Alejandro Malaspina
De Viquip??dia
Alejandro Malaspina (o Alessandro Malaspina) (Mulazzo, Italia, 5 de novembre de 1754 - Pontremoli, Italia, 9 de abril de 1809). Oficial de l'Armada Espanyola d'origen itali??.
Alejandro o Alessandro Malaspina va n??ixer a Mulazzo, avui a la Toscana (It??lia), comarca que en el segle XVIII formava part del Sacre Imperi Rom?? Germ??nic. Els seus pares van ser el marqu??s Carlo Morelo i Caterina Meli Lupi di Soragna. Del 1762 al 1765 va viure a Palerm, sota la protecci?? del seu oncle, el virrei de Sic??lia. Del 1765 a 1773 va estudiar al Col??legi Clement?? de Roma. El 1773 va ingressar com a cavaller de l'Ordre de Malta. Va viure a l'illa de Malta un any, aprenent els rudiment de navegaci?? a la flota de l'Ordre. El 1774 ingress?? a l'Armada Espanyola. El 18 de novembre d'aquest any va rebre el rang de guardiamarina.
Durant els anys 1775 i 1776 va participar en diferents accions al nord d'??frica (una d'elles, el gener de 1775, una expedici?? en auxili de Melilla, assetjada pel rei del Marroc). De 1777 a 1779, embarcat a la fragata Astrea, va participar en un viatge a les Filipines (anada i tornada per la ruta del Cap de Bona Esperan??a). En aquest viatge fou ascendit a tinent de Fragata (1778). Va prendre part en algunes accions contra la Gran Bretanya el 1780 i fou ascendit a tinent de Navili.
El 1782 va ser denunciat a la Inquisici?? com a heretge. No fou, per??, ni jutjat ni empresonat. Aquest mateix any va participar en l'intent fracassat de conquerir Gibraltar.
Entre 1783 i 1784, com a segon del comandant de la fragata Asunci??n, va fer un segon viatge a les Filipines. De setembre de 1786 a maig de 1788, com a comandant de la fragata Astrea, va fer un tercer viatge a les Filipines, comissionat per la Real Compa????a de Filipinas. Aquest viatge el va fer donant el tomb al m??n.
Taula de continguts |
[edita] L'Expedici?? Malaspina
El setembre de 1788 Alejandro Malaspina i Jos?? de Bustamante y Guerra proposen al govern espanyol l'organitzaci?? d'una expedici?? pol??tico-cient??fican amb la finalitat de visitar la pr??ctica totalitat de les possessions espanyoles a Am??rica i ??sia. Aquest viatge seria conegut com Expedici?? Malaspina. Les corbetes Descubierta i Atrevida van sortir del port de Cadis el 30 de juliol de 1789 retornant a port 62 mesos m??s tard.
[edita] Retorn a Espanya i caiguda en desgr??cia
A la tornada a Espanya (21 de setembre de 1794), Malaspina va presentar un informe, Viaje pol??tico-cient??fico alrededor del mundo, amb observacions cr??tiques de tipus pol??tic sobre les institucions colonials espanyoles i amb tesis favorables a la concessi?? d'una ??mplia autonomia a les col??nies espanyoles a Am??rica i el Pac??fic que formarien una confederaci?? d'estats vinculats pel comer??.
El setembre de 1795, va enviar al govern espanyol els seus escrits, en un esfor?? per a influir en la pol??tica del moment. Com a conseq????ncia, el 23, va ser acusat per Manuel Godoy de revolucionari i conspirador i fou arrestat. Despr??s d'un judici irregular, el 20 d'abril de 1796 va ser condemnat a deu anys de pres?? al castell de San Ant??n de La Corunya. Durant la seva estada a la pres??, Malaspina va escriure assaigs sobre est??tica, economia i literatura.
No va arribar a complir la totalidat de la condemna. A finals de 1802 fou alliberat gr??cies a la pressi?? de Napole?? (a inst??ncies de Francesco Melzi d'Eril) i deportat a It??lia. Malaspina va tornar a la seva localitat natal i, finalment, es va instal??lar a Pontremoli, a deu quil??metres de Mulazzo. All?? es va involucrar a la pol??tica local. El 1804 es despla??a a Mil??, capital de la Rep??blica Italiana. El desembre d'aquest any, el govern de la rep??blica li encarrega l'organizaci?? de la quarantena entre la rep??blica i el regne d'Etr??ria durant una epid??mia de febre groga a Livorno. En 1805 fou nomenat membre del Cosell d'Estat del napole??nic Regne d'It??lia (en el que s'havia transformat la Rep??blica Italiana). El desembre de 1806, es despla??a a la cort del regne d'Etr??ria a Flor??ncia, essent adm??s a la Societat Colombina.
Alejandro Malaspina va morir a Pontremoli el 1809.
[edita] Bibliografia
- Sagredo Baeza, Rafael; Gonzales Leiva, Jos?? Ignacio, "La Expedici??n Malaspina en la Frontera Austral del Imperio Espa??ol", Ed. Universitaria, Stgo, Chile, 2004. 939 pp.
[edita] Enlla??os externs
- Alessandro Malaspina: a Biography, por Dario Manfredi (en angl??s). Aquesta biografia fou publicada originalment en espanyol com a Alejandro Malaspina: La Am??rica Imposible, ed. Blanca Sa??z, Madrid, Compa????a Literaria, 1994.
- Tablas de latitudes y longitudes de los principales puntos del R??o de la Plata, nuevamente arregladas al meridiano que pasa por lo m??s occidental de la isla de Ferro, por Alejandro Malaspina Edici?? digital a partir de Pedro de Angelis, Colecci??n de obras y documentos relativos a la Historia Antigua y Moderna de las provincias del R??o de La Plata. Tomo Sexto, Buenos Aires, Argentina. Imprenta del Estado, 1837.