Urbà V
De Viquipèdia
Urbà V |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | Guillaume de Grimoard |
| Nascut | 1310 |
| Grizac, Llenguadoc, (França) | |
| Mort | 19 de desembre de 1370 |
| Avinyó (França) | |
| Papat | 28 de setembre de 1362–19 de desembre de 1370 |
| Predecessor | Innocenci VI |
| Successor | Gregori XI |
Urbà V ( Grisac, (1310) - † Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.
De nom Guillaume de Grimoard, nascut al si d'una família noble va ingressar en l'ordre benedictina i va realitzar estudis de Dret canonge a Montpellier i Tolosa per a després ensenyar a les universitats de les esmentades ciutats a més d'en les de París i Avinyó.
En 1352 és nomenat abat de Notre Dame du Pré, iniciant la seva cursa diplomàtica a Itàlia fins que en 1362 mor Innocenci VI i és escollit successor, malgrat no ser cardenal, per un conclave que no es va posar d'acord en l'elecció d'un dels seus membres. Guillaume va conèixer la notícia de la seva elecció mentre es trobava en una missió diplomàtica es va desplaçar a Avinyó on es va consagrar el 6 de novembre prenent el nom d'Urbà V.
L'objectiu principal del seu pontificat va ser tornar a fixar la seu pontifícia a la ciutat de Roma, condició que la Ciutat Eterna havia perdut des que, en 1309, Climent V l'havia fixat a Avinyó.
El 16 d'octubre del 1367, Urbà V entrava a Roma acompanyat pel cardenal Gil Álvarez d'Albornoz que des de 1353, actuant com a legat papal a Itàlia, havia aconseguit restablir la sobirania papal sobre els Estats Pontificis.
En 1368 va reconciliar la Santa Seu amb el Sacre Imperi mitjançant la coronació, a Roma, de l'emperador Carles IV i de la seva esposa; i en 1369 va aconseguir també un acostament en l'emperador bizantí Joan V Paleòleg qui, buscat suport contra els turcs que amenaçaven Constantinopla, es va convertir al catolicisme.
En 1367 va morir Albornoz, la qual cosa va suposar el reinici de les sublevacions que el cardenal, durant el seu mandat com a legat, havia suprimit. La pèrdua del seu col·laborador, unida a la represa de les hostilitats entre França i Anglaterra, immerses en la Guerra dels Cent Anys, després d'un període de pau aconseguit en 1360 amb la Pau de Bretigny; van determinar Urbà V a retornar Avinyó.
El 5 de setembre de 1370 Urbà abandonava Roma, després d'una estança en la mateixa de gairebé tres anys, i tornava a fixar la seu pontifícia a Avinyó, on moriria poc després, el 19 de desembre.
Urbà està considerat com el primer Papa humanista de la història de l'Església. Durant el seu pontificat va fundar les universitats de Cracòvia i Viena, recolzant-ne moltes d'altres.
A més Urbà V va ser el papa número 200. Declarat beat per Pius IX el 1870, les seves restes descansen a l'abadia de Sant Víctor a Marsella.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Gallus vicecomes (Vescomte gal), citació que fa referència a títol mobiliari, vescomte, i al seu origen francès.
| Precedit per: Innocenci VI |
Papa 1362 - 1370 |
Succeït per: Gregori XI |
