Benet XV

De Viquipèdia

Benet XV

Nom	Giacomo della Chiesa
Nascut	21 de novembre de 1854
	Gènova (Itàlia)
Mort	22 de gener de 1922
	Roma (Itàlia)
Papat	3 de setembre de 1914–22 de gener de 1922
Predecessor	Pius X
Successor	Pius XI

Benet XV és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma.

Havia nascut en una família noble genovesa i va estudiar jurisprudència a la universitat de Gènova on es doctorar amb només 21 anys. Va anar a Roma a continuar el seu ensenyament a la Universitat Gregoriana, on va estudiar diplomàcia, teología i dret canònic. Ordenat sacerdot amb 24 anys, va ser enviat a la nunciatura espanyola de Madrid, on va resoldre la disputa entre Espanya i Prússia per les illes Carolines. El 1887 va tornar a Roma, on després d'algunes missions diplomàtiques, va ser nomenat subsecretari d'Estat del Vaticà. Pius X el va nomenar arquebisbe de Bolonya el 1907 i cardenal el 1914, només tres mesos abans d'esdevenir Papa.

Quan va ser escollit, la Primera Guerra Mundial acabava de començar. Benet XV va mantenir una postura neutral i va proclamar obertament que aquella guerra era inútil, cosa que li va fer guanyar l'antipatia dels bàndols combatents. La seva carta encíclica, Ad Beatissimi exposa justament que les causes de la guerra eren la manca de comprensió entre els homes, el menyspreu de l'autoritat, la injustícia en la lluita de classes i l'afany de lucre.

Les seves crides a la pau, per desgràcia no van ser mai escoltades, però sempre es va preocupar per les víctimes i va crear al Vaticà una agència d'informació sobre els presoners.

Escut d'armes de Benet XV

Quan la guerra es va acabar, va ser bandejat dels tractats de pau a petició d'Itàlia. Aquest fet va fer adonar Benet XV de que necessitava resoldre la qüestió romana, i justament va ser llavors, a partir de l'encíclica Pacem Dei Munus, quan va començar a reclamar els seus drets com a sobirà d'un estat simbòlic, que Itàlia no li reconeixia, però que serien la base dels Pactes de Laterà.

Va restablir les relacions de la Santa Seu amb França i va acceptar representants anglesos al Vaticà per primer cop des del segle XVII. El 1921, en ocasió del sisè centenari de la mort de Dante, li va dedicar l'encíclia In Praeclara, lloant la seva obra com una exaltació de la justícia i la providència.

Va morir el gener de 1922 a conseqüència d'una malaltia broncopulmonar.

Precedit per:
Pius X

Papa
1914 - 1922

Succeït per:
Pius XI

v • d • e

Papes de l'Església Catòlica

Des de l'establiment de l'Església (30)

{{{contingut-títol}}}

Sant Pere • Lli I • Anaclet I • Climent I • Evarist I • Alexandre I • Sixt I • Telèsfor I • Higini I • Pius I • Anicet I • Soter I • Eleuteri I • Víctor I • Zeferí I • Calixt I • Urbà I • Poncià I • Anter I • Fabià I • Corneli I • Luci I • Esteve I • Sixt II • Dionís I • Fèlix I • Eutiquià I • Gai I • Marcel·lí I • Marcel I • Eusebi I • Melquíades I

Des de l'Edicte de Milà (313)

{{{contingut-títol}}}

Silvestre I • Marc I • Juli I • Liberi I • Damas I • Sirici I • Anastasi I • Innocenci I • Zòsim I • Bonifaci I • Celestí I • Sixt III • Lleó I • Hilari I • Simplici I • Fèlix III • Gelasi I • Anastasi II • Símmac I • Hormisdes I • Joan I • Fèlix IV• Bonifaci II • Joan II • Agapit I • Siveri I • Vigili I • Pelagi I • Joan III • Benet I • Pelagi II • Gregori I • Sabinià I • Bonifaci III • Bonifaci IV • Deodat I • Bonifaci V • Honori I • Severí I • Joan IV • Teodor I • Martí I • Eugeni I • Vitalià I • Deodat II • Donus I • Agató I • Lleó II • Benet II• Joan V • Conó I • Sergi I • Joan VI • Joan VII • Sisini I • Constantí I • Gregori II • Gregori III • Zacaries I • Esteve II

Des de la Donació de Pipí (756)

{{{contingut-títol}}}

Pau I • Esteve III • Adrià I • Lleó III • Esteve IV • Pasqual I • Eugeni II • Valentí I • Gregori IV • Sergi II • Lleó IV • Benet III • Nicolau I • Adrià II • Joan VIII • Marí I • Adrià III • Esteve V • Formós I • Bonifaci VI • Esteve VI • Romà I • Teodor II • Joan IX • Benet IV • Lleó V • Sergi III • Anastasi III • Landó I • Joan X • Lleó VI • Esteve VII • Joan XI • Lleó VII • Esteve VIII • Marí II • Agapit II • Joan XII • Lleó VIII • Benet V • Joan XIII • Benet VI • Benet VII • Joan XIV • Joan XV • Gregori V • Silvestre II • Joan XVII • Joan XVIII • Sergi IV • Benet VIII • Joan XIX • Benet IX • Silvestre III • Benet IX • Gregori VI • Climent II • Benet IX • Damas II • Lleó IX

Des del Cisma d'Orient (1054)

{{{contingut-títol}}}

Víctor II • Esteve IX • Nicolau II • Alexandre II • Gregori VII • Víctor III • Urbà II • Pasqual II • Gelasi II • Calixt II • Honori II • Innocenci II • Celestí II • Luci II • Eugeni III • Anastasi IV • Adrià IV • Alexandre III • Luci III • Urbà III • Gregori VIII • Climent III • Celestí III • Innocenci III • Honori III • Gregori IX • Celestí IV • Innocenci IV • Alexandre IV • Urbà IV • Climent IV • Gregori X • Innocenci V • Adrià V • Joan XXI • Nicolau III • Martí IV • Honori IV • Nicolau IV • Celestí V • Bonifaci VIII • Benet XI • Climent V • Joan XXII • Benet XII • Climent VI • Innocenci VI • Urbà V • Gregori XI

Des del Cisma d'Occident (1378)

{{{contingut-títol}}}

Urbà VI • Bonifaci IX • Innocenci VII • Gregori XII • Martí V • Eugeni IV • Nicolau V • Calixt III • Pius II • Pau II • Sixt IV • Innocenci VIII • Alexandre VI • Pius III • Juli II • Lleó X • Adrià VI • Climent VII • Pau III • Juli III • Marcel II • Pau IV

Des de la Contrareforma (1560)

{{{contingut-títol}}}

Pius IV • Pius V • Gregori XIII • Sixt V • Urbà VII • Gregori XIV • Innocenci IX • Climent VIII • Lleó XI • Pau V • Gregori XV • Urbà VIII • Innocenci X • Alexandre VII • Climent IX • Climent X • Innocenci XI • Alexandre VIII • Innocenci XII • Climent XI • Innocenci XIII • Benet XIII • Climent XII • Benet XIV • Climent XIII • Climent XIV • Pius VI • Pius VII • Lleó XII • Pius VIII • Gregori XVI • Pius IX • Lleó XIII • Pius X • Benet XV • Pius XI • Pius XII