Pius XI
De Viquipèdia
Pius XI |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | Ambrogio Damiano Achille Ratti |
| Nascut | 31 de maig de 1857 |
| Desio (Itàlia) | |
| Mort | 10 de febrer de 1939 |
| Roma (Itàlia) | |
| Papat | 6 de febrer de 1922–10 de febrer de 1939 |
| Predecessor | Benet XV |
| Successor | Pius XII |
Pius XI (de nom Ambrogio Damiano Achille Ratti) (Desio, Itàlia, 31 de maig de 1857 - Roma, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
[edita] Vida
Va estudiar a Milà i a la universitat Gregoriana de Roma, sent ordenat sacerdot el 1879. Els seus estudis de Filosofia van cridar l'atenció del papa Lleó XIII i va tornar a ingressar al seminari de Milà per fer un doctorat a la biblioteca Ambrosiana, on va aconseguir el grau més elevat.
Va ser cridat a Roma pel papa Pius X, i es va convetir en viceprefecte de la Biblioteca Vaticana. El 1919 Benet XV el va nomenar Nunci a Polònia i el 1921 va rebre del mateix papa el capell cardenalici i l'arquebisbat de Milà.
[edita] Pontificat
El 6 de febrer de 1922, a la mort de Benet XV va ser escollit papa pels cardenals reunits en el Conclave. La cerimònia de coronació va ser celebrada a la explanada de la Basílica de Sant Pere, acte imitat pels seus successors Pius XII, Joan XXIII i Pau VI, lloc on es realitzen les misses d'inici de pontificat.
La seva coronació va ser pública per primer cop des que Pius IX el 1870 va negar-se a acceptar la desaparició dels Estats Pontificis i es va declarar presoner al Vaticà. Els seus predecessors es van coronar a la Basílica de Sant Pere, com Lleó XIII, Pius X i Benet XV.
En el seu pontificat va reconèixer el Regne d'Itàlia, una disputa entre l'Església i el govern italià que es remontava a la ocupació dels Estats Pontificis el 1870. Pius XI va firmar amb el govern italià de Benito Mussolini i el rei Victor Manuel III els pactes del Laterà (febrer de 1929), que que va donar naixement a l'actual estat del Vaticà.
Aquest acord va posar fi a una tensió que durava des del 1870. Ambdues parts els hi convenia, ja que Mussolini buscava un apropament als catòlics i l'Església buscava obtenir un reconeixement internacional. Quan Itàlia va reconèixer la sobiranía del microestat del Vaticà, donava a l'Església l'oportunitat de establir relacions internacionals amb els altres països del món.
A pesar de ser anticomunista, idea que compartia amb el seu secretari d'Estat, Eugenio Pacelli, futur papa Pius XII, cap a finals del seu pontificat va publicar el març de 1937 l'encíclia Mit brennender sorge, on condemnava al règim nazi, tot i que de forma molt tèbia i prudent, cosa que no va impedir que Hitler ordenés al cap de la Gestapo, Reinhard Heydrich, que destruís totes les còpies i les relacions amb el Vaticà van empitjorar durant un temps.
Dies després l'encíclica Divini Redemptoris condemnava en termes explícits el comunisme.
A finals de 1938 Pius XI preparava una encíclica que condemnava l'antisemitisme del règim nazi però mai va ser públicada per culpa de la seva malaltia i mort no la va poder publicar però recentment s'han trobat els esborranys.
Un altra encíclica important tificat és la Cuadragessimo anno que va commemorar el quarantè aniversari de la publicació de la Rerum Novarum de Lleó XIII el 1891 i on l'Església Catòlica prenia posició per primera vegada en el moviment obrer.
Pius X va morir el 10 de febrer de 1939, quan faltaven pocs mesos per l'inici de la Segona Guerra Mundial. Durant el seu pontificat l'Església Catòlica es va enfortir com a institució i va començar a ser un referent important a nivell mundial en aspectes religiosos, polítics i morals.
Alguns anys abans, el 1931 i amb la col·laboració de Marconi, va ignaugurar les transmissions de Radio Vaticà, a través de les quals l'Església va poder llançar les seves opinions a nivell mundial en diversos idiomes, cosa encara vigent.
| Precedit per: Benet XV |
Papa 1922 - 1939 |
Succeït per: Pius XII |
