Genocidi de Rwanda

De Viquip??dia

El Genocidi de Rwanda ??s un genocidi perpetrat a Rwanda a 1994 per part de faccions de hutus, sobre tutsis i hutus moderats.

Taula de continguts 1 Hist??ria de Rwanda 2 Antecedents 3 El genocidi 4 Les v??ctimes 5 Reaccions internacionals 5.1 Fran??a 5.2 Estats Units 5.3 'Les companyies mineres' 6 L'expansi?? del conflicte 7 Judicis i c??stigs 8 Refer??ncies 9 Bibliografia 10 Filmografia 11 Vegeu tamb?? 12 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria de Rwanda

Ens remuntem al segle VI a. de C. quan els twas, pigmeus ca??adors, penetren en les muntanyes boscoses de Rwanda i s'instal??len all?? de manera permanent. Uns segles m??s tard, cap al VI d.C, agricultors hutus comencen a arribar a la regi?? i a establir-se de forma sedent??ria, convivint amb els twas en pau. Cent anys despr??s, i ja en el segle XII i XIII de manera m??s clara, grangers tutsis arriben a Rwanda provinents dels voltants (principalment de l'actual Uganda). Tamb?? aquests ??ltims s'instal??len en la zona i en el segle XIV passen a formar part d'una comunitat formada per twas (ca??adors), hutus (agricultors) i tutsis (ramaders). La conviv??ncia entre les dues ??ltimes ??tnies va ser simbi??tica durant un temps fins que a partir del segle XVI, els principals caps tutsis inicien unes campanyes militars contra els hutus, acabant amb els seus pr??nceps, als quals, de forma cruel i simb??lica, van tallar els genitals i els van penjar en els tambors reals buscant humiliar els seus contrincants i recordar-los que aquests, els hutus, eren s??bdits dels tutsis.

A pesar del domini dels tutsis, les difer??ncies socioecon??miques no estaven molt pronunciades. Encara que el pert??nyer a una o altra ??tnia definia el estatus social, un hutu, per exemple, podia ascendir de classe si posse??a les suficients propietats; no obstant aix??, ja havia comen??at una relaci?? de vassallatge dominada per l'??tnia menys significativa en la zona, els tutsis, amb un 14% de la poblaci??.

Ja en el segle XIX, els reis tutsis havien refor??at el seu domini. La millor organitzaci?? del clan reial Nyiginya dominava tot el pa??s, el que va provocar una casta militar i social composta per tutsis i que exclo??a a la majoria de l'??tnia hutu. Va anar en aquest segle, arran d'aquestes circumst??ncies, quan es va crear una estructura socioecon??mica classista que augmentaria durant aquest segle a causa de la colonitzaci?? europea; alemanya en primer lloc (1897-1916) i despr??s, per mandat de la Societat de Nacions, belga, a causa de les sancions imposades a Pr??ssia. La influ??ncia occidental, a trav??s de la introducci?? artificial pels belgues d'un carnet ??tnic (1934) que atorgava als tutsis major nivell social i millors llocs en l'administraci?? colonial, va acabar institucionalitzant definitivament les difer??ncies socials. Mentrestant, els pigmeus twas van gaudir d'un relatiu bon tracte per part de l'??tnia tutsi que considerava els ca??adors de les muntanyes per sobre dels hutus en la pir??mide social.

Amb la colonitzaci?? belga, el sistema sociopol??tic es va refor??ar encara m??s en favor de l'??tnia dominant, els tutsis. La necessitat d'una expansi?? colonial consensuada va dividir el continent afric?? en zones dominades pels pa??sos europeus que van refor??ar a uns grups o uns altres depenent dels seus interessos. Quan l'administraci?? belga va considerar que les reivindicacions tutsis eren desmesurades, va canviar de comportament i va comen??ar a donar suport a la majoria hutu. Finalment, la rivalitat entre els dos grups es va aguditzar amb la creaci??, per iniciativa belga, de diversos partits pol??tics sobre bases ??tniques: la Uni?? Nacional Ruandesa (UNR), de tend??ncia antihutu, la Uni?? Democr??tica Ruandesa (RADER), el Partit del Moviment d'Emancipaci?? Hutu (Parmehutu) i l'Advocaci?? para la Promoci?? Social de les Masses (Aprosoma) d'orientaci?? antitutsi. Malgrat tot, s'ha de ressaltar un esfor?? positiu dels europeus (en la seva majoria, dels missioners europeus) per humanitzar el sistema social amb noves normes que limitaven el comportament injust i l'explotaci?? d'uns per part d'uns altres.

A mitjan segle XX, en 1958, despr??s que un grup hutu amb estudis redact??s un manifest reclamant un canvi social, des de la cort reial es va respondre amb un document que, entre altres coses, deia el seg??ent:

??	Podria preguntar-se com els hutus reclamen ara els seus drets al repartiment del patrimoni com??. De fet, la relaci?? entre nosaltres (tutsis) i ells (hutus) ha estat sempre fonamentada sobre el vassallatge; no hi ha, doncs, entre ells i nosaltres cap fonament de fraternitat. Si els nostres reis van conquistar el pa??s dels hutus matant els seus reietons, i sotmetent aix?? als hutus a la servitud, com poden ara pretendre ser els nostres germans?	??

Davant aquesta posici?? dels governants tutsis, es van posicionar persones com el bisbe Perraudin, que va ser determinant en el proc??s d'emancipaci?? hutu. En la seva carta pastoral del 11 de febrer de 1959, el manifesta clarament:

??	La llei de la just??cia i de la caritat demana que les institucions d'un pa??s assegurin realment a tots els seus habitants els mateixos drets fonamentals i les mateixes possibilitats de promoci?? humana i de participaci?? en els assumptes p??blics. Les institucions que consagrin un r??gim de privilegis, favoritisme, proteccionisme, b?? sigui per als individus o per als grups socials, no s??n conformes a la moral cristiana.	??

