Carles Baguer

De Viquipèdia

Carles Baguer, conegut com a Carlets al seu temps, (Barcelona, març de 1768 – 29 de febrer de 1808) fou compositor i organista de la catedral de Barcelona.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Baguer, compositor
3 Obres
- 3.1 Simfonies
- 3.2 Oratoris
4 Arxius de so
5 Bibliografia
6 Enllaços
7 Notes

[edita] Biografia

Rebé la seva formació musical del seu oncle, Francesc Mariner, compositor i organista de la catedral de Barcelona. Esdevingué organista suplent de la seu el 1786 i, en morir Mariner el 1789, el reemplaçà, fins al propi traspàs el 1808. Les seves interpretacions i improvisacions a l'orgue li donaren molt de nom, però la seva contribució més important recau en la seva tasca com a compositor. Alguns dels seus deixebles foren Mateu Ferrer (que substituí Baguer en el càrrec d'organista de la catedral), Ramon Carnicer (entre els anys 1806 i 1808) i, possiblement, Bernat Bertran. Rafael d'Amat i de Cortada, el Baró de Maldà, en el Calaix de sastre dóna notícia de la interpretació de diverses de les seves obres i de múltiples aparicions seves interpretant o improvisant, i esmenta una picabaralla que tingueren Baguer, organista, i Francesc Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, per veure qui interpretava l'oratori del Divendres de Passió del 1796. Finalment es va cantar l'Oratori dels dolors de Francesc Queralt.^[1].

Encara que Carles Baguer rebé les ordes sagrades, renuncià a l'estat eclesiàstic el 1801. Morí el 1808, el mateix dia que les tropes franceses ocuparen la Ciutadella i Montjuïc.

[edita] Baguer, compositor

La seva aportació més important, segurament, foren un conjunt de dinou simfonies en estil clàssic que mostren la influència de mestres italians i alemanys i, molt especialment, de Franz Joseph Haydn i que fan de Baguer el principal compositor simfònic de l'època a la península. Completen la seva producció orquestral un concert per a dos fagots i orquestra (un dels pocs que es coneixen per a aquesta formació), una pastorel·la per a la festa de Nadal, i un concert per a corn anglès i orquestra, que no s'ha trobat.

També va compondre força música religiosa (misses, magníficats, psalms), on destaquen els grans oratoris de la seva darrera època, que compongué per a l'església de Sant Felip Neri i per a la catedral de Barcelona. Així mateix és autor de molta música instrumental per a orgue i per a altres instruments de teclat (sonates, rondós, minuets, variacions) i uns sèrie de sis duets per a flautes travesseres, una de les poques mostres de música de cambra catalana del segle XVIII. En el camp de la música vocal va escriure nadales, àries, cavatines, poloneses i una òpera, que estrenà a Barcelona el 1798, La Principesa Filósofa.

Les seves obres es conserven en diversos arxius catalans (Barcelona, Montserrat, Canet de Mar, Cervera, Esparreguera, Vilafranca, Girona, Manresa...) i a d'altres de la resta de la Península [1].

