Rec Comtal
De Viquipèdia
El Rec Comtal de Barcelona era una sèquia que servia per a regar i molt sovint també per a moure molins. El seu origen cal cercar-lo en l'aqüeducte romà que proveïa d'aigua la ciutat.
Al segle X o bé a l'XI es construí (o es reféu) el nou rec comtal, que agafava l'aigua al Besòs, cap a Montcada i Reixac, i servia per a regar i per moure molins.
És documentat per primera vegada el 1075.
Pel que fa al regadiu, al segle XV, hi havia un centenar de fibles. Quant als molins, al final del segle XIII, hi havia uns tretze casals de molins, alguns de grans (amb sis moles) i d'altres de petits (amb dos molins de cup).
També s'hi construïren molins drapers i una ferreria.[1]
[edita] Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, planes 218-219.