Aquest ??s potser el punt d'escissi?? hist??ric m??s important. A partir d'aqu??, l'??tnia hutu comen??a, de forma meditada, a intentar soscavar el poder dels tutsis per a arribar a un millor repartiment de la riquesa. Un incident el 1 de novembre de 1959 entre joves tutsis i un dels l??ders hutus es va convertir en l'espurna d'una revolta popular, en la qual, els hutus van cremar propietats tutsis i van assassinar diversos dels seus propietaris. L'administraci?? belga, durant dos anys d'enfrontaments de baix nivell entre els uns i els altres, va comptar un total de 74 morts, dels quals, no obstant aix??, 61 eren hutus assassinats per noves mil??cies tutsis que pretenien acabar amb el moviment revolucionari, el qual va respondre amb m??s for??a davant la repressi?? i, durant els dos anys seg??ents, al voltant de 20.000 tutsis van morir assassinats. Davant aquesta espiral de viol??ncia, el 31 de maig de 1961 la ONU va proclamar una amnistia despr??s de comprovar que els enfrontaments s'agreujaven i la majoria hutu ja havia provocat l'exili d'uns 150.000 tutsis. Aquell mateix any, Rwanda, liderada per la poblaci?? hutu s'independitza de B??lgica. Aquest moment va ser aprofitat per l'ONU per a exigir l'organitzaci?? d'un refer??ndum sota la vigil??ncia d'observadors. El resultat va ser d'un 80% pel no a la continu??tat de la monarquia tutsi, el que va obligar als governants a acceptar la rep??blica, provocant l'exili de milers de tutsis partidaris del sistema mon??rquic i contraris a concedir el poder a l'??tnia hutu. Els exiliats de poca edat d'aquell moment, amb el pas dels anys, s'arribarien a convertir en els fundadors del Front Patri??tic Ruand??s, que ocuparia un lloc important en la guerra de Rwanda de 1990 a 1994.

Gr??goire Kayibanda va ser el primer president d'una Rwanda alliberada del domini colonial. Les dades de creixement econ??mic i estabilitat social eren esperan??adors. A pesar de les difer??ncies acumulades durant segles, tutsis i hutus assolien conviure sense arribar a enfrontaments generalitzats. La massa camperola accedia a l'ensenyament i el pa??s, sense massa recursos, progressava. Tanmateix, els tutsis partidaris del r??gim mon??rquic en l'exili es van organitzar en els pa??sos lim??trofs i van llan??ar diversos atacs contra el govern ruand??s, sense gaire ??xit. L'odi entre partidaris de la rep??blica, de majoria hutu, i partidaris del r??gim anterior a aquesta, majorment de l'??tnia tutsi, augmentava i encara que encara, al principi de la d??cada dels 70, l'enfrontament no era exacerbat, ja s'estava creant una divisi?? ??tnica pronunciada que produiria conflictes m??s grans.

Malauradament en 1972 es van produir unes terribles matances en el ve?? Burundi: 350.000 hutus van ser assassinats per tutsis i aix?? va provocar, definitivament, un sentiment antitutsi per part de la majoria de l'??tnia hutu en l'interior de Rwanda. La poblaci?? va comen??ar a exigir al seu president Gr??goire Kayibanda m?? dura contra la que fou la classe dominant en el pa??s i la resposta insatisfact??ria per part del president i els casos de corrupci?? en el govern, van provocar el cop d'estat del general Habyarimana (d'??tnia hutu), al juliol de 1973. Malgrat la seva irrupci?? antidemocr??tica en l'escena pol??tica, el govern del general va realitzar una bona gesti?? del pa??s fins a la segona meitat dels 80, comptant amb el suport log??stic i militar de Fran??a. Tamb?? va prendre la iniciativa d'una reconciliaci?? nacional. Aquestes dades s??n confirmats per el Banc Mundial, que presentava a Rwanda com model de desenvolupament en l'??frica negra durant la d??cada dels 80, i per Amnistia Internacional, que en 1990, donava com satisfactori el respecte dels drets humans. Encara que la tensi?? entre partidaris d'un costat i un altre es va mantenir durant els 17 anys seg??ents al cop d'estat de Habyarimana, aquest havia aconseguit apaivagar uns i a uns altres cedint, sobretot, que el control financer del pa??s es concentr??s en mans tutsis, el que demostra que, a pesar de les acusacions per part dels exiliats tutsis de no ser permesos de tornada en el pa??s per la seva ??tnia, aquests disposaven, de nou, d'una posici?? de poder. A m??s, durant alguns anys, el FPR s'havia internat a Rwanda de forma clandestina i havia reclutat a molts joves tutsis per tot el pa??s per a rebre una formaci?? ideol??gica i militar i constituir brigades secretes, disseminades massivament pels turons. Aquest fet ??s recordat per Tito Rutaremara, ide??leg del FPR:

??	cap al final del 87, s'havien constitu??t 36 c??l??lules del Front en l'interior del pa??s	??

Factors econ??mics externs, com el descens del preu de el caf??, principal producte d'exportaci??, i altres interns, sobretot la corrupci?? en el Nord del pa??s (lloc de proced??ncia de Habyarimana) van comen??ar a provocar noves tensions en la segona meitat de la d??cada dels 80. El cada vegada pitjor estat de la situaci?? econ??mica i l'acusaci?? dels tutsis exiliats de no ser permesa la seva volta al pa??s, van anar les raons principals que van provocar la Guerra de Rwanda.

[edita] Antecedents

A Rwanda es distingeixen dos grups ??tnics: la majoria hutu i el grup minoritari de tutsis. Des de la independ??ncia del pa??s de B??lgica els seus l??ders sempre han estat hutus, dintre d'una rivalitat ??tnica agreujada per l'escassesa de terres i la seva feble economia sustentada en l'exportaci?? de caf??. En l'any 1989 el preu mundial del caf?? es va reduir en un 50% el que va fer que Rwanda perd??s el 40% dels seus ingressos per exportaci??. El pa??s es va enfrontar a la pitjor crisi aliment??ria dels ??ltims 50 anys al mateix temps que augmentava la despesa militar en detriment dels serveis p??blics.

A l'octubre de 1990 el Front Patri??tic Ruand??s, compost per exiliats tutsis expulsats del pa??s pels hutus amb el suport de l'ex??rcit, envaeix Rwanda des del seu ve?? Uganda. En 1993 els dos pa??sos signen un acord de pau (Acord de Arusha).

En Rwanda es crea un govern de transici?? compost per hutus i tutsis.

En 1994 les mil??cies hutus, anomenades Interahamwe, s??n entrenades i equipades per l'ex??rcit ruand??s entre arengues i ??nims a la confrontaci?? amb els tutsis per part de la R??dio Televisi?? Lliure dels Mil Turons (RTLM) dirigida per les faccions hutus m??s extremes. Aquests missatges incidien en les difer??ncies que separaven a ambd??s grups ??tnics i, a mesura que avan??a el conflicte, les crides a la confrontaci?? i a la "ca??a del tutsi" es van fer m??s expl??cits, especialment a partir del mes d'abril en el qual es va fer circular la hist??ria que la minoria tutsi planejava un genocidi contra els hutus.

