Estats Confederats d'Am??rica
De Viquip??dia
|
||
 |
||
| Capital | Richmond | |
| Creaci?? | 1860 Independ??ncia unilateral | |
| Dissoluci?? | 1865 Fi de la Guerra civil dels Estats Units | |
| Llengua oficial | angl??s | |
Els Estats Confederats d'Am??rica (tamb?? coneguts com la Confederaci??, en oposici?? a la "Uni??", que representen els Estats Units d'Am??rica) van ser l'entitat pol??tica que es va formar el 4 de febrer, 1861 per 6 estats esclavistes del sud dels Estats Units (Carolina del Sud, Mississippi, Florida, Alabama, Ge??rgia, i Louisiana). L'estat de Texas s'hi va unir el mar??. Aquests 7 estats van separar-se dels Estats Units i van prendre el control de les instal??lacions navals i militars, dels ports i de les oficines duaneres dins de les seves fronteres. Aquest esdeveniment va ser l'inici de la Guerra civil dels Estats Units. La Secessi?? es basava en el suposat dret que tenien els estats de la Uni?? a separar-se, dret que la Uni?? va declarar inconstitucional.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Despr??s de la independ??ncia dels Estats Units, la seva primera constituci??, que dur?? del 1777 al 1787 establia una confederaci?? de tretze rep??bliques, per?? fracass?? per motius pol??tics, principalment perqu?? les necessitats de la guerra amb els anglesos requerien un govern central fort. Nom??s protestaren Virg??nia, Maryland i les dues Carolines. El 1804 s???abol?? l'esclavatge a alguns estats del Nord, la qual cosa tamb?? provoc?? protestes, puix que l'esclavitud era la base de l'economia agr??cola del Sud.
Darrerament, per??, alguns estudiosos han tret import??ncia a la q??esti?? de l'esclavatge com a desencadenant, puix que no tots els estats esclavistes se separaren. Endem??s, molts prohoms eminents surenys (Lee o Davis) alliberaren llurs esclaus, fins i tot hom creu que, amb el temps, ho haurien suprimit com a un anacronisme.
Per aquesta ra?? es va establir com a frontera de l'esclavitud la l??nia Mason-Dixon, entre Maryland i Pennsilv??nia. Mentrestant, els governants del sud eren arist??crates terratinents partidaris del lliruecanvisme, mentre que els del nord eren burgesos industrials, principalment urbans, partidaris del proteccionisme econ??mic i d???un sistema bancari nacional. Els primers, malgrat no tenir un partit que els defens??s i represent??s, mantingu?? una forta influ??ncia en el partit whig o dem??crata amb John Breckinridge, fins que aquest es va escindir en dos el 1860, una dirigida pel nordista Stephen Douglas i l'altra pel sudista Breckinridge.
Abans de la guerra civil, la constituci?? prove??a un mitj?? pel debat pac??fic sobre el govern futur, i els conflictes causats per la r??pida expansi?? de la naci?? s'havien pogut resoldre. Durant d??cades, s'havia mantingut un balan?? en el nombre d'estats "lliures" (on l'esclavatge era il??legal) i estats "esclaus" (on l'esclavatge era perm??s), per a que el Senat tingu??s un balan?? de poder. L'??ltim estat esclau que va ser acceptat fou Texas el 1845; cinc estats lliures van ser admesos a la uni?? entre 1846 i 1859. L'admissi?? de Kansas, com a estat esclau va ser bloquejada, i s'esperava la seva admisi?? com a estat lliure el 1861. Amb una poblaci?? creixent (la qual cosa significava m??s poder de massa democr??tica) al nord industrialitzat, amb la ruptura del sistema bi-partidista (amb la creaci?? del Partit Republic?? dels Estats Units), i amb la creixent hostilitat d'idiologies, era impossible continuar amb solucions pac??fiques als conflictes per tal d'evitar la crisi. Les causes de la separaci?? foren molt profundes, m??s del que hom pensa, i basades en:
- Oposici?? a les tarifes protectores a la ind??stria del Nord, puix que perjudicaven l'agricultura del Sud. El senador sudista John Calhoun defens?? al Senat aferrissadament el lliurecanvisme.
- Oposici?? al centralisme del govern de Washington D.C..
- La crisi econ??mica del 1857, la qual afectar?? especialment l'agricultura del Sud.
- L???espin??s tema de l'esclavatge, basat en motivacions econ??miques. Els sudistes necessitaven esclaus per a les plantacions, per?? als nordistes els interessava m??s que fossin lliures, perqu?? aix??a emigrarien i serien m?? d???obra barata a les ind??stries del nord. El problema de la llibertat no comportava igualtat de drets. Aquest problema, encetat per la novel??la Uncle Tom???s Cabin (La cabana de l'oncle Tom) de Harriet Beecher Stowe, una dama de Delaware que no coneixia la realitat del Sud, provoc?? fortes pol??miques.
