Ramon Carnicer i Batlle

De Viquip??dia

Ramon Carnicer i Batlle (T??rrega, 24 d'octubre del 1789 ??? Madrid, 17 de mar?? del 1855), va ser compositor d'??pera, mestre de m??sica i l'autor de l'himne nacional de Xile.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obres 2.1 ??peres 2.2 Instrumentals 2.3 Vocals 3 El seu germ??, Miquel Carnicer i Batlle 4 Bibliografia 5 Enlla??os 6 Notes

[edita] Biografia

Reb?? els primers ensenyaments musicals de Bonaventura Feliu, mestre de capella de l'esgl??sia de T??rrega. A l'edat de set anys ingress?? per oposici?? al cor de la catedral de la Seu d'Urgell (1796-1803); en la seva estada estudi?? orgue i composici??. El 1806 es trasllad?? a Barcelona, on tingu?? per mestres l'organista i el mestre de capella de la catedral, Carles Baguer i Francesc Queralt, respectivament. La Guerra del Franc??s l'oblig?? a fugir a Ma??, on treball?? d'organista, feu classes de cant i de piano i hi conegu?? l'austro-alemany Karl-Ernest Cook, ex-deixeble de Mozart (1808-1813). En tornar a Barcelona, fou comissionat per la junta d'accionistes del Teatre de la Santa Creu (1815) perqu?? viatg??s a It??lia i hi contract??s la millor companyia d'??pera que pogu??s. Carnicer apleg?? una formaci?? amb cantants com Angelo? Cantelli, Bassi, Giulio Marco? Bordogni, dirigida pel mestre i compositor Prieto Generali ^[1]. El 1818, i fins a 1820, Carnicer rellev?? Generali en la direcci?? del teatre, i es dedic?? a la composici??. Seva ??s l'obertura escrita per a l'estrena a Barcelona (1818) d'Il barbiere di Siviglia, de Gioacchino Rossini, elogiada pel propi autor. Encoratjat per l'??xit creixent de les seves obres, Ramon Carnicer escrigu?? les ??peres d'estil rossini?? Adele di Lusignano, Elena e Costantino i Il dissoluto punito, aquesta darrera sobre el tema m??tic del Tenorio.

A la fi del Trienni Constitucional, i segurament per les seves idees lliberals, p??bliques i conegudes, Ramon Carnicer i la seva fam??lia s'exiliaren a Paris (1823? 1825?), primer, i despr??s a Londres (1826). Anys a venir, en restablir-se l'absolutisme, aquests ideals li passaren factura ^[2]. La seva anomenada feu que el 1827 se li encarregu??s la composici?? de l'himne nacional de Xile, amb lletra de Bernardo de Vera y Pintado (reempla??ada el 1847 per una d'Eusebio Lillo, menys anti-espanyola).

Quan tornava a Espanya per a reincorporar-se al teatre de la Santa Creu, per Reial Ordre de Ferran VII fou for??at a establir-se a Madrid per a succeir Saverio Mercadante en la direcci?? dels teatres de la Cort, el Teatro de la Cruz i el Teatro del Pr??ncipe (1827); en resistir-se a l'ordre reial, hom orden?? que fos portat a Madrid en qualitat de pres. Dirig?? aquests teatres set temporades completes entre els anys 1828 i 1845. En crear-se el Conservatorio de Madrid, es feu c??rrec de la c??tedra de composici?? d'aquest (1831-1854) i m??s endavant en va ser nomenat director.

A m??s de diverses ??peres, i can??ons per incloure en les representacions d'??peres d'altres compositors, escriv?? m??sica religiosa, peces instrumentals i diversos himnes de caire liberal. Hom el considera un dels precursors de la sarsuela i tingu?? per deixebles futurs compositors d'aquest g??nere, com Francisco Asenjo Barbieri, Rafael Hernando Palomar i Joaqu??n Gaztambide y Garbayo.

