Manuel Godoy
De Viquip??dia
Manuel de Godoy y ??lvarez de Feria R??os Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - Par??s, 4 d'octubre de 1851), gentilhome, pol??tic espanyol ennoblit i favorit real. Primer Ministre o 'Ministre Universal' durant el regnat de Carles IV i reconegut com Pr??ncep de la Pau. Va ser Duc d'Alc??dia i de Sueca.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Va n??ixer al carrer Santa Luc??a de Badajoz el 12 de maig de 1767. Els seus pares van ser Jos?? de Godoy, la fam??lia del qual procedia de Castuera, i Mar??a Antonia ??lvarez de Faria, d'origen portugu??s. Ambd??s nobles, per?? d'hisenda mitjana i majorit??riament heretada.
Jos?? de Godoy, coronel de l'ex??rcit, es va preocupar com va poder de la instrucci?? dels seus fills en l'aspecte intel??lectual i en l'educaci?? f??sica, per mitj?? de la pr??ctica de l'equitaci?? o la esgrima; indispensable perqu?? poguessin seguir amb ??xit la carrera militar. Despr??s d'acabar els estudis elementals, Godoy va adquirir coneixements de matem??tiques, humanitats i filosofia.
En 1784 va arribar a la Cort i va ser adm??s per Carles III en la Gu??rdia de Corps on servia el seu germ?? m??s gran Luis. Va estudiar franc??s i itali?? amb els germans Joubert als que manifestava deure molt, aix?? com al seu confessor.
[edita] La r??pida ascensi?? de Godoy
El 15 de novembre de 1792, vuit anys despr??s del seu ingr??s en la Gu??rdia de Corps, Manuel Godoy va ser elevat al c??rrec de primer secretari d'Estat o del Despatx, ??s a dir Primer Ministre o 'Ministre Universal', pel nou sobir?? Carles IV, qui des que va pujar al tron en 1788 no havia deixat d'omplir-lo d'honors: cadet, ajudant general de la Gu??rdia de Corps brigadier, mariscal de camp i sergent gran de la Gu??rdia.
[edita] Motius de la seva r??pida ascensi??
- Un sector atribueix aquest ascens a la passi?? que la reina Mar??a Lluisa va sentir per gu??rdia tan ben plantat: alt, fornit, cabell ros, cutis blanc, ulls blaus... Aix?? ens ho descriuen els que li van con??ixer i el propi Goya ens el retrata. Bellesa i intel??lig??ncia van ser les virtuts que la sobirana va apreciar en el seu protegit, i que la idea que va arribar a forjar-se del talent pol??tic de Godoy va aconseguir infondre-la-hi tamb?? al seu esp??s. La seva presumpta aventura amb la reina va contribuir al desprestigi de la monarquia, com demostren aquestes coplillas que circulaven en aquella ??poca:
-
-
-
-
-
-
-
- Mi puesto de Almirante
- me lo dio Luisa Tonante,
- Ajipedobes la doy,
- considerad donde estoy.
- [...]Tengo con ella un enredo,
- soy yo m??s que Mazarredo.
- [...]Y siendo yo el que gobierna
- todo va por la entrepierna
-
-
-
-
-
-
- Un altre sector de gent, malgrat que reconeixen l'aventura de la reina amb Godoy, la consideren en un paper secundari. Opinen que la r??pida ascensi?? de Godoy va ser impulsada per les repercussions que la revoluci?? francesa i el seu gir cada vegada m??s radical van tenir a la pen??nsula. Davant dels esdeveniments que van obligar a renunciar al tron a Llu??s XVI, el ministre Floridablanca va adoptar una actitud vacil??lant, sense atrevir-se a intervenir, mentre va intentar mantenir fora de perill el pa??s de la ideologia revolucion??ria (1789 - 1791). Fracassada aquesta pol??tica el Comte de Aranda va prendre el poder, per?? a causa de la seva ideologia il??lustrada, no va saber millorar la delicada situaci?? de la monarquia de Carles IV, ni la del rei franc??s, en la qual ja s'havia proclamat una rep??blica. Davant d'aquests esdeveniments el rei va nomenar Godoy a governar, un home lliure d'influ??ncies i relacions amb Floridablanca o amb el partit aragon??s d'Aranda.
