Esteve II
De Viquipèdia
Esteve II![]() |
|
---|---|
Nom | ? |
Mort | 26 d'abril del 757 |
Papat | 26 de març de 752–26 d'abril del 757 |
Predecessor | Zacaries I |
Successor | Pau I |
Esteve II va ser Papa de l'Església catòlica des del 26 de març de 752 fins al 26 d'abril del 757.
El seu antecessor fou Esteve, que morí tres dies després de ser escollit papa i sense temps a ser coronat formalment. Per això, a vegades se l'anomena Esteve II (III), ja que formalment és el Papa Esteve II però és el tercer Esteve a ser escollit Papa.
Al començament del seu pontificat, el poder de l'imperi Bizantí estava en declivi a la península itàlica i la ciutat de Roma va ser atacada per l'exercit llombard, comandat pel rei Astolf. Per resoldre la situació, Esteve va nomenar rei a Pipí el Breu, instaurant la dinastia carolíngia al reialme dels francs, els quals van llançar dues campanyes contra els llombards per tal de defensar el Papa.
En agraïment, Esteve II va nomenar Pipí patrici del romans i li va concedir el títol de rei per la gràcia de Déu, el primer de la cristiandat en rebre'l.
Llavors Esteve va treure's de la màniga un suposat document de l'emperador Constantí I datat de l'any 313, en el qual entregava al Papa Silvestre I de Roma, Itàlia i totes les províncies de l'imperi romà d'Occident.
Evidentment el rei franc no li va poder atorgar el que demanava, però va conquerir les ciutats de Ravenna, Ferrara, Bolonya i la Pentàpolis, formada per les ciutats de Rimini, Fano, Senigaglia, Pessaro i Ancona i les va donar al Papa perquè hi regnés. D'aquesta manera Esteve II va esdevenir el fundador dels Estats Pontificis, que es mantindrien sota l'autoritat dels pontifex romans fins a la unificació de Itàlia el 1870.
Va ser succeït pel seu germà Pau.
Precedit per: Zacaries I |
Papa 752 – 757 |
Succeït per: Pau I |
Precedit per: Papa Esteve |
Papa Electe 752 – 757 |