Els dies 26 i 27 de novembre del 2005 es feren a T??rrega unes jornades d'estudi amb el t??tol Ramon Carnicer i el seu temps, en ocasi?? del cent cinquant?? aniversari de la mort del compositor ^[3]. Tamb?? a T??rrega es va constituir el 1994 la Coral Ramon Carnicer, i hom dedic?? un monument al compositor a la c??ntrica pla??a del Carme (o del Pati). T?? dedicats carrers a T??rrega, a Santiago de Xile i a altres poblacions xilenes.

[edita] Obres

[edita] ??peres

(S'han perdut algunes de les obres esmentades a continuaci??, i nom??s s'en conserven refer??ncies en documentaci?? de l'??poca. L'atribuci?? de tres o quatre d'aquestes ha estat discutida per estudiosos del g??nere)

• Adele di Lusignano: Melodramma semiserio (1819), ??pera en itali??, en dos actes
• Crist??foro Colombo (1829), ??pera
• Il dissoluto punito, o sia, Don Giovanni Tenorio: Dramma semiserio (1822, reestrenada el 2006), ??pera en itali??, en dos actes, amb llibret de Giovanni Bertati [2]
• Elena e Constantino: Dramma eroico-comico in due atti (1821, reestrenada el 2005), ??pera en itali??, amb llibret d'Andrea Leone Tottola ^[4]
• Elena e Malvina (1827), ??pera en dos actes
• Eran due or sono tre, o sea, Gli esposti (1836), ??pera bufa en dos actes amb llibret de Jacopo Ferretti
• Eufemia de Messina (1832), ??pera
• Giglielmo Tell (1834), ??pera
• Ipermestra (1843), drama en tres actes amb lletra de Pietro Metastasio. Autoria discutida
• Ismalia o Morte ed amore (1838), ??pera en dos actes
• Laura y Don Gonzalo (1841), ??pera en 4 actes. M??sica atribu??da a Carnicer i llibret a Manuel Bret??n de los Herreros
• Lucrezia Borgia. ??pera atribu??da, altres autors diuen que ??nicament hi hauria col??laborat
• El sacrist??n de Toledo, ??pera. Es diu que nom??s hi hauria col??laborat amb m??sica incidental

[edita] Instrumentals

• Fantas??a en mi bemol mayor, per a clarinet
• Fantas??a original para clarinete con acompa??amiento de piano (1849) ^[5]
• Gran sinfon??a en Re (1839)
• Melod??a fant??stica con acompa??amiento de piano
• Sinfon??a oriental
• Solo de flauta'
• 6 Sonates per a instrument de tecla' ^[6]

• Obertura (sinfon??a) per a l'estrena barcelonina (1818) de l'??pera Il barbiere di Siviglia de Rossini ^[7]
• Una segona obertura per a aquesta mateixa ??pera

[edita] Vocals

• El caramba: canci??n andaluza (ca. 1832), per a veu i piano o guitarra ^[8]
• Completas Fratres a 4 v., per a 4 veus, 6 instruments, acompanyament i baix continu
• La criada: canci??n espa??ola (ca. 1832), per a veu, guitarra i piano
• El currillo: canci??n andaluza (ca. 1835), per a veu, guitarra i piano
• La gitanilla (ca. 1831), can???? per a veu, guitarra i piano
• Himno a los defensores de Gandesa (1838), de car??cter liberal
• Himno patrio de la Rep??blica de Chile (1828)
• Himno patri??tico, con motivo de la publicaci??n del Estatuto Real (1834)
• Himno patri??tico [para el] cumplea??os de la Reina Do??a Isabel II (1835)
• El julepe: polo (1823?), can???? per a veu i guitarra
• Misa de R??quiem (1929), per a quatre veus i orquestra, en llat??. En la mort de Maria Josepa de Sax??nia, tercera esposa de Ferran VII
• Misa de R??quiem (1842), per a quatre veus i orquestra, en llat?? ^[9]
• Misa solemne (entre 1806 i 1808), per a vuit veus i orquestra
• El m??sico y el poeta (Los maestros de la Raboso), tonadilla a d??o
• El no s??, can???? per a veu, guitarra i piano
• La noticia feliz: polo y seguidillas (1823?), can??ons per a veu i piano
• El nuevo sereni (1825), can???? per a veu i piano o guitarra ^[10]
• Odas de Anacreonte (1832), text original grec d'Anacreont i traducci?? castellana de Jos?? del Castillo y Ayensa, compr??n les can??ons per a veu i piano De si mismo, A una muchacha i Del amor y la abeja ^[11]
• El poder de las mugeres: canci??n espa??ola con acompa??amiento de piano y guitarra (1836)
• Psalmodia que contiene todos los tonos (1818)
• Tantum Ergo
• Tonadilla de la cantinera (1813)
• Vigilias con orquesta para las exequias de Fernando VII (1833), en llat??