Segons Bufona Melvern, una reportera brit??nica que va tenir acc??s a documents oficials, el genocidi va estar ben planejat. En el moment de l'inici de la matan??a la mil??cia ruandesa estava composta per 30.000 homes (un membre per cada deu fam??lies) i organitzats al llarg del pa??s amb representants en cada ve??nat. Alguns membres de la mil??cia podien adquirir rifles d'assalt AK-47 amb nom??s emplenar un formulari. Altres armes, com granades no van requerir cap paperassa i es van distribuir massivament.

El genocidi va ser finan??at, almenys en part, amb els diners trets de programes d'ajuda internacionals, tals com el finan??ament proporcionat pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional sota un Programa d'Ajustament Estructural. S'estima que es van gastar 134 milions de d??lars en la preparaci?? del genocidi -- i aix?? en un dels Estats m??s pobres de la Terra -- amb uns 4,6 milions de d??lars gastats nom??s en matxets, aixades, destrals, ganivets i martells. S'estima que tal despesa va permetre que un de cada tres homes hutus tingu??s un matxet nou.

Segons Melvern, el primer ministre de Rwanda, Jean Kambanda, va revelar ^[1] que el genocidi es va discutir obertament en reunions de gabinet, i com una ministra de gabinet va dir que estava "personalment a favor d'aconseguir lliurar-se de tots els tutsis... sense tutsis tots els problemes de Rwanda desapareixerien".

[edita] El genocidi

A l'abril de 1994 l'assassinat del general Juvenal Habyarimana i l'avan?? del Front Patri??tic Ruand??s desencadena un gran nombre de matances contra els tutsis i obliga moltes persones a despla??ar-se massivament cap a camps de refugiats situats a la frontera amb els pa??sos ve??ns, especialment el Zaire (avui Rep??blica Democr??tica del Congo). A l'agost de 1995 tropes del Zaire intenten expulsar aquests despla??ats a Rwanda. Catorze mil persones s??n retornades a Rwanda, mentre que altres 150.000 es refugien en les muntanyes.

Hi ha diferents estimacions pel que fa al nombre de morts: hi ha qui parla de m??s de 800.000 persones assassinades. Gaireb?? totes les dones que van sobreviure al genocidi van ser violades. Molts dels 5.000 nens nascuts fruit d'aquestes violacions van ser assassinats.

Considerant tots les dades i testimoniatges que es posse??xen sobre el genocidi de Rwanda, cal aclarir que aquest no va ser exactament un genocidi d'hutus contra tutsis, sin?? que una falange radical i majorit??ria de l'??tnia hutu va ser la que va preparar l'anihilament massiu tant de tutsis com tamb?? d'hutus moderats o opositors del r??gim de Habyarimana i propers al Front Patri??tic Ruand??s (FPR). Per tant, el genocidi no va ser nom??s de car??cter ??tnic sin?? tamb?? pol??tic. D'altra banda tamb?? hi va haver entre les v??ctimes milers de ciutadans de l'??tnia hutu morts a les mans del FPR. Tamb?? els militars del Front Patri??tic Revolucionari van cometre assassinats massius. Malgrat tot, ??s clar que els tutsis van ser massacrats: es va eliminar al 75% de l'??tnia durant el genocidi.

El ciutad?? belga Marcel G??rin, recorda com ell i la seva dona van quedar atrapats pel conflicte. Van ser testimonis de les matances indiscriminades en la zona on residien i van poder constatar, al ser fets presoners, com els que aparentment semblaven milicians interhamwes (radicals hutus) no eren sin?? mercenaris contractats per l'ex??rcit tutsi, els quals van realitzar, segons Marcel G??rin, les majors matances a la zona on residien. No obstant aix??, qualsevol imatge que es prengu??s duia a creure que els autors eren les mil??cies hutus interahamwes.

Miraculosament i gr??cies a uns periodistes i als cascos blaus, tant ell com la seva dona, van assolir escapar d'aquell infern.

Un altre testimoniatge important ??s el de Santos Ganuza, un missioner navarr??s, que era el rector de la parr??quia de Kiziguro per aquell temps. Diu:

??	Vaig ser molts anys rector d'una parr??quia, en l'est del pa??s. A l'abril de 1994 van arribar els interahamwe i van matar a uns 1.000 tutsis que s'havien refugiat en l'esgl??sia, sense que jo pogu??s fer res per a evitar-lo. Poc dies despr??s, van arribar els militars tutsi i van matar a 10.000 hutus. Les televisions occidentals van projectar les imatges d'aquests hutus assassinats en la meva parr??quia, identificant-los com a tutsis.	??

Una altra opini?? interessant sobre la situaci?? en els primers mesos de 1994 ens l'oferix el pare catal?? Joaqu??n Vallmaj??, missioner a Rwanda, que va decidir quedar-se i que va desapar??ixer el 26 d'abril despr??s que un grup de soldats del FPR el detingu??s:

??	Despr??s de diversos anys de crisi pol??tica i social, s'est?? produint la guerra m??s absurda, que est?? desembocant en una crisi pol??tica vergonyosa. Un petit grup de pol??ticastres corruptes fins a l'extrem vol conservar el poder a qualsevol preu, sacrificant al poble i al pa??s si cal. Altre grup no menys corrupte aspira al poder pels mitjans que sigui. Un tercer grup, el m??s nombr??s i digne de respecte, sofreix les conseq????ncies del poder i dels seus agents: ??s el poble, v??ctima del racisme, la dictadura, la pobresa, la guerra, la fam, el robatori, el bandidisme, la viol??ncia i la manipulaci??. La situaci?? ??s molt greu des del punt de vista pol??tic, econ??mic, social i cultural i racial. La manipulaci?? dels pol??tics en el poder i els seus ac??lits i dels partits i els seus l??ders ??s vergonyosa. Tot esperant esdeveniments, actualment no tenim ni govern, ni autoritats, ni pressupost, ni treball. Els funcionaris duen sense cobrar des de gener i els mestres han amena??at amb no convocar els ex??mens de secund??ria. El ministre d'Economia ha declarat que s'anir?? pagant als funcionaris a mesura que es recaptin els impostos. Es donen totes la condicions perqu?? esclati un conflicte social que alguns pol??tics encoratgen per a pescar en riu regirat. I el "Front Patri??tic Ruand??s"? S??n encara pitjors. Uns no "desmereixen" dels altres.	??

El 6 d'abril de 1994 ha passat a ser una data macabra no nom??s per a la hist??ria de Rwanda sin?? tamb?? per a la hist??ria de la humanitat. A arrel, sobretot, de l'assassinat de president Habyarimana, el conflicte intern ruand??s va guanyar en crueltat i es va convertir en un enfrontament a gran escala que va arribar tots els racons del pa??s. Vam mostrar, a continuaci??, una seq????ncia cronol??gica dels terribles fets que van tenir lloc en els mesos d'abril, maig, juny i juliol.

