Besòs
De Viquipèdia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Llargada | 17,7 km | |||
| Altitud del naixement | ? m | |||
| Cabal mitjà | 4,33 m³/s | |||
| Àrea conca | 1.039,0 km² | |||
| Naixement | aiguabarreig del Mogent i el Congost |
|||
| Desembocadura | al Mediterrani a Sant Adrià de Besòs |
|||
| Territoris de la conca | Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelonès |
|||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Barcelonès, al terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
La seva conca travessa els municipis d'Aiguafreda, la Garriga, les Franqueses del Vallès, Canovelles, Granollers, Montmeló, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Barcelona.
El cabal del Besòs es típic de la Mediterrània, molt irregular al llarg de l'any.
Taula de continguts |
[edita] Afluents
El riu Besòs té cinc afluents principals:
- el Mogent
- el Congost
- el Tenes
- la riera de Caldes
- el Ripoll
[edita] Conca Hidrogràfica
La conca del Besòs, amb una superfície de 1038 Km², es troba emmarcada entre les serralades Pre-litoral i Litoral, encara que la major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès. Els punts culminants de la divisòria d’aigües són: el Pla de la Calma (1350 m) i el Tagamanent (1055 m) al Montseny; La Mola (1100 m) i el Montcau (1035 m) a Sant Llorenç de Munt; Tibidabo (512 m) a Collserola i el Corredor (634 m).
La major part dels cursos de la Conca del Besòs neixen a la part meridional de la serralada Pre-litoral configurant una xarxa de drenatge asimètrica, l’eix principal de la qual està format pels cursos fluvials del Congost i Besòs, al que s'hi uneix per el marge esquerra el Mogent i per el marge dret el Tenes, la Riera de Caldes i el Ripoll. La longitud acumulada dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 Km.
La conca té un règim hidrològic típicament mediterrani amb uns cabals d'estiatge molt baixos, de l'ordre de 2m³/seg. a la desembocadura, que s'arriben a multiplicar més de 1.000 vegades amb les tormentes de tardor.
La conca és deficitària en recursos hídrics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues terceres parts de l’aigua que consumeix.
S'hi troben dos aqüífers importants: La cubeta de la Llagosta i el Delta del Besòs amb una capacitat aproximada de 110 Hm³.
Tot i ser una conca petita presenta una gran diversitat d’hàbitats, amb tres ambients clarament diferenciats:
la muntanya, que envolta la conca amb espais d’interès natural (Collserola, Sant Llorenç de Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la Serra de Marina). les planes del Vallès, amb una important i continuadament creixent implantació urbana i industrial, i la desembocadura, que té un caire totalment urbà dins l’Àrea metropolitana de Barcelona.
L’activitat agrícola que va ser predominant fins la dècada dels 60, ocupant la major part del sòl disponible, ha deixat pas a la indústria, que poc a poc ha anat ocupant el sòl dedicat a l’agricultura, especialment el de regadiu i en particular el situat prop dels rius.
El tipus d’indústria instal·lada a la conca és molt variat, hi són representants gairebé tots els sectors, en particular el químic, metal·lúrgic, plàstics, pell, tèxtil, materials de construcció, paper, alimentació, etc., amb quasi 10.000 establiments potencialment contaminadors.
És lloc de pas d’importants vies de comunicació que es situen vora els rius, amb les línies de tren Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-La Jonquera, l’autovia C-17 i l’autopista A-7.
La Conca del Besòs és la més habitada de Catalunya, amb més de 2 milions d’habitants que en són tributaris.
[edita] Història
Tot i que mai no ha estat navegable, ha representat una via de comunicació entre la costa catalana i l'interior.
Les seves aigües s'utilitzaren per al regadiu dels conreus de Barcelona; és per això que, el segle X, es construí el Rec Comtal, que neix a Montcada i Reixac i que durant l'Edat Mitjana arribava fins a l'interior de la ciutat de Barcelona.
A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant els anys 70 i 80 del segle XX fou tristament famós pel fet de ser el riu més contaminat d'Europa. Des de mitjan la dècada del 1990 ha estat netejat, i les seves aigües depurades. Aprofitant la remodelació urbanística del Fòrum Universal de les Cultures, el 2004 s'inaugurà el Parc Fluvial del Besòs, situat entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.
[edita] Galeria fotogràfica
 El tram final del riu en direcció a la mar |
 La desembocadura |
[edita] Enllaços externs
| Unitats hidrològiques de les Conques Internes de Catalunya |
| Cap de Creus - Madral - Muga - Sirvent - Fluvià - Montgrí-Empúries - Ter - Daró - Cap de Begur-Blanes - Tordera - Maresme - Besòs - Pla de Barcelona - Llobregat - Pla del Llobregat - Garraf - Foix - Calafell-Torredembarra - Gaià - Punta de la Mòra - Francolí - Baix Camp - Riudecanyes - Llaberia-Vandellòs - Calafat-Golf de Sant Jordi - Serra de Montsià |
