Aerogenerador
De Viquipèdia
Un aerogenerador és una màquina que permet transformar l'energia del vent en energia elèctrica. Històricament s'ha aprofitat l'energia del vent per diferents usos, entre els quals cal destacar els molins de vents que eren utilitzats en diferents zones per moldre gra i obtenir farina. A causa del baix preu d'altres fonts d'energia, els molins de vent es van anar abandonant, fins que darrerament la preocupació per medi ambient, i per l'efecte hivernacle han fet augmentar molt l'interès per les energies renovables, recuperant energies pràcticament abandonades com l'energia eòlica.
En el cas dels aerogeneradors la força del vent es captada per un rotor, que transforma l'energia cinètica del vent en energia mecància giratòria de l'eix principal. Mitjançant una caixa d'engranatges, anomenada multiplicador, es transforma la velocitat de l'eix principal a la velocitat de gir adequada pel generador elèctric, habitualment un generador asincron, que al seu torn transforma l'energia mecància en energia elèctrica de corrent altern.
Normalment, per disminuir l'impacte ambiental i aprofitar millor les instal·lacions de transformació i d'evacuació de l'energia elèctrica, els aerogeneradors s'agrupen en els anomenats parcs eòlics.
Com que el vent és molt variable, un dels element més importants d'aquestes maquines és el control tant de la potència com de les revolucions a que gira el generador, ja que perquè la corrent elèctrica generada pels aerogeneradors es pugui aportar a la xarxa es necessari que la seva freqüència estigui perfectament sincronitzada amb la de la xarxa elèctrica que a l'estat espanyol és de 50 Hz.
Taula de continguts |
[edita] Tipus de Aerogeneradors
[edita] Eix vertical
[edita] Aerogenerador Savonius
El seu origen data de començaments del segle XX i deuen el seu nom al seu creador l'enginyer finlandès Savonius. Els generadors del tipus Savonius són d'eix vertical i normalment de baixa potència. Encara que tenen un baix rendiment a causa de la seva simplicitat són molt utilitzats per subministrat energia a aparells molt aïllats i de poc consum. La seva construcció és molt simple consta de dos semicilindres col·locats en forma de S. El seu funcionament també és simple, la part concava recull la força del vent, mentre que l'altre semicilindre dona la cara convexa que té menys resistència al vent i d'aquesta forma el vent fa girar el rotor i aquest, el generador, que normalment es troba a la part inferior.
[edita] Aerogenerador Darrieus
Els aerogeneradors Darrieus estan basats en el rotor d'eix vertical desenvolupat per l'enginyer francès Georges Darrieus. Aquests rotors presenten la particularitat que no s'engeguen sols. Cal donar-los una velocitat inicial mitjançant un motor o rotors Savonius acoblats. Pel seu aspecte, en els països de parla anglesa se'l coneix per l'eggbeater, és a dir, la batedora.
És un sistema relativament bo ja que té un elevat rendiment i no necessita cap mecanisme d'orientació. Però encara que es fàcil el manteniment del generador ja que es troba a la base, la dificultat de construcció i de control davant de grans vents ha fet que la seva construcció pràcticament s'abandones.
El generador Darrieus més gran construït mai es troba a Cap-Chat (Canadà) que tenia 110 m d'alt i tenia una potència de 4 MW, però una gran ventada l'any 1992 el va tombar i resta al lloc com monument.
[edita] Eix Horitzontal o aerogenerador de Pales
És el model que s'ha estès més. Consisteix en una hèlix, generalment amb tres pales, unides a un eix horitzontal que transmet l'energia fins a un multiplicador que augmenta les revolucions per què aquest moviment rotacional pugui ésser aprofitat pel generador i transformat en energia elèctrica.
L'interval de velocitats de vent en que un aerogenerador funciona comença amb l'anomenada velocitat de connexió, que acostuma a ser d'uns 3 m/s i arriba fins a la velocitat de vent màxima o de tall, que acostuma ser d'uns 24 m/s, a partir de la qual l'aerogenerador s'atura.
La potència màxima d'un aerogenerador normalment s'obté a partir d'una velocitat relativament baixa, sobre els 14 m/s, que seran els vents més habituals a la zona i aquesta potencia màxima es manté fins a la velocitat de tall. Amb vents més forts el control de potència orienta les pales amb el vent de forma que l'aerogenerador s'atura amb la mateixa acció del vent, ja que si l'aparell continues girant amb vents més forts es posaria en compromís la seva seguretat. Per aconseguir tot això és molt important el control de potència que es realitza mitjançant l'anomenat control de potencia per pas variable.
[edita] Elements
[edita] Hèlix
Normalment està formada per tres pales que s'uneixen a l'eix a la peça anomenada boixa. És una part molt importat de l'aerogenrador ja que és l'element encarregat de captar l'energia. També tenen molta importància els mecanismes situats a la boixa que canvien l'angle de les aspes de l'hèlix en funció de la intensitat del vent, ja que són els encarregats de controlar la velocitat de gir i parar l'hèlix en cas de vents excessivament forts que podrien malmetre els elements de l'aerogenerador.