- En les seves Memories el favorit protesta contra els que van atribuir al galanteig i a les tonades les prefer??ncies de lloa reis: "En la meva vida vaig entendre de guitarra, ni de cantar, ni podia acudir a aquestes habilitats, que no tenia, per sostenir-se en la cort. Jo dir?? poques coses sobre aix??, i observar?? el dec??rum que requereix la seva mem??ria, com conv?? entre espanyols." No pot negar-se noblesa d'intenci?? en les esmentades paraules.
Tanmateix, la repugn??ncia dels espanyols pel nouvingut va ser gran: aix?? ho testimonia l'Abat Muriel segons el sentir general de l'??poca; no per la joventut de Godoy, doncs un jove podia governar b??, i en Anglaterra tenien l'exemple de Pitt,sino per la forma en la qual havia arribat al c??rrec.
Per la seva part Carles, membre de l'ambaixada francesa en Madrid, explica que la r??pida ascensi?? d'aquell aventurer era causa de murmuraci?? de totes les classes socials i que la falta de mod??stia de la reina lasciva, qui enriquia al seu favorit a compte del tresor p??blic, escandalitzava tots.
En 1908 Juan P??rez de Guzm??n va intentar per primera vegada la vindicaci?? de la desprestigiada Maria Lluisa. El marqu??s de Villaurrutia humilia novament a la sobirana a la seva obra 'La reina Maria Lluisa, esposa de Carles IV', mentre que el mexic?? Carlos Pereyra en la seva edici?? de les Cartes confidencials de la Reina Maria Lluisa i del senyor Manuel Godoy va considerar calumni??s tot el referent a la il??lustre dama i el va sotmetre a aguda cr??tica.
En l'??ltima edici?? de les Mem??ries del Pr??ncep de la Pau, el doctor Carlos Seco ofereix potser una de les versions m??s desapassionades i completes de l'origen de la privadesa del favorit. Admet la possibilitat d'amors amb Maria Lluisa, per?? els d??na una import??ncia secund??ria. L'origen del fervor d'ambd??s sobirans - no de la reina sola - caldria trobar-lo en la recerca, quan eren Pr??nceps d'Ast??ries, d'alg?? que els hi degu??s tot a ells per tal de contraposar-ho als omnipotents ministres de Carles III, amb els qui no simpatitzaven.
[edita] Primer Ministeri (1792-1798)
[edita] La guerra amb Fran??a i la pau de Basilea
El 21 de gener de 1793, Llu??s XVI moria a la guillotina. Despr??s d'alguns intents in??tils a fi de detenir l'execuci??, Godoy va provocar el conflicte per castigar el magnicidi i la Convenci?? Nacional va declarar la guerra el 7 de febrer. La Guerra Gran va ser al principi favorable per a Espanya. El General Antonio Ricardos va arribar fins i tot a Perpiny??, per?? l'organitzaci?? de la defensa per part francesa va frenar l'empenta inicial.
El 25 de maig de 1793, Godoy va firmar en Aranjuez el conveni provisional d'alian??a defensiva contra Gran Bretanya amb els t??tols de duc d'Alcudia, gran d'Espanya de primera classe, regidor perpetu de la ciutat de Santiago, cavaller del Tois??n de Oro, gran Creu de la Orde de Carles III, comanador de Val??ncia del Vent??s, conseller d'Estat, primer secretari, secretari de la reina, superintendent general de Correus i Camins, gentilhome de cambra amb exercici, capit?? general dels Reials Ex??rcits, inspector i sergent gran del Reial Cos de Gu??rdia de Corps.
En desembre de 1794, espanyols i anglesos aliats van aixecar el setge de Tol??, pla??a que havia estat recuperada pels republicans. La contraofensiva francesa va refredar els ??nims dels espanyols que havien anat a la contesa en defensa de la religi?? i de la monarquia. Godoy va guanyar la partida a Aranda, partidari de la cessaci?? de la lluita, pel que es va desterrar. La mort del general Ricardos i la invasi?? de Catalunya, Navarra i Pa??s Basc per part republicana, aix?? com l'adequada r??plica espanyola, van estabilitzar els fronts.
