Santuari de Puiggraciós
De Viquipèdia
 |
| [[Imatge:|270px]] |
| Situació | Figaró-Montmany (Vallès Oriental) |
| Estil dominant | barroc |
| Estat/ús | correcte |
| Posició GPS |
| Data | 1711 |
| Estil | barroc |
| Per |
| Planta | 1 nau de creu llatina | s.XVIII |
| Claustre | ||
| Campanar | ||
| Portada | quadrada. | s.XVIII |
| Retaule | barroc, destruït el 1936 | |
| Altres destacables |
| reconstrucció post-guerra | 1951 |
El Santuari de Puiggraciós està situat al bell cim del contrafort oriental dels cingles de Bertí, en el municipi de Figaró-Montmany (Vallès Oriental), a una altitud de 689,2 metres[1], una mica abans d'arribar al cim del Puiggraciós.
Taula de continguts |
Història
L'any 1701 s'iniciaren els tràmits per a la construcció del Santuari molt prop d'on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. El 1711 s'obrí al culte i el 1737 estava ja enllestit el retaule de l'altar major. No coneixem la data del bastiment del cambril, però sí que ens consta la seva existència l'any 1771. Durant uns anys els parroquians de Montmany utilitzaren el santuari com a temple parroquial atès el mal estat de l'església de Sant Pau de Montmany. Ben aviat s'hi va construir també la casa de l'ermità que més endavant es convertí en hostatgeria.
Durant la guerra civil espanyola, és destruït el magnífic retaule barroc i es produeixen moltes altres destrosses a l'edifici. La imatge de la Mare de Déu es va poder salvar gràcies al coratge d'uns veïns que la van amagar en diversos indrets. Actualment i des de l'any 1946, per disposició de l'Ordinari del bisbat de Barcelona, el Santuari passà a la jurisdicció de la parròquia de Sant Genís de l'Ametlla.
Ja a partir del 1939 s'inicià la reconstrucció de l'església, atès que només hi havien quedat les parets. És, però, des del 1951 que es va fer un nou i decidit impuls per continuar i l'obra de restauració sota la direcció de l'arquitecte Lluís Bonet i l'empenta del rector de l'Ametlla mossèn Jesús Ventura. El diumenge 8 de setembre de l'any 1957, acabades les obres, es féu la inauguració solemne en una diada de gran festa i amb nodrida presència dels pobles de la comarca. S'entronitzà la Santa Imatge pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus.
Arquitectura
La planta és de creu llatina. Sobre el creuer hi ha una cúpula. Les voltes estan decorades amb motius florals. L'absis actual és nou i correspon a l'entrada de l'església primitiva. Un cambril on s'exposa la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós i un petit cor amb balustrada de fusta. La porta d'entrada es quadrada amb una motllura al voltant. Per sobre un ull de bou. I corona la façana amb una petita espadanya amb un arc de mig punt. A partir de 1973 ocupa l'antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines que des d'aleshores tenen cura del Santuari.
La imatge de la Mare de Déu
La Imatge entronitzada al cambril del Santuari, és la primitiva talla gòtica. És una figura de la Mare de Déu dempeus alletant al Nen Jesús que sosté amb els braços. Té una alçada de 69 centímetres, és policromada i daurada. Porta una túnica vermellosa i un mantell en plecs de color blau i presenta una mirada dolça i maternal. En el seus orígens tant la Verge com el Nen Jesús portaven sengles corones d'argent. La Imatge es venerava a l'església de Montmany des del segle XV. A mitjans del segle XVII ja sorgeix el nom Mare de Déu de Puiggraciós. I és que en aquella època els feligresos de Montmany cada 25 de març pujaven amb la Imatge en processó al cim del Puiggraciós, que és on avui hi ha el Santuari. En aquella diada es beneïa el terme municipal i es repartien panets beneïts entre els assistents a la romeria. La llegenda explica que la imatge fou trobada per un pastor i un bou molt prop del Santuari on hi ha una petita capelleta, a la vora de la torre que s'havia utilitzat per l'antic telègraf òptic i que està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Consta que l'any 1698 ja s'emprava la invocació de Mare de Déu de Puiggraciós. L'any 1953 es va practicar una acurada restauració de la Imatge que està exposada al cambril, sobre un pedestal decorat amb escuts de Montserrat, Núria, Mercè, i del Roser. El 8 de setembre de 1957 el cardenal Jubany presidí la festa del 25è aniversari de la restauració del Santuari.
Referències
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Alçades preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
Agraïments
La informació per fer aquest article s'ha extret de la web de la parròquia de Sant Genís feta per l'Alfred Santacana amb la seua autorització.