- La guerra de Kansas del 1862 per la constituci?? del nou Estat. Hi fou abolida l`esclavitud per tal de no augmentar el nombre d???estats esclavistes (fins aleshores havien estat inclosos equitativament).
- La revolta de John Brown (1858-1859), qui alliber?? un bon nombre d???esclaus negres i es va fer fort a Harper's Ferry (Virg??nia). Fou fet presoner i forcat despr??s de les exig??ncies dels estats del sud. Per uns fou sant, pels altres un bandit.
[edita] La secesi??
Durant l'hivern del 1860, despr??s que les eleccions presidencials donessin la vict??ria al candidat republic?? antisudista Abraham Lincoln, sis estats del sud decidiren separar-se de la Uni??. Encap??alats per Carolina del Sud, pionera del Moviment, amb ella Georgia, Florida, Mississippi, Alabama i Louisiana abandonaren la Uni??. El 4 de febrer, 1861 tamb?? se separ?? Texas, i tots set es reuniren a la Confer??ncia de Montgomery, on dediciren:
- Elaborar una nova Constituci?? per a la Confederaci??
- Nomenar funcionaris provisionals
- Actuar com a Congr??s Provisional. ??s nomenat president provisional Howell Cobb.
El 4 de mar?? fou escollit president dels Estats Units Abraham Lincoln, republic?? partidari de defensar la uni?? aferrissadament. Per aix?? refor??ar?? Fort Sumter, cosa considerada com a una provocaci?? pels sudistes.
[edita] Govern confederat
L???11 de mar??, 1861 s???hi afegiren Virg??nia, Tennessee, Carolina del Nord i Arkansas. Maryland, malgrat que els esclavistes hi eren majoria, no s???hi va unir. Missouri i Kentucky, aix?? com Delaware, hi enviaren representants, i si no s???hi apuntaren fou perqu?? els intents dels sudistes de constituir-hi governs confederats foren avortats per l'ex??rcit federal. A Missosuri, per??, un grapat de guerrillers van fer la guerra pel seu compte contra la Uni??.
Aquell dia tots els representants votaren una nova constituci??, calcada de la de la uni?? i nom??s diferenciada pels punts:
- Declaraci?? expl??cita de la sobirania dels estats sobre la Confederaci??.
- Protecci?? de l'esclavitud, encara que era prohibida la tracta i la compra d???esclaus a ??frica.
- Establri aranzels de caire m??s protector que no pas recaptadors.
- Prohibici?? de fer millores interiors amb cabals federals.
- El president ser?? escollit per sis anys, sense reelecci??.
- Els membrs del govern podien ser diputats, per?? sense vot. Aix?? no es va arribar a posar en pr??ctica
- El president podia vetar els projectes de llei relacionat amb cr??dits aprovats pel congr??s.
Entre altres coses, per??, no farien menci?? al dret de separaci?? de qualsevol estat, punt de fricci?? amb el Nord. I Mentre al Nord, en plenes eleccions, debatien sobre si el Sud tenia o no dret a secessionar-se, al Sud es formaven el primer i ??nic govern, compost per:
- President: Jefferson Davis
- Vicepresident: Alexander Hamilton Stephens
- Secretari d'estat: Robert Toombs (m??s tard Robert M. T. Hunter i Judah P. Benjamin)
- 'Secretari d'Hisenda: George A. Trenholm i des del 1864 Christopher Memminger
- Secretari de Guerra: Leroy Pope Walker (m??s tard George W. Randolph, Judah P. Benjamin, James A. Seddon i John Breckinridge)
- Secretari de Marina: Stephen Mallory
- Secretari de Correus: John H. Reagan
- Fiscals Generals: Thomas Bragg, Wade Keys, George Davis, Thomas Watts i Judah P. Benjamin
Tamb?? es crearen tribunals de districte, per?? no pas un Tribunal Suprem, malgrat establir-lo la nova constituci??. Els estats, per??, en general foren reacis a participar en el govern federal.
L???1 de juny de 1861 el correu pass?? a mans de la Confederaci??. Tamb?? foren ocupades totes les depend??ncies funcionals, llevat les guarnicions de Fort Sumter (Carolina) i Fort Pikes (Pensacola). Encunyaren moneda i segells propis, i comen??aren a recaptar tributs. El juliol del 1861 la capital definitiva de la Confederaci?? fou traslladada a Richmond, Virg??nia per tal de contentar als virginians, per?? situada en un indret vulnerable. Malgrat no tenir tants efectius humans com el Nord, el Sud comptava amb els millors generals de l'ex??rcit federal, com Robert Lee o Thomas Stonewall Jackson, que es posaren a les ordres de Jefferson Davis.