Davant del cansament d'ambd??s contendents, es va arribar a la pau de Basilea, signada el 22 de juliol de 1795, en la que Espanya va cedir a Fran??a la seva part de l'illa de Santo Domingo a canvi de la retirada francesa de dels territoris peninsulars conquerits. Godoy es va afanyar a recollir el premi de la cessaci?? d'hostilitats i va ser investit pel seu sobir?? com 'Pr??ncep de la Pau' a m??s de rebre quatre grandeses d'Espanya, set grans creus de Carles III, deu banderes de Maria Lluisa, i m??s tard, Godoy va ser nomenat a m??s com a senyor de Soto de Roma i de l'Estat d'Albal??; regidor perpetu de la vila de Madrid i de les ciutats de Cadis, M??laga i ??cija; vint-i-quatre de la de Sevilla; cavaller gran creu de l'Orde de Crist i de la religi?? de San Juan; protector de la Reial Acad??mia de Nobles Arts i dels Reials Instituts d'Hist??ria Natural, Jard??n Bot??nico, Laboratori Qu??mic i Observatori.
[edita] Alian??a amb el Directori i guerra amb Anglaterra
Un cop acabada la Guerra Gran, Godoy va oblidar l'enemistat amb la Primera Rep??blica Francesa i es va aliar amb ella pel primer Tractat de San Idelfonso el 18 d'agost de 1796, tement que el rearmament angl??s s'utilitz??s contra els territoris hispans d'ultramar, a causa del disgust brit??nic en haver firmat a Madrid la pau de Basilea sense una pr??via consulta al seu anterior aliat. A m??s Carles IV i Maria Lluisa necessitaven el suport franc??s davant del futur del ducat de Parma, ja que la seva filla Maria Llu??sa, estava casada amb l'hereu d'aquell territori.
Finalment, Godoy palpava l'hostilitat creixent envers la seva persona i en t??mer la caiguda, com es va manifestar per la fracassada conspiraci?? d'Alejandro Malaspina, va pensar que en aliar-se amb el Directori franc??s apaivagaria els ??ltims idil??lis republicanistes suscitats a Espanya, el que li atrauria, encara m??s si hi ha, l'agra??ment dels seus augustos senyors.
A la derrota de l'esquadra espanyola prop del cap de San Vicente (14 de febrer de 1797) i la conquesta anglesa de Trinidad va ser compensada per la defensa de Cadis, Puerto Rico i Tenerife. Les intrigues contra el favorit, atiades pel propi Directori, que va obrir negociacions de pau amb Anglaterra sense comptar amb Espanya, van donar el seu fruit, i Godoy va haver de retirar-se com a primer secretari de Despacho (28 de mar?? de 1798).
[edita] Pol??tica a Espanya
Entretant, Godoy va reprendre les pol??tiques reformistes, encara que sense poder maquillar el seu desprestigi. Va reduir els monopolis gremials, va recolzar la llei agr??ria, va suprimir alguns impostos, va liberalitzar els preus de les manufactures i fins i tot en 1797 va reunir un govern integrat pel m??s magraner de la Il??lustraci?? espanyola, la majoria dels quals ja havia exercit llocs rellevants amb Carles III. Gaspar Melchor de Jovellanos es va convertir en Secretari de Just??cia. Francisco de Saavedra es va fer c??rrec de la Hisenda. Francisco de Cabarr??s, un dels creadors del 'Banc de San Carlos', va ser enviat com a ambaixador a Par??s. L'escriptor Juan Mel??ndez Vald??s i Mariano Luis de Urquijo van ocupar tamb?? llocs importants. No ??s m??s que un episodi de la tremenda fractura ideol??gica que la revoluci?? francesa i les guerres napole??niques produirien en la societat espanyola.
[edita] Segon Ministeri
En la caiguda de Godoy havien intervingut alguns ministres que ell havia incorporat al seu Consell per conferir-li cert to liberal, aix?? Saavedra i Jovellanos els quals van quedar com a homes forts dels destins del pa??s, per?? no van tardar a ser rellevats per motius de salut.
