Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Senglar - Viquip??dia

Senglar

De Viquip??dia

Viquip??dia:Com entendre les taules taxon??miques
Com entendre les taules taxon??miques
Senglar

Estat de conservaci??
Classificaci?? cient??fica
Regne: Animalia
F??lum: Chordata
Classe: Mammalia
Clade: Cetartiodactyla
Fam??lia: Suidae
G??nere: 'Sus'
Esp??cie: S. scrofa
Nom binomial
Sus scrofa
Linnaeus, 1758

El senglar (Sus scrofa) ??s un mam??fer cetartiod??ctil.

??s de mida mitjana, amb un cap gros i allargat, amb ulls molt petits. El coll ??s gruixut i les potes son molt curtes, les de davant mes llargues que les de darrera, a difer??ncia del porc dom??stic, que t?? m??s desenvolupada la part posterior del cos.

[edita] Subesp??cies

Dibuix d'un esquelet de senglar
Dibuix d'un esquelet de senglar

A la Pen??nsula Ib??rica s'hi localitzen dues subesp??cies que es diferencien pel pelatge:

  • El Sus scrofa castilianus, en que el pelatge est?? format per cerres i borra.
  • El Sus scrofaa baeticus, que ??s el que es localitza a Andalusia, en que el pelatge ??s ??nicament cerres.

[edita] Morfometria

  • Longitud del cos: 120 cm
  • Longitud de la cua: 22 cm
  • Al??ada fins a la creu: 65 cm
  • Pes: els mascles entre 70 i 90 kg (excepcionalment fins a 150), les femelles entre 40 i 65 kg.
Dibuix d'un crani de senglar
Dibuix d'un crani de senglar

El senglar ??s un mam??fer de mida mitjana amb un cap allargat i gran, en la que hi destaquen uns ulls molt petits. El coll ??s ample i les potes molt curtes, aix?? accentua la forma arrodonida de l'animal. ??s major l'al??ada dels quarts davanters que els posteriors, a difer??ncia del porc dom??stic, que per selecci?? gen??tica ha desenvolupat m??s la part posterior del cos, on es localitzen les peces que arriben a un major preu al mercat de la carn.

El senglar compensa la seva poca visi?? con un important desenvolupament de l'olfacte, que li permet detectar aliment, com ara t??fones o vegetals i animals sota terra, o fins i tot enemics a m??s de 100 metres de distancia. L'o??da est?? tamb?? molt ben desenvolupada i pot captar sons imperceptibles per a nosaltres.

Els seus p??ls s??n gruixuts i negres mesurant entre 10 i 13 mm a la creu i uns 16 mm a la punta de la cua. El color del pelatge ??s molt variable i va des de colors grisencs a negre fosc, passant per colors rogencs i marrons. Les potes i el contorn del musell s??n m??s negres que la resta del cos. La crinera que recorre el llom a partir del front, s'erissa en cas de c??lera. La muda del pelatge ocorre entre maig i juny, encara que la femella amb cries muda m??s tard. A l'estiu els flocs s??n m??s curts.

[edita] Habitat

El senglar s'adapta a tot tipus d'h??bitats sempre que disposi d'una m??nima cobertura i aliments, encara que prefereix els llocs amb una vegetaci?? alta on poder-se camuflar i abundi l'aigua per a beure i revolcar-se en el llot i fang. Els seus h??bitats predilectes son els alzinars i els macissos forestals caducifolis o mixtes, sobre tot si estan poc visitats i el seu nivell inferior es ric en matolls, esbarzers i gatosa on pugui revolcar-se en sec a recer del vent. Per?? tamb?? se'l troba a la m??quia i maresmes, sense desdenyar les ??rees de cultiu, sempre que mantenguin una m??nima cobertura arboria o arbustiva on refugiar-se. En cas necessari, neda sense dificultats i durant molt temps. Suporta f??cilment els rigors de l'hivern gr??cies al seu pelatge i dura capa de pell; cosa que li permet residir a les zones altes i mitjanes de muntanyes durant l'hivern si disposa d'aliments.[1].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Senglar
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ??sser viu dins el projecte Wikispecies