Francesc Queralt

De Viquipèdia

Francesc Queralt (les Borges Blanques, Garrigues, 1740 - Barcelona, 1825) fou mestre de capella de la seu de Barcelona durant molts anys (1774-1815) i un dels últims renovadors de la clàssica tradicional contrapuntística.

Exercí el seu mestratge damunt Baltasar Saldoni i altres deixebles. La seva producció comprèn únicament música religiosa: duets, dos Magnificat (1799 i 1791), un Nisi Dominus i un Beatus vir. També va compondre diversos oratoris italianitzants que foren estrenats a Sant Felip Neri de Barcelona, encara que només se'n conserven els llibrets. Moltes de les seves obres són per a dos o tres cors i orquestra.

Rafael d'Amat i de Cortada, el baró de Maldà, en el Calaix de sastre dóna notícia de la interpretació de diverses de les seves obres i de múltiples aparicions seves interpretant o improvisant, i esmenta una picabaralla que tingueren Carles Baguer, organista de la catedral de Barcelona, i Queralt, per veure qui interpretava l'oratori del Divendres de Passió del 1796. Finalment es va cantar l'Oratori dels dolors de Francesc Queralt.^[1].