Concert per a piano en sol de Ravel
De Viquipèdia
| Concert per a piano en sol | |
| Composició de Maurice Ravel | |
| Forma: | Concert per a piano |
|---|---|
| Tonalitat: | sol M |
| Compost: | 1929 - 1931 |
| Publicat: | |
| Catalogació: | Op. 23 |
| Dedicatòria: | Marguerite Long |
| Estrena: | París, 14 de gener de 1932 |
| Durada: | |
El Concert per a piano en sol major va ser compost pel compositor francès Maurice Ravel entre 1929 i 1931.
[edita] Història
El Concert per a piano en sol va ser encarregat per Serge Koussevitzky amb ocasió del 50è aniversari de l'Orquestra Simfònica de Boston (entre les altres obres encarregades per a aquesta ocasió cal esmentar el Konzertmusik per a orquestra de corda i metalls de Paul Hindemith i la Simfonia dels salms d'Igor Stravinski).
Es tracta de la darrera obra important del compositor, a qui poc després se li va declarar la malaltia cerebral que se'l va endur l'any 1937.
Després de la seua reeixida gira com a pianista per Amèrica, Ravel va desitjar estrenar aquesta obra com a solista. No obstant, problemes de salut li ho van impedir, portant-lo els exercicis de preparació amb els estudis de Liszt i Chopin a un estat de fatiga. En lloc de Ravel, va ser Marguerite Long — coneguda per les seues interpretacions de música de Fauré i Debussy, i que havia sol·licitat a Ravel una obra nova — qui va estrenar el concert. Ravel li va dedicar la partitura.
L'estrena mundial va tenir lloc el 14 de gener de 1932 amb Ravel dirigint l'Orquestra Lamoureux. Les primeres interpretacions nord-americanes es van donar simultàniament el 22 d'abril de 1932, tant per l'Orquestra Simfònica de Boston i l'Orquestra de Filadèlfia en els seus propis auditoris de concerts.
[edita] Moviments
L'obra té tres moviments:
- Allegramente
- Adagio assai
- Prest
L'obra comença sobtadament amb el so d'un fuet. En les interpretacions del concert amb un segon piano que substitueix el paper de l'orquestra, s'acostuma a colpejar la tapa del teclat del piano, creant un so semblant al del fuet. El solista al piano comença immediatament amb una sèrie de arpegis florits en el registre agut del seu instrument, passant després a desplegar melodies inspirades en el jazz, en part recordant els viatges del compositor pels Estats Units d'Amèrica.
Tant el primer com l'últim moviment evoquen l'estil jazzístic, si bé conservant elements clàssics. El primer moviment és una peça fluida i vivaç amb harmonies que recorden les futures obres d'Aaron Copland. El bell i contemplatiu segon moviment en mi major (Adagio assai) està més en la línia de l'estil de Ravel en les seues obres impressionistes. Les cadències estan entre les més difícils del repertori. La presentació final del tema en aquest moviment inclou un extens sol de corn anglès en el qual el solista al piano, interpretant unes fluïdes línies de fuses, té un paper secundari. El moviment final és una peça virtuosística i increïblement ràpida que empra moltes melodies balancejades i lleugeres combinades amb altres més punyents que fan de ella un vertader repte tècnic.
[edita] Enllaços externs
- Classical Cat, Concert en sol - Diversos enregistraments