En 1801, Godoy es va desfer dels seus rivals i, va ser nomenat general??ssim, t??tol mai no usat abans a Espanya, encara que el c??rrec de primer secretari el va ocupar el seu cos?? pol??tic Pedro Cevallos, va tornar a ser de nou la figura preeminent del govern.
[edita] La Guerra de les Taronges
Napole??, primer c??nsol de Fran??a, va oferir a la duquessa de Parma, filla Carles IV, el nou regne d'Etr??ria com a propietat de la fam??lia real espanyola (2n Tractat de San Ildefonso octubre de 1800), i a canvi, Espanya prometia a Fran??a la recuperaci?? de la [[Louisiana (Nova Fran??a]|Luisiana]], unir la flota a la francesa, i obrir les hostilitats amb Portugal per obligar-lo a renunciar a l'alian??a amb el Regne Unit. La Guerra de les Taronges, pel ram de taronges que va oferir Godoy a la reina, va ser breu (20 de maig - 6 de juny de 1801), i Portugal va demanar la pau cedint a Espanya Olivenza, i es va comprometre a tancar els ports als anglesos.
Si b?? el resultat no va satisfer Napole??, necessitat d'una treva, va firmar la Pau d'Amiens amb Anglaterra (1802), per la que Espanya va recobrar Menorca, perduda durant la contesa, i va cedir la illa Trinitat als brit??nics. Tanmateix, el Pr??ncep de la Pau ratificava el tractat de San Ildefonso de 1800.
[edita] La Tercera Coalici??
Amb el pretext que Godoy afavoria els anglesos, Napole?? va obligar Espanya, amb amenaces a executar els seus designis. Aix?? va arrencar primer a Carles IV un conveni de neutralitat i despr??s una nova alian??a (1805) en la guerra de la Tercera Coalici??, que va portar la derrota de la flota franco-espanyola en la batalla de Trafalgar (21 d'octubre de 1805) a mans brit??niques. Godoy es va adonar que la seva privadesa arribava a la seva fi, mentre l'entorn del pr??ncep hereu Ferran es van agrupar els descontentaments amb la pol??tica del favorit, que, en t??mer per la seva sort i la de Carles IV, va creure que, de moment, el millor era unir-se m??s estretament a l'emperador franc??s.
[edita] La Quarta Coalici??
Napole?? menyspreava Godoy com a home i com a ministre, per?? va fomentar els recels i ambicions per les seves finalitats. Entre 1805 i 1806, Godoy li va proposar entrar en un repartiment de Portugal i que li conced??s una de les porcions, planejant un canvi de l'ordre de successi?? al tron espanyol per eliminar el pr??ncep hereu Ferran o exercir ell la reg??ncia. A l'hivern de 1806, l'emperador va concedir el regne de N??pols al seu germ?? Josep despr??s d'expulsar a Ferran IV de Borb??, germ?? del sobir?? espanyol i pare de Mar??a Ant??nia, casada amb el pr??ncep d'Ast??ries. Aconseguir l'aprovaci?? de Carles IV no hauria estat f??cil sense comptar amb l'animadversi?? de Godoy al pr??ncep. Napole??, a la cim de la seva gl??ria va desatendre les pretensions del favorit i va exigir en canvi homes, diners, l'adhesi?? d'Espanya al Bloqueig Continental contra el Regne Unit, i el port de Pasaia o les Illes Balears per al rei destronat de N??pols. Godoy es va adonar llavors de les verdaderes intencions de l'emperador i va pretendre allunyar-se de la seva ??rbita, ja que fins i tot va pensar a aliar-se amb els seus enemics en la Quarta Coalici??, per?? la vict??ria francesa a la Batalla de Jena ho va impedir.
