Democr??cia cristiana

De Viquip??dia

La democr??cia cristiana ??s una ideologia pol??tica heterog??nia. En termes generals, la democr??cia cristiana ??s un moviment conservador quant als temes de moral p??blica i tradici??, i per tant, sovint els partits de dreta s'identifiquen amb la democr??cia cristiana. No obstant, la democr??cia cristiana tamb?? pot ser definida com a for??a d'esquerra at??s que emfatitza la reducci?? de la pobresa, l'establiment d'un sistema de benestar, i la restricci?? necess??ria de les forces del mercat.

La democr??cia crsitiana ??s una for??a important en la pol??tica d'Europa i Llatinoam??rica, encara que menys popular a altres regions. Els partits dem??crata cristians de Llatinoam??rica sovint tendeixen a afavorir les pol??tiques econ??miques d'esquerra o centre-esquerra, mentre que els europeus sovint s??n partits de dreta i afavoreixen la reducci?? de la paticipaci?? del govern en l'economia.

[edita] Pol??tiques de la democr??cia cristiana

Com qualsevol altre pensament pol??tic, en pr??ctica, les pol??tiques i les prioritats dels partits dem??crata cristians varien considrablement amb el temps i entre regions. No obstant la democr??cia cristiana ??s generalment conservadora, i per tant, la majoria dels partits dem??crata cristians s'oposen a l'avortament i al matrimoni homosexual, encara que d'altres han acceptat la legalitzaci?? d'ambdues, amb restriccions. Molts d'ells han acceptat la separaci?? esgl??sia-estat(com diu l'Esgl??sia Cat??lica) i el divorci. Els partits dem??crata cristians sovint afirmen l'her??ncia cristiana de llurs pa??sos, o afirmen expl??citament l'??tica cristiana. La democr??cia cristiana, a nivell mundial, ha incorporat molts punts de vista dels liberals, conservadors i socialistes, per??, afirmen les principis dela moral cristiana.

Encara que el moviment cristianodem??crata ??s molt heterogeni, existeixen punts comuns en certs assumptes. El disseny proposat de l'estat cristianodem??crata ??s descentralitzat, composat per diversos nivells, per?? amb una capacitat inq??estionable. La democr??cia cristiana veu l???economia al servei de la humanitat; malgrat aix??, molts partits cristianodem??crates no posen en q??esti?? el capitalisme. Per la democr??cia cristiana el deure de l???estat es tenir cura dels seus ciutadans, per?? generalment s'oposen al socialisme cristi??. En les d??cades recents, els partits cristianodem??crates en Europa han canviat cap a una pol??tica conservadora de liberalisme econ??mic, basat en reduir el paper de l'estat en l???economia. Per contra, els partis cristianodem??crates a Am??rica Llatina estan generalment m??s inclinants a recolzar visions econ??miques d'esquerres comparat amb les seves contraparts europees.

[edita] Hist??ria de la democr??cia cristiana

La democr??cia cristiana va n??ixer al final del segle XIX, principalment com a resultat de la enc??clica papal Rerum Novarum del Papa Lle?? XIII, en la qual el Vatic?? reconeixia la mis??ria dels treballadors i acordava que quelcom s'havia de fer, en reacci?? al creixement dels moviments socialistes i sindicals. La posici?? de la Esgl??sia Cat??lica sobre aquesta mat??ria va ser clarificada en la seg??ent enc??clica, Quadragesimo Anno , pel Papa Pius XI en 1931.

Mentre la Democr??cia cristiana ??s d'origen cat??lic rom??, ha estat adoptada tamb?? per molts cristians protestants i ortodoxos. Alguns partits dem??cratacristians, particularment a Europa, ja no emfatitzen la religi?? i han esdevingut molt m??s seculars en els recents anys.

La democr??cia cristiana pot marcar les seves arrels filos??fiques des de Sant Tom??s d'Aquino i els seus pensaments sobre l'ontologia Aristoteliana i la tradici?? cristiana. D'acord amb ell, els drets humans son definits com les coses que els homes necessiten per funcionar. Per exemple, l'aliment ??s un dret hum?? perqu?? sense menjar, els humans no s??n capa??os de funcionar apropiadament. Autors moderns que donen import??ncia a la formaci?? de la ideologia cristianodem??crata inclou: Emmanuel Mounier, ??tienne Gilson i Jacques Maritain.