Corn angl??s
De Viquip??dia
| Corn angl??s |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| en: Cor anglais, fr: Cor anglais, it: Corno inglese, de: Englischhorn, es: Corno ingl??s |
||||||
 |
||||||
|
El corn angl??s ??s un aer??fon, un instrument musical de la fam??lia del vent fusta, emparentat amb l'obo?? tant per la seva estructura com pel seu timbre. En l'embocadura t?? una lleng??eta de canya doble i el tub ??s lleugerament c??nic. A les partitures orquestrals s'abreuja amb les inicials (ca). ??s un instrument transpositor, ??s a dir que el qu?? sona no ??s el mateix que el qu?? est?? escrit.
Taula de continguts |
[edita] Origen del nom
Es desconeix l'origen del seu nom per?? malgrat que es digui "angl??s", no t?? res a veure amb Anglaterra. Es creu que ??s originari de Fran??a, i el nom original seria corn angl?? ("corn en angle"), ja que t?? aquesta forma lleugerament corbada. El terme anglais o anglois seria una deformaci?? d'"angl??" que ha generat aquest error. En tots els idiomes es perpetua aquesta confusi?? i, per exemple, es diu "english horn" en angl??s, "corno inglese" en itali?? i "Englisch Horn" en alemany.
[edita] Tessitura i qualitat sonora
El corn angl??s ??s m??s llarg que l'obo?? i pot sonar una quinta m??s greu. Es diu que est?? en fa, perqu?? la nota m??s greu que pot sonar ??s un fa. ??s a dir que quan l'executant prem la combinaci?? de tecles que en un obo?? produiria un do4, en el corno angl??s produeix un fa3.
La seva tessitura va des del mi3 fins a al sib5, ??s a dir, dues octaves i mitja. En algunes orquestracions, com la de Ravel en els Quadres d'una exposici??, el fa arribar al mib greu, el que fa pensar que seria un altre tipus d'instrument similar.
La seva campana en forma de pera contribueix a donar-li un timbre un punt m??s nasal i cobert que el de l'obo??. La seva qualitat sonora ??s m??s propera a la del "obo?? d'amor"; t?? un timbre m??s dol?? i plany??vol que l'obo??. Mentre l'obo?? ??s l'instrument soprano de la fam??lia, el corn angl??s ??s el contralt, mentre que l'obo?? d'amor correspondria al mezzosoprano.
[edita] Hist??ria
Deriva de l'anomenat "oboe da caccia", instrument antic que es troba freq??entment en obres de Bach.
Henry Purcell l'identifica com a tenor hoboy, ??s a dir, obo?? tenor. M??s tard va ser conegut com a obo?? contralt. Els anglesos de vegades denominaven aquest instrument "french horn", que ??s com ara s'anomena la trompa. A Anglaterra actualment ??s conegut pel seu nom franc??s, "cor anglais", mentre que als Estats Units se'l coneix com "english horn".
Era molt poc usat abans del romanticisme, per?? posteriorment va ser un instrument for??a habitual en l'orquestra amb destacats "solos", que s'han fet famosos com en el segon moviment de la Simfonia del Nou M??n de Dvorak. En la m??sica de cambra s'usa rarament ja que es fa servir l'obo??.
A les bandes sonores de les pel??l??cules, el corn angl??s apareix tant o m??s que l'obo??, degut al seu timbre m??s rod?? i al seu so m??s greu. Tamb?? ha estat usat per alguns m??sics de jazz com Paul McCandless, Sonny Simmons i Vinny Golia. Nancy Rumbel l'ha fet servir en la can???? guanyadora del premi Grammy Tingstad and Rumbel. El corn angl??s tamb?? est?? present en arranjaments instrumentals dels germans Carpenters, sent la m??s notable For All We Know (1971).
[edita] Repertori
- Anton??n Dvo????k: Simfonia n??m. 9 del Nou M??n
- C??sar Franck: Simfonia en re menor (2n. moviment).
- Dmitri Xostak??vitx: Simfonia n??m. 11 (4rt. moviment). Simfonia n??m. 8 (1r moviment).
- Joseph Haydn: Simfonia n??m. 22 (El fil??sof).
- Jean Sibelius: El cigne de Tuonela. Suite Karelia.
- Maurice Ravel: Concert per a piano en sol (2n. moviment).
- Joaqu??n Rodrigo: Concert d'Aranjuez (2n. moviment)
- Gioacchino Rossini: Obertura de Guillem Tell.
- Richard Wagner: Tristany i Isolda (acte 3r, escena 1a).
- Hector Berlioz: Obertura del Carnaval Rom??.
- Piotr Ilitx Txaikovski: Romeo i Julieta (tema d'amor).
- Aaron Copland: Quiet City.
- Alexander Borodin: En les Estepes de l'??sia Central.