[edita] Naveta
És l'element construït d'un material lleuger situat al damunt de la columna i que conté els mecanismes mecànics, elèctrics i de control d'un aerogenerador, d'entre els quals cal destacar:
- Multiplicador. Per tal de que l'energia rotacional obtinguda per l'hèlix es pugui transformar en energia es necessari que tingui un elevat número de revolucions, com que seria impossible que les pales giressin a aquestes revolucions, es va idear aquest mecanisme format per una sèrie d'engranatges que augmenta les revolucions fins al règim que necessita el generador.
- Generador. Es tracte d'un generador elèctric normalment un alternador.
- Elements de Frenada. Encara que la regulació de la velocitat de gir de l'hèlix es controla per l'angle de les aspes amb el eix, també s'incorpora un fre normalment de disc.
- Elements de control electrònic.
[edita] Evolució i límits dels Aerogeneradors d'Eix Horitzontal (HAWT)
El multiplicador és una caixa d'engranatges que consta generalment de tres etapes planetàries i d'eixos paral·lels. A partir de principis del segle XXI els aerogeneradors assoleixen potències superiors al megawatt (1000 kW), cosa que s'aconsegueix amb rotors de diàmetres superiors als 70 metres. Donat que la velocitat de punta de la pala queda limitada per problemes aerodinamics i de soroll, la velocitat de rotacio de l'eix principal és per als aerogeneradors moderns cada vegada més lenta. Els generadors asincrons estàndards tenen tres parells de pòls i han de girar forçosament al voltant de les 1500 voltes per minut (rpm), per produir corrent altern de 50Hz, amb molt poc marge de variació. En consequència, la relació del multiplicador és cada vegada més elevada, al voltant de 100 per a màquines de 2MW. Això fa que els multiplicadors incorporin una o dues etapes planetàries, que poden produir relacions més altes.
Aquesta evolució queda significativament desviada amb l'aparició dels aerogeneradors de velocitat variable en els que el sistema de control es serveix d'un convertidor de potència per produir electricitat a 50Hz amb independència, dins d'uns marges, de la velocitat de l'eix del generador.
[edita] Control de Potència en Aerogeneradors d'Eix Horitzontal (HAWT)
Com ja s'ha dit un dels elements més importants en aquests generadors és el control de potència, ja que estén parlant de màquines molt grans i lògicament situades en llocs molt exposats a la força del vent. També es important obtenir, del vent, el màxim rendiment possible, per la qual cosa no s'ha d'obtenir la màxima potència amb el vent més fort possible si no amb el vent més freqüent a la zona que hauria de ser d'aproximadament 14 m/s. Per realitzar aquest control s'han desenvolupat tres sistemes:
- Regulació per control de pas:
En aquest cas les pales que no estan fixes a l'eix que transmet la força al multiplicador i davant de vents més forts del necessari, aquestes canvien l'angle respecte al vent de tal forma que ofereixen menys resistència al vent i el deixen passar sense oposar cap resistència.
- Regulació passiva per pèrdua aerodinàmica:
En aquest sistema les pales estan fixes a l'eix, però s'ha realitzat un disseny molt acurat de l'aerodinàmica de les pales. El que s'intenta amb el disseny de la pala es aconseguir un perfil de tal forma que en el moment en el vent que incideixi sobre la pala sigui massa gran a la part de la pala situada a sotavent es provoqui una turbulència que vagi augmentant a mesura que augmenta la força del vent que acabi compensant la força del mateix vent. Aquest sistema de regulació precisa d'un bon disseny de les pales, però fa innecessaris parts mòbils al dins de la boixa. Actualment dues terceres parts dels aerogenedors en funcionament porten aquest sistema.
- Regulació activa per pèrdua aerodinàmica:
És un sistema molt similar al primer, les pales no estan fixes a l'eix i dins de la boixa hi ha mecanismes elèctrics o hidràulics que giren les pales en funció de la força del vent la diferència amb el primer sistema és que la direcció de gir de les pales canvia i en comptes de deixar passar més fàcilment l'aire o fa de manera contraria d'aquesta forma es produeix una pèrdua de sustentació similar al sistema passiu per pèrdua aerodinàmica, amb l'avantatge que al realitzar-se d'una forma activa en tot moment es pot controlar la potència transmesa al generador i augmentar el rendiment. Aquest és el sistema que s'està implantant cada vegada més als aerogeneradors més potents (a partir de 1 Mw).
[edita] Enllaços Externs
- Danish Wind Industry Association
- APPA Asociación de Productores de Energias Renovables
- European Wind Energy Association (EWEA)
- Informació generica
- Arquitectura i Energia renovable
[edita] Empreses Especialitzades
- Web de l'empresa Gamesa
- Web de l'empresa Ecotecnia
- Web de l'empresa Nordex
- Web de l'empresa Enercon
- Web de l'empresa GE-Wind
- Web de l'empresa Repower
- Web de l'empresa Acciona
- Web de l'empresa Suzlon
- Web de l'empresa Vestas