Despr??s de la Batalla de Fort Sumter, quatre estats m??s (Virg??nia, Arkansas, Tennessee i Carolina del Nord) es van unir a la Confederaci??; en total 11 estats. Els governs de Kentucky i Missouri van romandre dins la Uni??, per??, les faccions rivals de l'estat van ser acceptades com a membres de la confederaci??, i per aix??, el nombre total d'estats que la van formar ??s sovint considerat tretze. La major part de la vida d'aquesta naci?? va estar involucrada en la Guerra Civil, defensant-se de les forces de la Uni??. Hi havia altres territoris que donaven support a la Confederaci??.
El 1861, es va declarar la llei marcial a Maryland, l'estat que envolta la capital dels Estats Units, per a evitar qualsevol intent de secessi??. El 1863, durant la guerra, un grup unionista de l'estat de Virg??nia es va separar d'aquest estat, formant l'estat de Virg??nia de l'Oest, que es va convertir en un altre estat de la Uni?? fins ara.
[edita] Situaci?? dels estats del sud durant de la guerra
El sud tenia l'avantatge de millors l??nies interiors i posici?? defensiva amb fronteres naturals, per?? aix?? era minvat per l???escassetat d???homes i recursos. Tenia una l??nia de front llarga i extensa, amb gran quantitat de posicions. Aix?? provoc?? la dispersi?? dels pocs recursos disponibles.
No tenien armada, encara que blindaren el vell vaixell Merrimac i compraren per peces alguns bucs de guerra a anglesos i francesos.Creien que els anglesos tindrien m??s en compte el cot?? sudista que els productes industrials del Nord, i per aix?? requisaren el cot?? com a mesura de pressi??. Nom??s aconseguiren que Fran??a i Gran Bretanya els reconeguessin com a bel??ligerants, la qual cosa no els compremetia a res. Endem??s, hi havia un sentiment antiesclavista molt fort a Gran Bretanya, el cot?? el compraven a millor preu a l'??ndia, i comptava m??s el blat del nord. Per contra, els nordistes blocaren els ports del sud i no pogueren expulsar els seus productes per mar.
Els estats confederats permeteren el pagament dels impostos en esp??cies, degut a l'escassetat de moneda, i nom??s promogueren un empr??stit estranger, amb els Erlander de Par??s. En acabar la guerra, la inflaci?? es dispar??. Les ind??stries es desenvoluparen poc i nom??s per necessitats militars. ls transports per ferrocarril eren insuficients per a la guerra. Se n???improvisaren alguns, per?? no n???hi hagu?? prou.
[edita] Conseq????ncies de la guerra
Encara que hi ha moltes raons que van provocar la secessi?? dels estats, la principal va ser la q??esti?? de l'esclavatge, que els estats del nord volien abolir, per??, que era molt beneficiosa econ??micament per als estats del sud. La Guerra civil dels Estats Units, va acabar amb la derrota de la Confederaci?? el 1865, els estats de la qual es van re-incorporar a la Uni??. En total moriren m??s de 620.000 persones en el conflicte, 360.000 pel nord i 260.000 al Sud, i les p??rdues econ??miques poden avaluar-se en 10.000 milions de d??lars americans.
Per?? mort Lincoln, partidari del perd?? i la readmissi?? a la uni?? dels estats separats, els seus successors entregaren el territori a una ocupaci?? militar que dur?? fins el 1877, any en qu?? tots els estats seran readmesos com a iguals. El territori caigu?? en mans dels carpet-baggers, arribistes i especuladors de terres, i alguns desposse??ren fam??lies de llurs propietats.
Conseq????ncies del conflicte foren:
- Gran p??rdua humana del sud i del nord, de la que es trigaria en recuperar-se.
- Desorganitzaci?? social a causa de la fi de l'esclavatge. Les condicions socials de les persones de color al sud no milloraria, i serien segregats fins a la meitat del segle XX
- Durant la guerra, ela sudistes confiaren m??s en els negres, per tal que no fugissin al Nord i els ajudessin. Quan l'ocupaci?? la cosa canvi?? i les constitucions estatals s???adaptaren a la supremac??a blanca. Aix?? propiciaria la formaci?? del Ku Klux Klan.