• El chairo: canci??n espa??ola cantada en la ??pera "El barbero de Sevilla" (1833), lletra d'Agust??n Azcona

[edita] El seu germ??, Miquel Carnicer i Batlle

Miquel Carnicer i Batlle (T??rrega, 1793 ??? Sevilla, 1866), guitarrista. De l'escola d'Aguado, s'establ?? a Sevilla i f??u composicions i arranjaments per a guitarra. D'ell es conserven dues peces, Mazurka i Introducci??n y Variaciones sobre un tema del "Pirata" de Bellini

[edita] Bibliografia

• Antoni Miralles i Mars?? Petita hist??ria de Ramon Carnicer Barcelona: Editorial Mediterr??nia, 2005
• V??ctor Pag??n, Alfonso de Vicente Cat??logo de obras de Ram??n Carnicer Madrid: Fundaci??n Caja de Madrid, 1997
• Dossier Ram??n Carnicer publicat a la revista Scherzo n??mero 64 (1992)
• Andr??s Ruiz Tarazona En el II centenario de Ram??n Carnicer (1789-1855) publicat a la Revista de Musicolog??a vol. XIII (1989)
• Juana Rodr??guez Documentos del expediente de Ram??n Carnicer (1830) publicat a la revista Recerca Musicol??gica VIII (1988). Accessible en l??nia
• Ramon Carnicer m??sic: bicentenari T??rrega 1789-1989 T??rrega: Museu Comarcal - Arxiu Hist??ric Comarcal, 1989
• Federico Sopena Ib????ez Historia cr??tica del Conservatorio de Madrid Madrid: Ministerio de Educaci??n y Ciencia, 1976
• Jos?? Subir?? En el centenario de un gran m??sico: Ram??n Carnicer publicat a la Revista de Biblioteca, Archivo y Museo n??m. 69 (1958)

[edita] Enlla??os

• Resum biogr??fic de Carnicer i an??lisi i arxius de so de Laura y Don Gonzalo (castell??)
• Biografia i fotografia (castell??)
• [Resum biogr??fic] (angl??s)
• Breu resum biogr??fic i llista d'??peres de Ramon Carnicer (alemany)
• Plana oficial del govern de Xile relativa a l'Himne Nacional (castell??)

[edita] Notes

1. ??? Pietro Generali (Masserano It??lia, 1773 ??? Novara, 1832), nom art??stic del compositor Pietro Mercandetti, va ser autor d'una quinzena d'??peres Article de la viquip??dia sueca
2. ??? En convocar-se el 1830 unes oposicions per a la pla??a de Maestro de M??sica de la Capilla Real y Rector del Real Colegio de Ni??os Cantores, els seus contraris li retragueren la seva actuaci?? pol??tica. Vegeu-ne la documentaci??
3. ??? Vegeu-ne el programa a [1]
4. ??? Ressenya period??stica de la reestrena Editada: Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2005
5. ??? Editada modernament. Barcelona: Trit??, 2002
6. ??? Una d'elles editada modernament. Ramon Carnicer. Sonata n??mero 6 per a orgue o forte piano, edici?? de Maria Assumpci?? Ester-Sala. Sabadell: La Ma de Guido, 1988
7. ??? Reeditada recentment. Barcelona: Trit??, 1994
8. ??? Fragment de la partitura, en facs??mil
9. ??? Encarregada pel banquer Jos?? Safont, una discussi?? sobre el preu de l'obra port?? a un plet amb dictamen pericial incl??s
10. ??? Facs??mil de la partitura
11. ??? Editada modernament en text original i traduccions catalana i castellana. Barcelona: Trit??, 1997