A l'endem??, el 7 d'abril, la primera ministra Agathe Uwlingiyimana i 10 soldats belgues de les forces de la ONU que la custodiaven, van ser assassinats per la gu??rdia presidencial, acusant al contingent de l'ONU, segons explica Rom??o Dallaire, d'haver derrocat l'avi?? del president. Aquest fet, confirma clarament les sospites del comandant sobre una trama oculta portada a terme pels radicals hutus.

Independentment del motiu utilitzat per a perpetrar aquest assassinat, el fet en si va tenir una important repercussi?? internacional, el que va fer pensar a molts que l'ONU intervindria fermament i pararia el terrible conflicte que s'ave??nava. Per contra, es va ordenar la retirada del cascos blaus, deixant a la poblaci?? civil sense protecci??. Aquesta situaci?? va ser aprofitada pels radicals hutus per a comen??ar el genocidi.

El 8 d'abril, el Front Patri??tic Ruand??s llan??a un atac als voltants de Kigali buscant protegir a les v??ctimes tutsis i rescata 600 soldats del seu ex??rcit que es trobaven en la capital des de la signatura dels Acords de Pau de Arusha.

El 9 d'abril, davant aquesta violenta situaci??, es va formar un govern inter?? presidit per Jean Kambanda, amb la caracter??stica principal que no inclo??a cap tutsi ni hutu moderat o de la tend??ncia propera al FPR entre les seves files. Els radicals hutus, per tant, havien pres el poder governamental i a m??s, comptaven amb mil??cies organitzades: joves del partit MRND, els interahamwe, que s'ocupaven de la poblaci?? civil i que van destacar en les primeres matances massives.

Les brigades del FPR, formades per joves tutsis i repartides de forma clandestina al llarg dels turons, van anar el primer objectiu dels interahamwe. No obstant aix??, de forma progressiva tota l'??tnia tutsi es va convertir en l'enemic a batre, aix?? com tamb?? els membres de l'??tnia hutu que d'alguna manera protegissin als tutsis, es neguessin a participar en els assassinats o tinguessin fins i tot familiars tutsis. Malgrat tot, moltes fam??lies hutus, ??dhuc conscients de la sort que corrien, van amagar en les seves cases a ve??ns i coneguts tutsis.

En aquest mateix dia, B??lgica i Fran??a, treuen del pa??s tots els seus nacionals, sense preocupar-se dels ruandesos, ni tan sols dels quals treballaven en les seves empreses.

El dia 11 d'abril, un comunicat de la Creu Roja Internacional estima que desenes de milers de ruandesos han estat assassinats en tan solament uns dies. Mentrestant, la missi?? de pacificaci?? de Nacions Unides UNAMIR, no feia res. El 14 d'abril, el contingent belga es retira. Tanmateix el general Dallaire, al comandament, podria haver protegit la poblaci?? civil, almenys a Kigali, per?? de nou, es va veure frenat per ordres directes de la Caserna General de l'ONU. La seva superior, el llavors Coordinador de les Operacions de les Forces de Pau de l'ONU Kofi Annan, li va ordenar mantenir-se al marge a trav??s del seg??ent comunicat:

??	[...]a cooperar amb els oficials francesos i belgues per a facilitar l'evacuaci?? de les seves nacionals i altres estrangers que sol??licitin ser evacuats. Vost?? pot comunicar-se amb els oficials per a arribar a aquest prop??sit. Haur?? de fer tot l'esfor?? possible per a no comprometre la seva imparcialitat o actuar m??s enll?? del seu mandat per?? pot valdre-se de la seva compet??ncia si ??s essencial per a l'evacuaci?? dels estrangers. Aix?? no ha de dur-li a participar en un possible combat, excepte en leg??tima defensa.[2]	??

Lluny de Kigali, el 17 d'abril, i concretament en la poblaci?? de Kibuye, pertanyent al comtat del mateix nom i propera al llac Kivu, segons explica l'antrop??loga forense Clea Koff en el seu llibre El llenguatge dels ossos, va anar el dia en el qual van comen??ar les labors d'extermini de la poblaci?? tutsi en aquell comtat. Durant els tres seg??ents mesos, van morir o van desapar??ixer gaireb?? 250.000 persones. Diversos milers van ser assassinades en l'esgl??sia de Kibuye en una sola massacre:

??	Segons els escassos supervivents de Kibuye, el prefecte, o governador de Kibuye va organitzar als gendarmes perqu?? condu??ssin a la gent que ell ja havia triat per a ser assassinada a dos llocs: l'esgl??sia i l'estadi. El prefecte els va dir que era per la seva pr??pia seguretat, que aix?? quedarien protegits de la viol??ncia que s'estenia per tot el pa??s. Per?? al cap de dues setmanes d'haver estat condu??ts a aquestes zones de seguretat, la gent que estava dintre va ser atacada per la mateixa policia i la mateixa mil??cia que suposadament havia de protegir-los. Aquesta era la t??pica t??ctica dels genocides de Rwanda: reunir a un gran nombre de v??ctimes en edificis i terrenys tancats amb escassos mitjans d'escapament i matar-los. De fet, a Rwanda havia mort m??s gent en esgl??sies que en qualsevol altre lloc.	??

Clea Koff relata aquests esdeveniments basant-se en la publicaci?? Mort, desesperaci?? i desafiament, investigaci?? realitzada per l'organitzaci?? African Rights, basada, al seu torn, en multitud de relats de testimonis de la massacre i els propis perjudicats. La lectura d'aquest document i altres publicats en aquesta web, no deixen dubte de la crueltat amb la qual es va portar a terme el genocidi i el clima infernal que regnava en el pa??s. En aquest tr??gic conflicte va haver tot tipus de v??ctimes i com podem comprovar a trav??s dels seg??ents testimoniatges, els radicals hutus van aprofitar la seva posici?? de poder per a portar a terme multitud de cruels abusos.

Comentaris de les v??ctimes:

??	Emma ??s original de Kibuye, per?? es trobava en Kimihurura, Kigali, a l'abril de 1994, visitant a uns amics de la fam??lia. Conscient que les seves vides corrien perill, una amiga li va recomanar que es prostitu??s. [Explica Emma] ??Probablement una setmana abans que comenc??s el genocidi, els ve??ns ja sabien que em trobava amb aquesta fam??lia. El criat va ser un dels que van delatar la meva estada all??. A partir d'aquest moment, tots els nois de la zona, amics del criat, venien a violar-me. No estic segura de quants, o del nombre de vegades que em van violar. Havia molts i venien diverses vegades al dia. L'ama de la casa no es va preocupar per mi per res. Va dir que fins i tot si milers d'homes venien a violar-me, almenys seguiria encara amb vida. Vaig sofrir aquesta situaci?? durant tota la meva estada a Kigali.?? [3]	??

