya - Muntanyes del món - Alpinistes

La Mola és el punt culminant del massís de Sant Llorenç de Munt i del Vallès Occidental amb els seus 1.101,9 m d'altitud^[1]. Al seu cim es troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt.

Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs. D'altres poblacions properes són Terrassa, Castellar del Vallès, Mura, Sabadell i Sant Llorenç Savall.

Format per conglomerats presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a Cova del Drac on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitològics. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel cova del Frare, avenc de can Pobla).

La Mola és un cim molt amenaçat per la pressió humana, la proximitat a un àrea tan poblada com el Vallès, el monestir del seu cim i la possibilitat d'accedir amb cotxe a més de 800 m fa que sigui molt visitat, però hi ha un aspecte encara més agressiu sobre el medi natural: les construccions de les urbanitzacions de Matadepera s'enfilen fins els 700 m d'altitud, a les portes de la primera cinglera. I aquestes construccions no són herència del passat, hi ha construccions recents (2005) sota el Cap de Mort i la Roca de les Onze Hores.