Setge de la Bisbal d'Empordà (1465)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Setge de la Bisbal d'Empordà fou un episodi de la Guerra Civil Catalana del segle XV. Es va desenvolupar durant al primavera de 1465 i va mobilitzar un nombre considerable de tropes.
El febrer de 1464 la Bisbal, que era possessió de la mitra gironina i amb l'esclat de la guerra s'havia declarat rebel, es va lliurar a traïció a les forces de Joan II. Amb la derrota a la Batalla de Calaf, Pere de Portugal necessitava una acció que moralitzés i donés prestigi a la seva causa, així que va començar un setge de grans proporcions sobre aquesta vila empordanesa a l'abril de 1465.
El rei Joan hi va enviar una força de 2.500 homes comandats pel castellà d'Amposta, Bernat Hug de Rocabertí, i van aconseguir foragitar els assetjants, sense que aquests haguessin pogut prendre la vila. Ara bé, quan aquest va marxar, les forces de Pere el Conestable van poder prendre la vila el 7 de juny. Amb tot, un mes més tard, les tropes de Bernat Hug van tornar a recuperar la Bisbal per al bàndol reialista, juntament amb el castell de Púbol. Durant aquestes operacions el castellà d'Amposta fou fet preseonre per unes companyies portugueses, però va poder escapolir-se'n.
En el setge de la Bisbal va morir Martí Joan de Rocabertí, germà del vescomte Jofre VII de Rocabertí i cosí de Bernat Hug. Segons es diu, va caure de la muralla o d'una torre abraçat a un soldat borgonyó.