??	Paul, natural de Rwamagana en Kibungo, va anar uns dels homes inclosos en aquest estudi. El seu testimoniatge ??s un recordatori que les violacions i les seves conseq????ncies no nom??s van perjudicar a dones. Paul va ser obligat per la for??a pels interahamwe a mantenir relacions sexuals amb una dona que ells sospitaven pogu??s estar infectada de VIH/SIDA, en aquest cas la intenci?? era el provocar-li una mort lenta i dolorosa. El seu fill major va ser assassinat en la seva ciutat natal aix?? com la seva dona, no obstant aix??, Paul va assolir escapar. Tanmateix, va ser capturat per altra mil??cia que portava amb ells a una dona. ??Em van demanar que tingu??s relacions sexuals amb ella. Estava tombada en el s??l i ells em van dir que els enseny??s les coses que feia amb la meva dona. Quan em vaig oposar, un d'aquells homes em va copejar amb un pal i no vaig tenir altra opci?? que fer el que ells volien. Van romandre dempeus observant, llan??ant-me insults que no repetir?? aqu??. Ells posse??en llances i pals. Quan vam haver acabat, ells em van dir que no havia una mort similar a ficar-se al llit amb una dona malalta de SIDA. Ells sabien molt b?? que el marit d'aquesta dona havia mort a causa de la SIDA, per?? jo no ho sabia, ni tan sols coneixia a aquella senyora.??[4]	??

Tamb??, en l'entrevista concedida pel general Rom??o Dallaire a Sol Alameda, aquest recorda fets que encara no ha assolit oblidar i que li han mantingut sota tractament psiqui??tric durant diversos anys:

Sol Alameda: De totes les atrocitats que va veure, quins li han perseguit m??s despr??s?

Rom??o Dallaire: Les escenes de violacions. Els introdu??en pals i ampolles que trencaven; els tallaven els pits. Totes aquestes escenes amb dones, per a mi, amb la meva cultura, em semblaven el pitjor que es pot imaginar. ??dhuc mortes, veies en els ulls d'aquestes dones l'horror i el sofriment, la indignitat que havien patit. Moltes vegades mataven als nens davant dels seus pares, els tallaven les extremitats i els ??rgans genitals, i els deixaven dessagnar-se. Despr??s tamb?? mataven als pares. Hi havia gent que pagava perqu?? els peguessin un tir en comptes de ser matats amb matxet. Pagar per com morir...

Com podem comprovar, el nivell de viol??ncia a Rwanda era extrem i responia a un desenfrenament de les passions m??s baixes. No obstant aix??, darrere de tot aix?? tamb?? havia una gran organitzaci??. Si en les zones rurals i petites localitats el m??tode per a acabar amb la major quantitat de persones era reunir-les en estadis esportius o esgl??sies per a despr??s donar-los mort, en les ciutats existia tot un operatiu hum?? i log??stic suficient per a identificar a qualsevol persona que per alguna ra?? hagu??s de ser aniquilada. Clea Koff, ens ho descriu:

??	A Kigali els assassins havien utilitzat controls de carreteres per a detenir als vianants i als automobilistes i poder inspeccionar aix?? els seus carnets d'identitat. En aquesta documentaci?? que tot ruand??s duia en aquesta ??poca figurava una informaci?? crucial per als assassins: la ??tnia;. Tot ruand??s pertanyia a un dels tres grups ??tnics: hutu, tutsi o twa, i els pol??tics que van planejar el genocidi van deixar b?? clar que abril de 1994 suposava la baixada de bandera per al genocidi dels tutsis, i per a qualsevol que estigu??s casat amb un tutsi o les opinions pol??tiques del qual poguessin qualificar-se de moderades.	??

Mentrestant a Nova York, el 20 d'abril, Boutros-Ghali, conscient de la situaci?? en la qual es troba tota Rwanda ordena un: immediat i massiu refor?? de UNAMIR per a parar la contesa i les massacres, requerint diversos milers de tropes addicionals i refor??ar els poders sota el Cap??tol VII(inmediate and massive reinforcement of UNAMIR to stop the fighting and the massacres, requiring several thousand additional troops and enforcement powers under Chapter VII)^[5]

Despr??s de la decisi?? del Secretari General de les Nacions Unides, a l'endem??, paradoxalment, el Consell de Seguretat vota de forma un??nime reduir, a poc a poc, la Missi?? UNAMIR de 2,539 soldats a 270. (Resoluci?? del consell de Seguretat 912). Per?? a dia 20 d'abril la missi?? UNAMIR ja s'havia redu??t a 1,515 efectius, a causa de la retirada total del contingent belga (14 d'abril) a causa de la mort de deu dels seus soldats, el que confirma -insistim en aix??- que el macabre pla desvetllat per l'informador de Dallaire al gener d'aquest mateix any, s'havia completat amb ??xit. La marxa dels soldats belgues va deixar a 2,000 persones sense protecci??. Aquestes es van refugiar del conflicte en l'Escola T??cnica Oficial (ETO) per?? van ser assassinades als pocs dies. El 25 d'abril, les forces de l'ONU ja havien descendit a 503 soldats. Tanmateix, Dallaire, va aconseguir protegir a uns 25.000 ciutadans durant algunes setmanes.

A l'endem??, 21 d'abril, la Creu Vermella Internacional emet altre comunicat on adverteix que el nombre d'assassinats no era de desenes de milers sin?? centenars de milers. Uns dies despr??s, el FPR, recompost, ataca massivament des del nord-oest produint la fugida a Tanz??nia d'almenys 250.000 refugiats hutus en un sol dia (30 d'abril).

El 2 de maig, Kofi Annan manifesta:

??	Quan els belgues es van retirar, va quedar clar que les Nacions Unides no podrien implementar el mandat que tenien, i tampoc, el mandat podia ser canviat o introdu??t un refor??... No l'hi que el Consell decidir?? despr??s d'haver revisat i reconsiderat la situaci?? al dia d'avui. Si el Consell va a recomanar un refor??, aquest ha d'estar b?? equipat, amb molta mobilitat i, a m??s, capa?? de protegir-se a si mateix. Si no enviem aquest tipus de refor??... llavors no estic segur si seran capa??os d'establir l'ordre i la llei... que duria al final de les massacres... aqu?? estem observant a persones que estan sent privades dels m??s fonamentals drets, el dret a la vida, i fa l'efecte que no fem gens...[6]	??