El Pr??ncep de la Pau es va plegar llavors a les exorbitants exig??ncies napole??niques, mentre el franc??s va fingir creure en la sinceritat de Godoy i es va aliar amb els partidaris del pr??ncep Ferran. Espanya es va adherir al bloqueig continental el 19 de febrer de 1807 i va atorgar a Napole?? el seu concurs militar. Com era necessari que Portugal entr??s tamb?? en el bloqueig i el regent del regne s'oposava, l'emperador franc??s va preparar amb Izquierdo, un agent secret de Godoy, el tractat de Fontainebleau (27 d'octubre de 1807), pel qual Portugal es dividiria en tres parts: la del nord, per compensar als reis destronats d'Etr??ria, la del centre, per canviar-la per Gibraltar i altres col??nies arrabassades pels anglesos, i la del sud, per a Godoy, com 'pr??ncep dels Algarves'. Carles IV, a qui Napole?? garantia la possessi?? dels seus estats d'Europa, prendria el t??tol d'emperador de les Am??riques. Un ex??rcit franc??s entraria a Espanya cam?? de Portugal, que seguiria un altre espanyol. Quan Godoy descobr?? que en els c??lculs napole??nics, a m??s de sotmetre a Portugal, es trobava el d'ocupar la pr??pia Espanya, ja no tindria remei.
Finalment, en 1807, a prop ja de la seva caiguda, Carles IV li va concedir els c??rrecs d'almirall, amb tractament d'altesa seren??ssima, i de president del Consell d'Estat.
[edita] Mot?? d'Aranjuez: la caiguda de Godoy
Poc abans de la ratificaci?? del tractat, tropes franceses van franquejar els Pirineus amb el benepl??cit de Godoy, que confiava en el pactat, i del pr??ncep Ferran, que aproximat a Napole?? per fer caure al favorit, havia intentat, sense aconseguir-ho, emparentar amb l'emperador, en enviduar la princesa Mar??a Antonia. Per?? Godoy va descobrir els plans del partit fernandista per enderrocar Carles IV. En el proc??s de L'Escorial (octubre de 1807 - gener de 1808) el pr??ncep d'Ast??ries, en ser perdonat, va contribuir que el desprestigi de Godoy fos en augment.
Les tropes franco-espanyoles es van apoderar de Portugal, mentre les principals places d'Espanya eren guarnides per tropes de l'emperador. Napole?? va exigir un cam?? militar fins a Portugal i la l??nia de l'Ebre com a frontera amb Fran??a. Els reis des d'Aranjuez van decidir partir a Am??rica i el poble es va alarmar, i encara que es va fixar una proclama en la qual es declarava fals el viatge projectat, va fer culpable Godoy de la desgraciada pol??tica portada fins llavors.
La nit del 17 de mar?? de 1808, el poble va assaltar el palauet del favorit, que va ser destitu??t dels seus c??rrecs i honors i tancat al castell de Villaviciosa de Od??n (Madrid) per ordre del pr??ncep Ferran i que amb prou feines va salvar la vida gr??cies a la intervenci?? de Joachim Murat, qui el va conduir a Baiona, en on es va veure per primera vegada directament amb Napole??. All?? es va trobar tamb?? amb els seus senyors i amb el seu enemic Ferran; ni pare ni fill no eren ja reis per haver fet cessi?? dels seus drets a la corona espanyola a la dinastia Bonaparte (Constituci?? de Baiona).
[edita] Exili i mort
En acabar la Guerra de la Independ??ncia, Ferran VII va tornar a Madrid el 14 d'abril de 1814. El 1 d'octubre de 1814, Carles IV va abdicar novament en el seu fill Ferran VII, a canvi de vuit milions de reals. Els monarques es van instal??lar definitivament en l'exili i van residir en la cort papal, a Roma. Ferran VII tamb?? va aconseguir que Manuel de Godoy fos desterrat a Pesaro (It??lia).
En l'exili, la seva esposa Maria Teresa de Borb?? y Vallabriga, Comtessa de Chinch??n, cosina de Carles IV, amb qui es va casar el 1797), el va abandonar, cansada ja de la seva constant infidelitat amb Pepita Tud?? i a la que Godoy havia conferit els t??tols de comtessa de Castillofiel i vescomtessa de Rocafuerte a fi que passessin als dos fills bastards que havia tingut amb ella.
