[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Molí - Viquipèdia

Molí

De Viquipèdia

Safareig i molí aiguader de vent del tipus "de ramell". Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia.
Safareig i molí aiguader de vent del tipus "de ramell". Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia.
Molins de vent a Criptana
Molins de vent a Criptana

Un molí és una màquina emprada en la mòlta de grans i, en general, de materials sòlids. També s'anomena molí l'edifici sencer on s'allotja la maquinària.

Per extensió s'anomenen molins les màquines destinades a treure aigua subterrània i a produir energia, generalment a través de l'acció del vent (energia eòlica), i la màquina destinada a batre teles per donar-los consistència (molí draper).

Taula de continguts

[edita] Forces que poden accionar un molí

  • Humana o animal (molí de sang)
  • Aigua (molí d'aigua o hidràulic) o vent (molí de vent)
  • Amb motor elèctric, de combustió interna o de vapor (molí de foc)

[edita] Tipus de molins segons la seva funció

Extracció

  • Molí aiguader (de vent)
  • Molí de dessecar aiguamolls (de vent)
  • Molí de dessecar salines (de vent)

Mòlta

  • Molí d'escorça (d'aigua, de sang)
  • Molí d'oli (d'aigua, de sang)
  • Molí de midó (de sang)
  • Molí de ciment (d'aigua, de vent)
  • Molí de guix (d'aigua, de sang, de vent)
  • Molí de mineral de coure (d'aigua)
  • Molí de paper (d'aigua, de vent)
  • Molí de sal (de sang, de vent)
  • Molí de sucre (d'aigua)
  • Molí de xocolata (de sang)
  • Molí fariner (d'aigua, de sang, de vent)
  • Molí fideuer (de sang; manual)
  • Molí per moldre argila i galena (de sang)

Batuda

  • Molí draper(d'aigua)
  • Molí de pólvora (d'aigua)

Cernuda de farina

  • Molí fariner (d'aigua, de sang, de vent)

Generació d'electricitat

  • Molí aerogenerador


[edita] Història dels molins de vent

Els sumeris ja empraven cap a 3.500 anys a.C. embarcacions a vela mogudes pel vent. No és gaire clar en quin moment es va passar a aprofitar el vent per a moldre gra, sembla que a Pèrsia o a l'illa grega de Miconos aparegueren els primers, però també a la Xina de forma contemporània es feien servir per bombar aigua i regar. A Europa occidental la primera referència d'un molí és de l'any 1.105 (a França), però al segle XIII els molins ja estaven generalitzats i a final d'aquest segle es varen emprar a Holanda per bombar aigua. La revolució industrial i les màquines de vapor arraconaren l'ús de l'energia eòlica en general i no va ser fins a la crisi del petroli de final del segle XX quan es van prendre noves iniciatives i recerques en aquest camp amb l'aplicació del concepte modern d'aerogenerador.

A Mallorca el 1845 l'enginyer holandès Bouvij construí el primer molí modern per a la desseció dels aiguamolls del Prat de Sant Jordia. El 1854 Damiá Reixach creà el molí de ramell[1], per a l'extracció d'aigua, el 1862 s'hi afegí la cua per a orientar-lo i el 1880 augmentaren les dimensions de tot el molí. Aquest nou molí tingué una gran difusió a la primera meitat del segle XX i aprofità els avanços de la revolució industrial: l'estructura era en part metàl·lica (de ferro fus i bigues amb claus) i en part de fusta (antenes). El 1934 s'adaptà el molí americà al de ramell, amb la substitució de la fusta pel metall a les pales.[2]

[edita] Vegeu-ne també

[edita] Enllaços externs



[edita] Bibliografia

  • Nicolau S. Cañellas, L'aigua, el vent, la sang. L'ús de les forces tradicionals a Mallorca, Edicions Documenta Balear, Mallorca, 1993. ISBN: ISBN: 84-604-6423-3.
  • Alejandro García Llinás, Man and the windmills. Balearic Islands, ISBN: ISBN: 84-930748-0-2.
  • Francesc de B. Moll, "Vocabulari tècnic dels molins de vent de les Balears". Butlletí de dialectologia catalana Vol. 22, 1934, p. 1-35. (molins fariners)
  • Manuel Sanchis Guarner, Els molins de vent a Mallorca, Biblioteca folklòrica Barcino, vol. XV, Ed. Barcino, Barcelona, 1955.
  • Joan Vidal Ollers, Molins de vent i molins de ramell a Campos, Impremta Adrover, Campos, 1997.