A l'endem??, davant aquesta petici?? de les Nacions Unides per refor??ar de nou la missi?? UNAMIR, el president Clinton signa una Decisi?? Directiva Presidencial que imposa estrictes restriccions al suport nord-americ?? a futures missions de pau de les Nacions Unides. Davant aquest fet, el 4 de maig, Boutros Ghali va m??s lluny i utilitza, per primera vegada, el terme genocidi per a descriure el que estava ocorrent a Rwanda, el que col??loca a Bill Clinton, al costat d'altres importants dirigents internacionals, en una situaci?? vergonyosa. L'acceptaci?? de la paraula genocidi implicava, a causa de la legislaci?? internacional per a aquests casos, la intervenci?? militar immediata. El Govern nord-americ??, de forma implacable, va ordenar a tots els membres del Govern que ometessin l'??s de la paraula genocidi i en el seu lloc, utilitzessin l'expressi?? Actes de Genocidi.

Durant els dies seg??ents, importants dirigents nord-americans es justifiquen per no intervenir. Madeleine Albright, representant dels Estats Units davant l'ONU manifesta en la seu les Nacions Unides:

??	Deixin-me dir-los que en el cas de Rwanda, crec, al meu entendre, que d'en gran manera el Consell de Seguretat i les Nacions Unides han perdut el vaixell. A dia d'avui estem tractant amb una situaci?? m??s enll?? del que qualsevol hagu??s esperat. I com vaig comentar abans, el que va oc??rrer ??s que est??vem en un proc??s on una petita for??a de les Nacions Unides, cr??iem, podria solucionar els problemes en aquell ??rea, i llavors ens trobem amb l'enderrocament de l'avi?? amb els dos presidents, el que ha creat un devessall. Pel que ??s dif??cil de jutjar si aquelles particulars operacions (missi?? de UNAMIR i UNOMUR, nota del traductor) es van engegar de forma correcta.[7]	??

El 13 de maig, el secretari general de l'ONU anuncia una votaci?? per a restaurar la missi?? UNAMIR a Rwanda. No obstant aix??, Madeleine Albright retarda aquesta votaci?? per quatre dies. Quan per fi ??s aprovada, els tutsis, ara, ataquen pel nord deixant desolaci?? al seu pas. 5.500 soldats s??n enviats A Rwanda per mandat de Consell de Seguretat que expressa: actes de genocidi poden haver-se com??s. No obstant aix??, la missi?? militar es retarda a causa de les difer??ncies entre els pa??sos africans que aporten la majoria dels soldats i que no arriben a acord sobre qui pagar?? la factura. Les relacions entre l'ONU i els pa??sos que han de col??laborar ??s tibant. Mentrestant, un comunicat del dia 19 de maig em??s per la Creu Vermella estima en 500.000 ruandesos assassinats. Sorprenentment, cap dirigent pol??tic internacional havia utilitzat encara la paraula genocidi.

A principis del mes de juny, el FPR, que s'organitza en el nordest del pa??s, llan??a un ultim??tum a tots els estrangers residents a Rwanda perqu?? abandonin el pa??s en menys de tres dies en anunciar un atac imminent. En l'oest, es crea un escamot tutsi cridada Ex??rcit d'Alliberament de Rwanda (ALIR).

Passen les setmanes i la missi?? UNAMIR, per falta d'acord entre els pa??sos que la componen, no est?? operativa. Mentre el genocidi cont??nua. El 22 de juny, el Consell de Seguretat autoritza, de forma temporal, al govern franc??s a ocupar-se d'establir l'ordre i crear un ??rea de seguretat en la zona sud-oest del pa??s. Aquesta acci?? ??s coneguda com l'operaci?? Turquesa. Tanmateix, els seus 2.500 soldats, no poden evitar la matan??a de m??s tutsis a les mans de hutus radicals.

Finalment, a mitjan mes de juliol, el Front Patri??tic Ruand??s s'apodera de Kigali obligant al govern hutu radical a fugir del pa??s en direcci?? al Zaire seguit d'almenys dos milions de hutus que van crear el camp de refugiats m??s gran de la hist??ria en Goma, la ciutat dels morts. En aquest moment, l'ex??rcit franc??s delega el comandament de la seva missi?? a les tropes et??ops i el FPR forma un nou govern inter?? d'unitat nacional a Kigali.

Aquesta data ??s considerada com el final del genocidi. Tanmateix, en els camps de refugiats, la malaltia i m??s assassinats acaben amb la vida de milers de persones. Per a avaluar el conflicte i poder con??ixer les p??rdues en vides humanes, les Nacions Unides, l'organitzaci?? de Metges pels Drets Humans (PHRUSA)^[8] (ONG encarregada de trobar sobre el terreny proves fefaents que hi va haver genocidi a petici?? del Tribunal Penal Internacional de L'Haia i que va arribar a exhumar en una sola fossa fins a 500 morts, la majoria assassinats a matxet) i altres organismes, realitzen diversos estudis i acorden que va anar durant els mesos d'abril, maig, juny i juliol de 1994 (m??s o menys 100 dies) quan es van produir la majoria dels assassinats que van costar la vida a 800.000 ruandesos. Finalment, la comissi?? d'experts de l'ONU encarregada d'investigar les matances, ??dhuc reconeixent que tant els tutsis com hutus havien com??s crims contra la humanitat, va concloure:

??	Hi ha indicis evidents que han estat perpetrats actes de genocidi contra el grup tutsi per part d'elements hutus, de manera concertada, planificada, sistem??tica i met??dica.	??

[edita] Les v??ctimes

Probablement, mai se sabr?? quants morts va provocar. Es calculen entre 800.000 i 1.000.000. Si van ser 800.000 equivaldrien al 11 per cent del total de la poblaci?? i 4/5 dels tutsis que vivien en el pa??s.

Tampoc se sap quantes v??ctimes ha provocat la venjan??a tutsi. Encara que es parla de l'"altre genocidi", sembla que no ??s en absolut comparable.

[edita] Reaccions internacionals

[edita] Fran??a

Mentre ocorria la trag??dia, el m??n sencer semblava ali?? a la barb??rie i no va intervenir per a parar el tr??gic conflicte. En el cas de Fran??a, i aix?? pot ser extensiu a B??lgica i a Alemanya, tots amb importants interessos en la zona des del segle XIX, el comportament no va anar del tot solidari. Segons explica el general Rom??o Dallaire, l'actitud d'aquests tres pa??sos abans, durant i despr??s del conflicte, va anar dubtosament honrada:

Sol Alameda: Per?? si no els interessava, per quina els francesos impedien que guanyessin la guerra els tutsis?