[edita] Aparici?? del Ku Klux Klan
El Ku Klux Klan fou organitzat a Pulaski (Tennessee) el 1866 per sis joves excombatents confederats, per protegir els sudistes de les espoliacions i vexacions a les que pretesament els sotmetien els negres i els carpet-baggers. El nom procedia del grec Kyklos (Cercle), i empraven carotes i caputxes blanques. Com que comprovaven que aix?? esglaiava als supersticiosos negres, i que despr??s de les seves accions esdevenien temporades de tranquil??litat, s???ho prengueren m??s seriosament.
El 1867 es reuniren a Nashville organitzacions de tot el Sud, i escolliren al general Nathan Bedford Forrest com a Great Wizard. Els membres del Klan eren vampyres i els c??rrecs eren Gran Drac, Gran Tit?? i Gran C??clop. Entre el 1868 i el 1870 assoliren grans accions, per?? aviat degeneraren, puix que alguns membres actuaren pel seu compte, i fins i tot nordistes a sou i bandolers, empraren les vestimentes en accions per tal de desprestigiar el grup. Per aix?? els seus dirigents el dissolgueren el gener del 1869, tot i que fins el 1871 actuaren espor??dicament alguns elements incontrolats. M??s tard fou reorganitzat, per?? poc tenia a veure amb el que es va fundar el 1866.
[edita] Guerrilles sudistes a la fi del conflicte
A l'estat de Missouri, encara que va romandre fidel a la uni??, alguns grups de partidaris de la Confederaci?? s???agruparen en quadrilles de guerrillres i atacaren bancs, granges i transports de nordistes per tal d???assolir diners per a la Confederaci??. Les m??s famoses foren les de William C. Quantrill i Bloody Will Anderson, que actuaren entre el 1862 i el 1866. Quantrill i Anderson van morir en sengles emboscades el 1864 i el 1865. Un dels joves membres del grup, Jesse James (1847-1882), va refer el grup el 1866 i amb el seu germ?? Frank James i els germans Younger van fer la guerra pel seu compte atracant bancs i ferrocarrils, ja que llurs terres havien estat arrabassats pel govern.
Fins el 1882 van atracar 11 bancs, 7 furgons i 3 dilig??ncies, i mataren 16 agents d???ordre i soldats del nord. Perseguits fins a extrems no sospitats, sempre trob?? col??laboraci?? de la gent espoliada i aconsegu?? amagar-se i refer la banda. El 1876 foren arrestats els germans Younger, condemnats a cadena perp??tua, Jesse James fou assassinat per Bob Ford d???un tret a l'esquena a canvi de diners el 1882, i Frank James s???entreg?? poc despr??s. Fou alliberat el 1883 i mor?? de vell a la seva granja el 1915. Els germans Younger supervivents, Cole i Jim, foren amnistiats el 1902.
[edita] L'esperit sudista despr??s de la guerra i els neoconfederats
Despr??s de la guerra, malgrat l'assassinat d'Abraham Lincoln per un fan??tic sudista, John Wilkes Booth, no se seguiren actes de repress??lia contra els pol??tics o els generals sudistes, llevat casos excepcionals, com el de Henry Wirz, comandant del camp de concentraci?? d'Andersonville. L'esperit que anim?? els confederats fou continuat per organitzacions ben??fiques per a veterans de la guerra, com la Sons of Confederate Veterans(SCV), fundada el 1896, i la United Daughters of Confederacy(UDC), fundada el 1894 per Caroline Meriwether Goodlett (1833-1914) i Anna Davenport Raines (1853-1915), antigues infermeres de l'ex??rcit sudista. El 1896 tamb?? es va obrir a Richmond (Virg??nia) el Museu de la Confederaci??, dip??sit de nombrosos objectes i documents relacionats amb els Confederats.
Des del pla pol??tic, han aparegut alguns partits i associacions reclamant la independ??ncia de la Confederaci??, per?? la seva import??ncia sembre ha estat escassa. Destaquen darrerament la League of the South i el Southern Party, aix?? com el Southern Independence Party (SIP), dirigit per Vance Beaudreau, tots ells encoratjats per la revista Southern Partisan.
Els Estats Units van quedar pol??ticament dividits a causa de la guerra: els estats del nord van mostrar una tend??ncia a favor del partit de Lincoln, el Partit Republic?? fins a la meitat del segle XX. Per contra, els estats del sud van votar consecutivament pel Partit Dem??crata. Aquestes tend??ncies, per??, es van revertir la segona meitat del segle XX, en qu?? el sud, m??s conservador, es va identificar amb les pol??tiques conservadores del Partit Republic??, i el nord, m??s liberal, amb les pol??tiques del Partit Dem??crata. Aquesta nova tend??ncia s'ha conservat fins ara.