Godoy va acompanyar a Carles IV i Maria Llu??sa a Compi??gne,Marsella. El 1812 es va instal??lar amb ells a Roma, on van morir els reis (1819). Ferran VII, ja rei d'Espanya, el va perseguir constantment. Li va obligar a renunciar al t??tol de Pr??ncep de la Pau i al principat de Bassano, concedit pel Papa. Poc abans, havia mort la seva esposa leg??tima i Godoy es va afanyar a regularitzar la seva uni?? amb Pepita Tud??, encara que finalment aquesta tamb?? va optar per deixar-lo.
Instal??lat a Par??s el 1832, Llu??s Felip d'Orleans li va concedir una modesta pensi??, amb la que va poder dedicar-se a escriure les seves Mem??ries, tradu??des al franc??s pel coronel Esm??nard i publicades a Par??s entre 1836 i 1838 i despr??s a Madrid en versi?? espanyola. Dos decrets de 1844 i 1847 d'Isabel II van tornar a Godoy tots els seus b??ns (encara que van ser retinguts fins despr??s de la seva mort), t??tols i honors, llevat dels de 'Pr??ncep de la Pau', general??ssim i gran almirall. Amb vuitanta anys, Godoy podia ja per fi tornar a Espanya, per?? no s'hi va decidir. A Par??s va assistir a les jornades revolucion??ries de juny de 1848 i a l'exaltaci?? al poder de Napole?? III.
El 4 d'octubre de 1851, va morir sense que la seva desaparici?? amb prou feines interess??s ni a Fran??a ni a Espanya. Va ser enterrat en una modesta sepultura al cementiri del P??re-Lachaise. De la comtessa de Chinch??n li sobreviuria una filla, Carlota Luisa, hereva del comtat i duquessa de Sueca, que casaria amb Camilo Ruspoli.
[edita] Valoraci??
La historiografia posterior ha estat molt cr??tica amb Godoy, en especial per les seves capacitats de govern i les circumst??ncies del seu r??pid ascens. Va ser l'??ltim dels validos de l'antic r??gim, amb un poder superior a un Lerma o a un Olivares, ja que va aconseguir ser equiparat a la reialesa: els seus criats van vestir igual que els del monarca, Carles IV el visitava a casa seva i l'ajudava a vestir-se, es va unir en matrimoni amb una infanta de Borb??, etc.
El resultat de la seva pol??tica exterior va ser catastr??fic en ser desbordats els seus escassos dots pels esdeveniments revolucionaris i per l'arribada de Napole??.
En l'aspecte ideol??gic la seva actuaci?? va ser vacil??lant, doncs, encara que va afavorir el regalisme i l'enciclopedisme i va mantenir a ratlla la Inquisici??, de vegades es va valer d'ella per a les seves finalitats i va autoritzar la tornada dels jesu??tes.
La seva tasca de modernitzaci?? de les arts i les ci??ncies va resultar, al contrari, encomiable. En 1793 va fundar la primera escola de veterin??ria i dos anys despr??s, una escola superior de medicina a Madrid. Va crear el cos d'Enginyers Cosm??grafs, el Dip??sit Hidrogr??fic, l'Observatori Astron??mic, l'Escola de Sordmuts, etc. Va ser tamb?? un gran mecenes: va protegir a Goya, Mel??ndez Vald??s, Morat??n, etc.
[edita] Bibliograf??a
- A. Muriel, Memorial hist??rico espa??ol, ts. XXIX-XXXIX. Madrid, 1893-1894.
- J. P??rez de Guzm??n, Estudios de la vida, reinado, proscripci??n y muerte de Carlos IV y Mar??a Luisa. Madrid, 1908.
- Marqu??s de Villaurrutia, La reina Mar??a Luisa esposa de Carlos IV. Madrid, 1927.
- C. Pereyra, Cartas confidenciales de la reina Mar??a Luisa y de don Manuel de Godoy. Madrid, 1935.
- C. Seco, Edici??n a las Memorias del pr??ncipe de la Paz, Biblioteca de Autores espa??oles, t.88. Madrid, 1935.
- R. Herr, Espa??a y la revoluci??n del siglo XVIII. Madrid, 1971.
