Engranatge
De Viquipèdia
Es denomina engranatge o rodes dentades al mecanisme utilitzat per transmetre potència entre les diferents parts d’una màquina. Els engranatges estan formats per dues rodes dentades. La més gran es denomina corona i la menor pinyó. Un engranatge serveix per transmetre moviment circular mitjançant el contacte de rodes dentades. Una de les aplicacions més importants dels engranatges és la transmissió del moviment des de l’eix d’una font d’energia, com pot ser un motor de combustió o un motor elèctric, fins a un altre eix situat a certa distància i que ha de realitzar un treball. Si el sistema és compost de més d’un parell de rodes dentades, es denomina tren d’engranatges.
Taula de continguts |
[edita] Tipus d’engranatges
Els principals tipus d’engranatges són :
- Engranatges rectes
- Engranatges helicoïdals
- Engranatges cònics
- Engranatges interiors
- Vis sens fi
- Pinyó-cremallera
- Emgranatge planetari o epicicloïdal
[edita] Característiques dels engranatges helicoïdals
Els engranatges helicoïdals estan tallats en forma d’hèlix, d’on reben el seu nom. Pel seu tallat és necessari calcular l’hèlix completa que donarà forma a la dent de l’engranatge.
Els engranatges helicoïdals tenen l’avantatja que transmeten més potència que els engranatges rectes degut a que tenen més d’una dent en contacte, i també poden transmetre més velocitat, són més silenciosos i més duradors; a més a més, poden transmetre el moviment d’eixos que es tallen.
[edita] Característiques dels engranatges cònics
Els engranatges cònics poden ser de dents rectes o helicoïdals i s’utilitzen per transmetre moviments entre eixos que per les seves característiques de treball es tallen a un angle determinat.
[edita] Característiques d’un vis sens fi
És un mecanisme dissenyat per a la transmissió de grans esforços, i com a reductors de velocitat, augmentant el parell transmès amb relacions de transmissió grans. Generalment treballen amb eixos que es tallen a 90º.
En l'engranament del vis sens fi hi ha velocitats elevades de lliscament relatiu entre les dents. Les perdues per fricció són doncs, elevades i això fa que la reducció de vis sens fi tingui un baix rendiment i una vida limitada pel desgast de les dents. En sentit invers el rendiment encara és menor fins i tot nul. En aquest cas la transmissió és irreversible. La irreversibilitat del vis sens fi s'empra sovint com a fre de seguretat en mecanismes (tansmissions d'ascensors, tensors, etc.)
[edita] Característiques del pinyó-cremallera
El mecanisme de cremallera està constituït per una barra amb dents, considerada com un engranatge de diàmetre infinit i un engranatge de dents rectes de menor diàmetre, i serveix per a transformar un moviment giratori de l’engranatge de menor diàmetre, en un moviment lineal o al revés.
El tren cremallera, és un exemple d’ús. Aquest tipus de tren s’utilitza quan s’han de superar grans pendents.
Dos altres exemples d'ús són el carranquí o martinet, emprat per parar la ballesta amb arc d'acer, i l'ormeig homònim emprat posteriorment per aixecar peces d'artilleria.
[edita] Característiques dels engranatges planetaris
Les etapes d'engranatges planetaris utilitzen braços giratoris porta-satèl·lits units a l'eix que permeten el gir d'engranatges anomenats planetes o satèl·lits que es trasladen dins d'una òrbita a l'hora que gira sobre el seu propi eix.
En la topologia més extesament utilitzada d'etapa reductora els satèl·lits engranen alhora amb un engranatge anomenat sol i amb un engranatge de dentat interiror anomenat corona o roda interna. Generalment la roda interna esta fixada al càrter, el sol rep el parell d'entrada i fa girar els satèl·lits al seu voltant aconseguint una reduccio de velocitat molt elevada a l'eix de sortida solidari al porta-satèl·lits. La mateixa topologia s'empra com a multiplicador amb el porta-satèl·lits com a eix d'entrada i el sol com a eix de sortida.
[edita] Enllaços externs
