Ku Klux Klan
De Viquipèdia
El Ku Klux Klan (KKK) és una societat secreta estat-unidenca.
[edita] Els Orígens de la organització
El Ku Klux Klan va ser fundat a Pulaski (Tennessee) després del final de la Guerra civil dels Estats Units, el 24 de desembre de 1865 pel general Nathan Bedfortd Forrest, i altres veterans confederats, que pretenien protegir els sudistes de les espoliacions i vexacions a les que consideraven els sotmetien els negres i els carpet-baggers (terme ofensiu usat per als estatunidencs del nord que es traslladaven al sud amb els esclaus alliberats) amb mètodes que es poden considerar com a antisemites, racistes, anticatòlics, homòfobs i nativistes.
El seu signficat ve de la paraula grega "Kuklos" (cercle) i significa "Clan del cercle".
El 1867 es reuniren a Nashville organitzacions de tot el Sud, i escolliren al general Nathan Bedford Forrest com a Great Wizard. Els membres del Klan eren vampyres i els càrrecs eren Gran Drac, Gran Tità i Gran Cíclop. Entre el 1868 i el 1870 assoliren grans accions[cal citació], però aviat degeneraren, puix que alguns membres actuaren pel seu compte, i fins i tot nordistes a sou i bandolers, empraren les vestimentes en accions per tal de desprestigiar el grup. Per això els seus dirigents el dissolgueren el gener del 1869, tot i que fins el 1871 actuaren esporàdicament alguns elements incontrolats.
[edita] Reorganització
Més tard fou reorganitzat, però poc tenia a veure amb el que es va fundar el 1866. El KKK era també important a la província canadenca de Saskatchewan en els anys 20 i 30 del segle XX com a una organització contra els catòlics, els immigrants i els franco-canadencs.
Actualment, el Ku Klux Klan és un de les moltes organitzacions per la supremacia dels blancs en els Estats Units d'Amèrica. S'oposa als drets civils dels afro-americans, hebreus, i d'altres grups ètnics, racials, socials o religiosos. S'oposen també al catolicisme, i als grups esquerrans.
[edita] Rituals
Els membres de la organització empraven carotes i caputxes blanques, i com que comprovaven que això esglaiava als supersticiosos negres[cal citació], i que després de les seves accions esdevenien temporades de tranquilitat, s’ho prengueren més seriosament.