Els francesos es mouen en la zona per l'anomenada francofonia, per l'orgull de controlar. I invariablement ajuden als hutus. De seguida vaig comprovar sorpr??s que tant francesos com belgues i alemanys tenien all?? consellers a dotzenes. Ells s?? sabien el que passava, per?? cap proporcionava a l'ONU, ??s a dir, a mi, el seu representant, la informaci?? que posse??en. I al mateix temps, aquests pa??sos que estaven en el Consell de Seguretat tampoc deixaven a l'ONU, a mi, muntar la meva pr??pia unitat d'informaci??, perqu??, deien, el mandat no contemplava aix??. Fins i tot quan vaig tenir const??ncia que es passaven armes de contraban a trav??s de la frontera d'Uganda i vaig demanar perm??s per a buscar-les, em van contestar que no. ^[9]

Malgrat tot Fran??a es va encarregar, a trav??s en l'Operaci?? Turquesa, de pacificar part del territori. El pa??s gal^[10], amb 2,500 soldats provinents de les seves bases a ??frica, va garantir la seguretat en la part sud-oest del pa??s i l'arribada de l'ajuda internacional. Tot fins que la missi?? UNAMIR assol??s reunir als 5,500 soldats necessaris per a fer-se c??rrec de la situaci??. D'aquesta manera, Fran??a es va erigir amb el comandament del discurs de la solidaritat. No obstant aix??, les cr??tiques no es van fer esperar. Segons Vict??ria Brittain, Fran??a havia donat suport militar i log??stic al govern de l'assassinat Habyarimana des de feia anys, el que va definir les intencions de l'ex??rcit gal com sospitoses. Segons l'estudi de Joan Cas??liva i Joan Carrero^[11] Fran??a havia rom??s al costat de Habyarimana fins a la signatura dels Acords de Arusha. Va donar al govern hutu amb armament per a evitar la invasi?? del FPR i altres incursions dels tutsis. Finalment, es va retirar del pa??s amb l'arribada dels primers soldats de la MINUAR (UNOMUR), al novembre de 1993 i no va tornar fins a juny de 1994 amb l'Operaci?? Turquesa, a petici?? de les Nacions Unides i amb estrictes condicions de no donar suport al govern radical hutu.

D'altra banda, l'ex??rcit franc??s va permetre que membres de les mil??cies hutus i responsables de les primeres matances es refugiessin en zones segures frontereres evitant aix?? caure en mans del FPR i permetent que controlessin la gesti?? de l'ajuda humanit??ria.

Aix?? ens duu a pensar que Fran??a va aplicar una radical realpolitik en la zona per a no perdre la seva capacitat d'influ??ncia en compet??ncia amb B??lgica i altres pa??sos.

[edita] Estats Units

Cap dels seus principals governants, durant el temps que va durar el genocidi, va usar aquesta paraula per a definir el que estava ocorrent en el pa??s centrafric??. L'haver-lo adm??s els hagu??s obligat a intervenir en el conflicte. En el seu lloc, van utilitzar la definici?? actes de genocidi per a descriure la situaci??. Per?? el m??s important i que m??s influ??ncia va tenir en el si de les Nacions Unides i pel que no es va actuar abans, van anar les cont??nues discrep??ncies que Estats Units va sostenir amb el per aquell temps Secretari General de l'ONU, Boutros-Ghali. Les decisions d'aquest, en diverses ocasions, van xocar de front amb les intencions del Govern nord-americ??.

Un altre aspecte important per a comprendre millor l'actitud dels Estats Units enfront del genocidi ruand??s i segons argumenten Joan Cas??liva i Joan Carrero va ser l'inter??s dels nord-americans per influir en la zona. El mateix Secretari de Comer?? d'Estats Units, ja a principis de 1996, va expressar les intencions d'Am??rica del Nord en relaci?? a ??frica:

L'era del domini econ??mic i de l'hegemonia comercial d'Europa sobre ??frica ha acabat. ??frica ens interessa.^[11].

Encara que aquestes declaracions van ser fetes en 1996, hi ha fets que clarament demostren un inter??s per la zona des d'abans fins i tot de 1994. Seguint l'argumentaci?? de Joan Cas??liva i Joan Carrero, exposarem aqu?? alguns d'ells.

1. Durant la guerra de Rwanda, entre 1990 i 1994, soldats del FPR que van atacar el nord del pa??s des del ve?? Uganda, havien adquirit formaci?? militar als Estats Units a trav??s del programa IMET, el que col??loca al pa??s nord-americ?? del costat de la poblaci?? tutsi i d'Uganda.

2. Anys abans, entre 1989 i 1992. Uganda va rebre una ajuda de 183 milions de d??lars, la mateixa quantitat que durant els 27 anys anteriors. A m??s, si vam considerar que per aquell temps, Estats Units era el principal prove??dor d'armes d'Uganda, podem concloure que la intenci?? principal del govern americ?? era la d'augmentar el poder i influ??ncia d'Uganda sobre altres pa??sos de l'entorn i aconseguir aix?? tenir controlada la zona dels Grans Llacs.

3. La missi?? de les Nacions Unides MONOUR (o UNOMUR), que pretenia controlar la frontera entre Uganda i Rwanda per a evitar m??s conflictes com els quals s'havien donat durant els ??ltims anys per les incursions del FPR a Rwanda, es va veure entorpida per Estats Units i Gran Bretanya, amb el pretext que faltaven proves objectives que verifiquessin aquestes agressions, fins i tot quan van ser els responsables de la MONOUR els quals van informar a la Caserna General de les Nacions Unides que Uganda els impedia realitzar el seu treball i havia adoptat un comportament radical.

4. La missi?? UNAMIR o MINUAR, liderada pel general Dallaire, i creada per a cuidar del compliment dels acords de Arusha (Tanz??nia) va anar durant quatre mesos bloquejada per nord-americans i brit??nics. Aquest retard va provocar tensions entre les parts ja enfrontades: FPR i govern de Habyarimana.

5. La primera ambaixada a abandonar Rwanda va ser l'ambaixada nord-americana (7 d'abril de 1994) i durant el genocidi va posar tot tipus d'impediments a les Nacions Unides per a poder actuar de forma decidida i en??rgica i poder aix?? parar el conflicte.

6. Passats dos anys de la massacre, el 15 de novembre de 1996, Estats Units va bloquejar l'adopci?? i l'aplicaci?? de la resoluci?? 1080, per la qual el Consell de Seguretat aprovaria el desplegament d'una for??a multinacional de protecci?? dels refugiats i poblaci?? civil amena??ada en l'Est del exZaire i que estaven sent massacrats pels militars ruandesos.

