Rafael d'Amat i de Cortada

De Viquipèdia

Rafael d'Amat i de Cortada (Barcelona, 1746 - 1819), conegut popularment com a Baró de Maldà fou el primer Baró de Maldà i Maldanell. Membre d'una família integrant de la petita noblesa barcelonina, Rafael d'Amat i de Cortada passà a la posteritat per ser l'autor d'un immens dietari en 60 volums, mantingut pràcticament sense interrupció del 1769 fins a la seva mort al 1819, que du el títol de Calaix de sastre, i del qual només han estat publicats fins ara fragments recopilatoris malgrat la importància indubtable que té com a document literari i sobretot històric, considerant-se un dels textos més importants de la narrativa catalana escrita entre el segles XV i XIX. Inserit en la literatura popular, Calaix de sastre és considerat un precedent del costumisme i del periodisme locals.

[edita] Biografia

Rafael d'Amat nasqué al carrer del Pi de Barcelona el 10 de juliol del 1746. El seu pare fou Antoni d'Amat i de Junyent, coronel i la seva mare Maria Teresa de Cortada i de Senjust, nobles catalans tots dos. El seu avi patern havia estat Josep Amat i de Planella (mort el 1715), 1er Marquès de Castellbell. Per la banda de la mare, heretà la Senyoria de la Baronia de Maldà i Maldanell, la qual es convertí en el títol de Baró de Maldà i Maldanell el 1766 per voluntat del rei Carles III.

El seu oncle Manuel d'Amat i de Junyent fou tinent general i durant 15 anys virrei del Perú. La seva vida sentimental fou rica en anècdotes i en particular la relació amb la seva amant Micaela Villegas, una actriu criolla anomenada la Perricholi. En tornar, ja gran, a Barcelona, maridà amb Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, la qual rebé el malnom de la virreina i es féu construir un palau a les Rambles, el qual acabà rebent el nom de Palau de la Virreina quan, a la seva mort, hi residí la seva vídua.

Sabem que estudià al col·legi de Cordelles, regentat pels jesuïtes i als quals restarà sempre fidel i aviat demostrà una gran afecció per l'assistència a les cerimònies religioses.

Als 20 anys, el 1766, Rafael d'Amat casà amb Maria Esperança d'Amat i de Rocabertí, cosina seva i filla petita del segon marquès de Castellbell. Del matrimoni nasqueren vuit fills, dels que sobrevisqueren a la infantesa Maria Escolàstica, futura marquesa de Castellbell pel seu matrimoni amb Manuel d'Amat i de Peguera, Rafel, Josep Maria, Gaietà, Maria Teresa i Maria Felipa, aquestes dues darreres, religioses al Monestir de Jonqueres.

La familia de Carlos IV per Goya. Museo del Prado, Madrid

El Baró i la seva família visqueren sempre en la que ell anomenava casa Cortada, al carrer del Pi de Barcelona, a prop de la seva estimada església de Santa Maria del Pi i que amb els anys fou el Palau Maldà i les galeries comercials del mateix nom. El Baró menà una vida de desvagat curiós per tot el que succeïa al seu entorn i molt afeccionat a gaudir de festes i cel·lebracions, tret de les ocasions en que la seva hipocondria i temor de les circumstàncies bèl·liques de l'època li ho impedien. Poc va alterar aquest ritme de vida la mort de la seva esposa el 19 de gener del 1788, víctima d'una epidèmia de verola.

La Guerra Gran entre els anys 1793-1795 va despertar en el Baró una fòbia malaltissa vers França, els francesos i especialment tot allò relacionat amb la Revolució iniciada el 1789. Això no obstant, es lliura cada vegada més a una vida reposada dedicada a la festa i al gaudi dels plaers de la taula i la companyonia, sempre mantenint un gran respecte pel cerimonial oficial i les celebracions religioses.

El 1796, l'inici de la guerra amb Anglaterra i les successives reformes que els liberals introdueixen en la fiscalitat d'Espanya, porten a la misèria a les classes populars i a que les finances dels nobles se'n ressenteixin. El Baró no en serà una excepció i així ho esmenta, divertidament, en els seus escrits, on hi manifesta una profunda antipatia pel ministre Godoy, a qui atribueix la mala influència sobre el rei Carles IV. El 16 de setembre del 1802, el Baró té l'oportunitat d'assistir a la contemplació del dinar del rei i els seus fills, durant l'estada que va fer a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre d'aquell any. Serà a partir d'aquesta època que s'anirà accentuant la hipocondria i les pors del Baró, que acabaran condicionant-lo especialment a rel de la invasió francesa del 1808 que provocarà la sortida del Baró i part de la seva família de Barcelona.

[edita] Obra

El mateix dia que Rafael d'Amat complia 23 anys, el 1769, comença a escriure un dietari. Aquest relat, farcit de tots aquells esdeveniments, banals o transcendentals, que aniran succeïnt al llarg de quasi 50 anys, foren intitulats Calaix de sastre i constitueixen una obra costumista cabdal per entendre la vida de la petita noblesa barcelonina a cavall dels segles XVIII i XIX.

Es tracta d'un tipus de literatura autobiogràfica personal, però no íntima, ni tampoc per a editar. Escriu per a ell mateix i per als seus amics. Aspira a un públic familiar. Escriu tal com raja, fins i tot pot semblar que escriu desacuradament. Pot semblar que l’estil és barroc.

El títol recorda un dietari del segle XVIII: Cajón de sastre. Era un dietari il•lustrat que va ser imitat a Catalunya. Al dietari, el Baró omet aspectes històrics com ara la Revolució Industrial i emfatitza allò que l’interessa, l’insòlit (per exemple, el Baró és a missa i surt un ratolí). Val a dir que ell és catòlic comme il faut. Ens explica el seu dolce far niente, la seva vida d'aristocràtic: explica què menja, el temps que fa... No és doncs, ni un científic ni un erudit. Tampoc és un il·lustrat i, a més, és anti-francès. L’Albert Rossich l’ha considerat Rococó. En tot cas fa una obra al marge dels estils literaris. Escriu en català per plaer i per gust. Per al Baró, el castellà és la llengua del cadastre, dels impostos... L’aristocràcia no ha de sotmetre’s a això.

[edita] Referències

Calaix de sastre I 1769-1791. Rafael d'Amat i de Cortada. Baró de Maldà. Curial Edicions Catalanes, S.A. ISBN: 84-7256-291-3.
Pascual i Rodríguez, Vicenç. El Baró de Maldà. Material per a una biografia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN: 84-8415-505-6.