Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Gregorio Modrego Casaus - Viquip??dia

Gregorio Modrego Casaus

De Viquip??dia

Bust de Gregorio Modrego sobre la seva tomba a la catedral de Barcelona, obra de Frederic Mar??s.
Bust de Gregorio Modrego sobre la seva tomba a la catedral de Barcelona, obra de Frederic Mar??s.

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Arag??, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un religi??s espanyol, arquebisbe de Barcelona.

Ordenat l'any 1914 despr??s de passar pel seminari de Tarassona, es va traslladar a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma. Un mes abans de la Guerra Civil va ser nomenat bisbe auxiliar de l'arxidi??cesi de Toledo i bisbe titular de Aezani, a Turquia. Finalitzada la guerra civil, i despr??s d'??sser de 1940 a 1942 Comendador General de la Bula de la Santa Cruzada, el 1942 va deixar Toledo i la titularitat de la di??cesis de l'antiga Frigia Pacaziana per a ser nomenat bisbe de Barcelona. Deu anys m??s tard fou promogut arquebisbe ad personam, i el 1964 arquebisbe sede plena per elevaci?? a arxidi??cesi de la seu barcelonina. L'any 1967 li fou acceptada la ren??ncia per raons d'edat i fou nomenat arquebisbe titular de Monte in Numidia. Tres anys m??s tard i d'acord amb les noves normes per als bisbes jubilats, fou nomenat arquebisbe em??rit de Barcelona.

L'any 1937, com tots els bisbes espanyols a excepci?? del cardenal Vidal i Barraquer, havia signat la denominada Pastoral de la Cruzada l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats. Durant el franquisme va ser Procurador en Corts i home vinculat al r??gim dictatorial. Bolcat a aconseguir una projecci?? positiva del nacionalcatolicisme m??s enll?? d'Espanya, va aconseguir que se celebr??s a Barcelona el XXXV Congr??s Eucar??stic Internacional.

Durant la seva pres??ncia a Barcelona va haver d'enfrontar-se al creixement de les organitzacions cat??liques m??s progressistes com la Joventut Obrera Cristiana, sense que el seu suport a Acci?? Cat??lica li permet??s contrarestar l'arrelament de les comunitats de base entre la poblaci?? immigrant que s'assentava a les poblacions industrials.

[edita] Refer??ncies

  • Gonzalo Rod??: Historia de la Igl??sia en Espa??a: 1931 - 1939. Barcelona, 1993. ISBN 8432129844 .
  • Urbina, F.: Iglesia y Sociedad en Espa??a: 1939-1975. Madrid, 1975.