[edita] Obres

Al rigor de adversa suerte, ària de contralt
Bello infante, ària de tiple
Concert per a dos fagots i orquestra en Fa major
Dios supremo: Cavatina, Recitado y Polaca
El dolor, la venganza, ària de baix
La dulce memoria, ària de tiple
Este nuevo resplandor, ària de contralt
Este placer que siento: cuarteto
Fratres sobri es tote: completas a 4 voces y acompañamiento
Frates sobri estote: completas a 4 voces y acompañamiento
Hasta que mi contrario, ària de baix
Kiries y Gloria a 4 voces y acompañamiento
Magnificat a 4 voces y acompañamiento
Misa a 4 voces y acompañamiento
Missa a 2 o a 3 voces, con acompañamiento
Missa a 4 voces y acompañamiento
Missa a 4 voces y acompañamiento, sobre el thema "Gaudont in coelis"
Missa a 8 voces y acompañamiento
Ofertori, per a veu i orgue
Preludi al tercer salm de nones, per a orgue i tres veus
La principesa filósofa (1798), òpera amb llibret de Carlo Gozzi basat en la comèdia El desdén con el desdén d'Agustín Moreto
Rondó de nazards, per a veu i orgue
Sonata para clarines y cadireta
Sonata per a corneta
Sonata número 2 en Sol menor, per a instruments de teclat
Sonata número 4 en La major, per a instruments de teclat
Sonata número 16 en Mi bemoll major
Sonata número 52 (?) en Si bemoll major
La tranquilidad: Polaca para Tiple
Vamos presto a el Niño: Coro y Aria de tenor
Versos del 6è, to per a l'"Agnus Dei", per a veu i orgue
Versos del 6è. to per al "Sanctus", per a veu i orgue
Villancico a 4 voces y acompañamiento (comprèn El cielo permite, Logre Job Diós compasivo i Los astros radiantes)

[edita] Simfonies

Simfonia número 1 en Do major
Simfonia número 2 en Do menor (1790)
Simfonia número 3 en Re major
Simfonia número 4 en Re major
Simfonia número 5 en Re major
Simfonia número 6 en Re major
Simfonia número 7 en Re major
Simfonia número 8 en Re major
Simfonia número 9 en Re major
Simfonia número 10 en Re major
Simfonia número 11 en Re major
Simfonia número 12 en Mi bemoll major
Simfonia número 13 en Mi bemoll major
Simfonia número 14 en Mi bemoll major
Simfonia número 15 en Mi bemoll major
Simfonia número 16 en Sol major (ca. 1790)
Simfonia número 17 en Si bemoll major
Simfonia número 18 en Si bemoll major (1790)
Simfonia número 19 en Si bemoll major (1790)

[edita] Oratoris

La adoración del Niño Diós por los ángeles y pastores. Drama sacro (1805)
La mística Rachel en lamento figura de Ntra. Sra. Madre adolorida, en la pasión y muerte de su Divino Hijo
Mort de Abel (1802)
No te abandones
La partida del hijo pródigo. Drama sacro (1807)
El regreso á Bara su patria del Dr. Josef Oriol (1807)
El regreso del hijo pródigo (1807)
La resurrección de Lázaro: Drama sacro (1806)
El Santo Job: Drama sacro (1804)

[edita] Arxius de so

Mostres d'àudio de diverses simfonies de Carles Baguer
Quart moviment de la Simfonia número 12

[edita] Bibliografia

Carles Baguer; Josep Maria Vilar, rev. i ed. La música orquestral de Carles Baguer: 1768-1808 [música impresa] Barcelona: Tritó, 1996-2005
- I: Simfonies 1 a 3
- II: Simfonies 5, 6 i 12
- III: Simfonies 13 a 15
- IV: Simfonies 16, 18 i 19
- V: Concert per a dos fagots i orquestra en Fa major (reducció)
- VI: Simfonies 7 a 11
- VIII: Obertures
Carles Baguer; Maria A. Ester Sala, ed. Carlos Baguer: Siete sonatas Madrid: UME, 1976

Ramón Sobrino La música orquestral de Carles Baguer 1768-1808 publicat a Revista Española de Musicología 21 (1998), 2
Josep Maria Vilar Carles Baguer, organista de la Seu de Barcelona; El classicisme musical a Catalunya Barcelona: Graó, 1995
Josep Maria Vilar i Torrens Les simfonies de Carles Baguer. Fonts, context i estil Tesi doctoral de l'UAB (1994), publicada com a microfitxes: Bellaterra: UAB, 1995
María A. Ester Sala Algunos datos biográficos de Carlos Baguer (1768-1808), organista de la catedral de Barcelona publicat a Revista de Musicología VI (1983) 1 i 2

[edita] Enllaços

[edita] Notes

↑ Daufí, X. Estudi dels oratoris de Francesc Queralt. Tesi doctoral (UAB, 2001).