Joachim Murat
De Viquipèdia
Retratat per François Gérard (1801)
Joachim Murat, (Labastide-Fortunière, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, gran Duc de Berg i Cleves, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
[edita] Vida
Fill d'un hostaler, va abandonar els seus estudis de teologia per a allistar-se a l'exèrcit, després d'esclatar la Revolució Francesa. Va formar part de la guàrdia constitucional de Lluís XVI i va esdevenir general durant la campanya d'Egipte. Va jugar un paper crucial en la segona batalla d'Aboukir, on va capturar el cap de l'exèrcit enemic després d'haver patit una ferida per arma de foc.
Va participar activament en el Colp d'Estat del 18 de Brumari de l'any VIII de la Revolució Francesa (el que correspondria amb el 9 de novembre de 1799) i es va convertir en comandant de la Guàrdia Consular. Es va casar amb Carolina, germana de Napoleó Bonaparte l'any 1800. El 10 de novembre va ser elegit diputat pel departament d'Olt i Garona. Va substituir Jean-Andoche Junot, Duc d'Abrantes, caigut en desgràcia, com a comandant de la primera divisió militar de París i governador de París, amb 60.000 homes sota el seu comandament. Responsable de la seguretat del govern, va tenir una estreta relació amb Napoleó. A causa de les seues funcions, va ser l'encarregat d'anomenar la comissió militar que hauria de jutjar a Lluís Antoni Enric de Borbó, Duc d'Enghien (el qual ja estava condemnat de bestreta), però s'hi va oposar frontalment.
El 18 de maig de 1804 va ser nomenat mariscal, Gran almirall de l'Imperi, Gran Duc de Berg (una regió alemanya) el 1806 i el 1808 Napoleó el va nomenar rei de Nàpols amb el nom de Joaquim I Napoleó.
Brillant i audaç en l'ocupació de la cavalleria, Napoleó li va deure una part important de les seues victòries en les batalles d'Austerlitz, Jena i Eylau. Durant la campanya de Prússia, l'any 1806, va dur a terme la terrible persecució després de la batalla de Jena i va arribar a capturar la part essencial de l'exèrcit enemic. Aquesta campanya acabaria amb les seues paraules "Sire, le combat cesse faut de combattants" ("Sire, el combat cessa per falta de combatents").
L'any 1807 va llançar la càrrega de cavalleria més gran de la història, que va involucrar entre 10.000 i 12.000 genets a fi d'impedir que l'exèrcit rus dividira en dues parts les tropes franceses.
L'any 1812 va participar en la campanya de Rússia i en la batalla de Leipzig, on va lluitar per última vegada per l'emperador.
Va obtenir no obstant un acord amb Àustria que li va permetre de mantenir el seu tron de Nàpols. Durant els Cent Dies va trair els seus nous aliats per a intentar sublevar als patriotes italians.
Derrotat pels austríacs a la batalla de Tolentino, va fugir a Còrsega després de la caiguda de Napoleó. Durant un intent per reconquistar Nàpols, va ser arrestat a Calàbria i afusellat a Pizzo.
Quan li va arribar l'hora fatal, Murat va anar amb pas ferm cap el lloc de l'execució, tan tranquil i impassible com si es tractara d'un pas de revista ordinari. No va acceptar la cadira que li van oferir i tampoc no va consentir que li embenaren els ulls: "J'ai bravé la mort trop souvent pour la craindre" ("He desafiat la mort en massa ocasions com per a tenir-li por"). Es va mantenir ferm, orgullós i sense mostrar-se intimidat ni perdre els nervis davant els soldats. Quan va estar preparat, va besar un vidre de quars ataronjat que contenia el rostre de la seua esposa gravat i va pronunciar les paraules: "Sauvez ma face, visez à mon cœur, feu!" ("Respecteu el meu rostre, apunteu al cor, foc!").
| Precedit per: Josep I Bonaparte |
Rei de Nàpols 1808–1815 |
Succeït per: Ferran I |
