Alejandro Malaspina

De Viquipèdia

Alejandro Malaspina (o Alessandro Malaspina) (Mulazzo, Italia, 5 de novembre de 1754 - Pontremoli, Italia, 9 de abril de 1809). Oficial de l'Armada Espanyola d'origen italià.

Alejandro o Alessandro Malaspina va néixer a Mulazzo, avui a la Toscana (Itàlia), comarca que en el segle XVIII formava part del Sacre Imperi Romà Germànic. Els seus pares van ser el marquès Carlo Morelo i Caterina Meli Lupi di Soragna. Del 1762 al 1765 va viure a Palerm, sota la protecció del seu oncle, el virrei de Sicília. Del 1765 a 1773 va estudiar al Col·legi Clementí de Roma. El 1773 va ingressar com a cavaller de l'Ordre de Malta. Va viure a l'illa de Malta un any, aprenent els rudiment de navegació a la flota de l'Ordre. El 1774 ingressà a l'Armada Espanyola. El 18 de novembre d'aquest any va rebre el rang de guardiamarina.

Durant els anys 1775 i 1776 va participar en diferents accions al nord d'Àfrica (una d'elles, el gener de 1775, una expedició en auxili de Melilla, assetjada pel rei del Marroc). De 1777 a 1779, embarcat a la fragata Astrea, va participar en un viatge a les Filipines (anada i tornada per la ruta del Cap de Bona Esperança). En aquest viatge fou ascendit a tinent de Fragata (1778). Va prendre part en algunes accions contra la Gran Bretanya el 1780 i fou ascendit a tinent de Navili.

El 1782 va ser denunciat a la Inquisició com a heretge. No fou, però, ni jutjat ni empresonat. Aquest mateix any va participar en l'intent fracassat de conquerir Gibraltar.

Entre 1783 i 1784, com a segon del comandant de la fragata Asunción, va fer un segon viatge a les Filipines. De setembre de 1786 a maig de 1788, com a comandant de la fragata Astrea, va fer un tercer viatge a les Filipines, comissionat per la Real Compañía de Filipinas. Aquest viatge el va fer donant el tomb al món.

Taula de continguts 1 L'Expedició Malaspina 2 Retorn a Espanya i caiguda en desgràcia 3 Bibliografia 4 Enllaços externs

[edita] L'Expedició Malaspina

El setembre de 1788 Alejandro Malaspina i José de Bustamante y Guerra proposen al govern espanyol l'organització d'una expedició político-científican amb la finalitat de visitar la pràctica totalitat de les possessions espanyoles a Amèrica i Àsia. Aquest viatge seria conegut com Expedició Malaspina. Les corbetes Descubierta i Atrevida van sortir del port de Cadis el 30 de juliol de 1789 retornant a port 62 mesos més tard.

[edita] Retorn a Espanya i caiguda en desgràcia

A la tornada a Espanya (21 de setembre de 1794), Malaspina va presentar un informe, Viaje político-científico alrededor del mundo, amb observacions crítiques de tipus polític sobre les institucions colonials espanyoles i amb tesis favorables a la concessió d'una àmplia autonomia a les colònies espanyoles a Amèrica i el Pacífic que formarien una confederació d'estats vinculats pel comerç.

El setembre de 1795, va enviar al govern espanyol els seus escrits, en un esforç per a influir en la política del moment. Com a conseqüència, el 23, va ser acusat per Manuel Godoy de revolucionari i conspirador i fou arrestat. Desprès d'un judici irregular, el 20 d'abril de 1796 va ser condemnat a deu anys de presó al castell de San Antón de La Corunya. Durant la seva estada a la presó, Malaspina va escriure assaigs sobre estètica, economia i literatura.

No va arribar a complir la totalidat de la condemna. A finals de 1802 fou alliberat gràcies a la pressió de Napoleó (a instàncies de Francesco Melzi d'Eril) i deportat a Itàlia. Malaspina va tornar a la seva localitat natal i, finalment, es va instal·lar a Pontremoli, a deu quilòmetres de Mulazzo. Allí es va involucrar a la política local. El 1804 es desplaça a Milà, capital de la República Italiana. El desembre d'aquest any, el govern de la república li encarrega l'organizació de la quarantena entre la república i el regne d'Etrúria durant una epidèmia de febre groga a Livorno. En 1805 fou nomenat membre del Cosell d'Estat del napoleònic Regne d'Itàlia (en el que s'havia transformat la República Italiana). El desembre de 1806, es desplaça a la cort del regne d'Etrúria a Florència, essent admès a la Societat Colombina.

Alejandro Malaspina va morir a Pontremoli el 1809.

[edita] Bibliografia

• Sagredo Baeza, Rafael; Gonzales Leiva, José Ignacio, "La Expedición Malaspina en la Frontera Austral del Imperio Español", Ed. Universitaria, Stgo, Chile, 2004. 939 pp.

[edita] Enllaços externs

• Alessandro Malaspina: a Biography, por Dario Manfredi (en anglès). Aquesta biografia fou publicada originalment en espanyol com a Alejandro Malaspina: La América Imposible, ed. Blanca Saíz, Madrid, Compañía Literaria, 1994.
• Tablas de latitudes y longitudes de los principales puntos del Río de la Plata, nuevamente arregladas al meridiano que pasa por lo más occidental de la isla de Ferro, por Alejandro Malaspina Edició digital a partir de Pedro de Angelis, Colección de obras y documentos relativos a la Historia Antigua y Moderna de las provincias del Río de La Plata. Tomo Sexto, Buenos Aires, Argentina. Imprenta del Estado, 1837.