7. Finalment, quan se li va preguntar a un membre de l'Administraci?? Clinton per l'assist??ncia massiva d'Estats Units al Govern ruand??s, aquest va respondre que era necessari establir un r??gim militar molt potent en la regi?? dels Grans Llacs per a imposar solucions militars als conflictes.

[edita] 'Les companyies mineres'

??s sabut que el subs??l del Congo cont?? jaciments de coure, cobalt, zinc, plata, diamants, urani, cadmi i altres metalls rars, per?? sobretot concentracions d'or en quantitats excepcionals. Cal comptar amb aquest fet a l'hora d'observar les diferents actituds dels pa??sos que tradicionalment han dominat la zona des de l'??poca colonial. Les grans concentracions d'or (18 kg./or fi per tona) s??n un factor m??s per a comprendre l'insolidari comportament d'alguns pa??sos occidentals, que podrien haver prioritzat la seva compet??ncia pel control dels ingents recursos naturals de la zona a les vides humanes.

[edita] L'expansi?? del conflicte

El genocidi ruand??s va portar greus conseq????ncies per a la regi?? dels Grans Llacs. Poc temps despr??s de l'acabament de la crisi local, aquesta es trasllad?? als ve??ns Zaire, Burundi i Uganda. El m??s afectat per aix?? va ser Zaire, que ja vivia una crisi interna producte de la desestabilitzaci?? generada pel desastr??s govern de Mobutu Sese Seko. L'arribada de milions de refugiats es va convertir en el desencadenant de la Primera i la Segona Guerra del Congo, que deixarien el tr??gic saldo de 3.8 milions de morts.

[edita] Judicis i c??stigs

El 8 de novembre de 1994, per resoluci?? del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i en virtut del disposat en el Cap??tol VII de la Carta de les Nacions Unides, al considerar que el genocidi ruand??s era un greu atemptat contra la pau i la seguretat internacional, es va crear un Tribunal Penal Internacional per a Rwanda. Aquest Tribunal t?? com a objecte la persecuci?? dels l??ders i instigadors del genocidi.

Al mateix temps, un cop la situaci?? va estar mitjanament normalitzada, els tribunals ruandesos van iniciar centenars de processos en contra d'inculpats de cometre les greus violacions dels drets humans. Fins a la data (juny 2007) m??s de 700 persones han estat condemnades pels tribunals culpables de genocidi.

[edita] Refer??ncies

1. ??? BBC
2. ??? Text original en angl??s:

   ??	[...]to cooperate with both the French and Belgian commanders to facilitate the evacuation of their nationals, and other foreign nationals requesting evacuation. You may exchange liaison officers for this purpose. You should make every effort not to compromise your impartiality or to act beyond your mandate but may exercise your discretion to do [so] should this be essential for the evacuation of foreign nationals. This should not, repeat not, extend to participating in possible combat, except in self-defense".	??

3. ??? Text original en angl??s:

   ??	Emma is originally from Kibuye, but was in Kimihurura, Kigali, in April 1994, visiting family friends. Aware that their lives were at risk, her friend advised her to ???prostitute herself. [Emma tells] "Probably a week after the genocide started, the locals knew that I was staying with this family. The servant was the one who flagged up the fact that I was there. From then on, all the local boys, friends of the servant, came to rape me. I can???t be sure how many, or the number of times they raped me. There were a lot of them and they came several times a day. The lady of the house wasn???t concerned about me at all. She said that even if thousands of men raped me, at least I'd still be alive. I lived with this situation throughout my stay in Kigali."	??

4. ??? Text original en angl??s:

   ??	Paul from Rwamagana in Kibungo is one of two men included in this study. His testimony is a reminder that rape and its consequences are not confined to women. Paul was forced by the interahamwe to have sex with a woman they suspected might be infected with HIV/AIDS. In this case the clear intention was to ensure him a slow, painful death. His eldest son was killed in his home sector and his wife was also murdered, but Paul escaped. However, he was soon caught by other militiamen, this time accompanied by a woman. They demanded that I have sex with her. She lay on the ground and they told me to show them what I did with my wife. When I refused, one of them beat me with his club and I had no choice but to do what they wanted. They stood next to me, hurling insults which I couldn't repeat to you. They had spears, clubs and bows. When the deed was done, they told me that there was no death quite like sleeping with a woman with AIDS. They knew very well that her husband had died from AIDS, but I hadn't known this. I didn't even know the lady.	??

5. ??? Thomas Pogge, 'Power vs. Truth: Realism and Responsibility - Comment on Thomas Franck'. A pesar dels intents de Boutros Ghali per remeiar la passivitat de la comunitat internacional, el general Dallaire, qualifica l'actuaci?? del secretari general de la seg??ent forma: Es va creuar de bra??os, no va actuar ni em va deixar fer-lo. Deia que no calia comprometre el proc??s pol??tic. Fins i tot va arribar a canviar un dels meus informes i a escriure que tot progressava, lenta per?? constantment.
6. ???

   ??	When the Belgians left it was clear that the U.N. colad not implement the mandate it had, and either the mandate had to be changed, or reinforcements introduced ... I do not know what the Council will decide after they have reviewed and reconsidered the situation today. If the council is going to recommend reinforcement, the reinforcement that goes in has to be well equipped, very mobile, and also able to protect itself. If we do not send in that kind of reinforcement ... then I'm not quite sure they'll be able to bring about a sort of law and order ... that will lead to the end of the massacres ... here we are watching people being deprived of the most fundamental of rights, the right to life, and yet we seem a bit helpless ..." "	??

7. ???

   ??	"But let me just tell you that on the Rwanda thing, it is my sense that to a great extent the Security Council and the U.N. missed the boat. We are now dealing with a situation way beyond anything that anybody expected. And as I mentioned earlier, what happened was that we were on one process where a smaller United Nations force, we felt, could deal with some of the issues in the area, and then all of a sudden with the shootdown of this airplane with the two presidents, it created an avalanche. And so it is hard to judge whether that particular operations started out properly."[1]	??

8. ??? Phrusa.org
9. ??? Sol Alameda, RWANDA: Un GENERAL davant 800.000 MORTS - Rom??o Dallaire. http://www.fluvium.org/textos/documentacion/cul149.htm
10. ??? Guiomar del Ser, Ruanda: Genocidicio planificado, inhibici??n internacional, Mariano Aguirre (ed), Ruptura de Hegemon??as. La fragmentaci??n del poder en el mundo, Icaria, Barcelona, 1995.
11. ??? ^{11,0 11,1} Joan Cas??liva i Joan Carrero, L'??frica dels Grans Llacs: Deu anys de sofriment, destrucci?? i mort. http://www.fespinal.com/espinal/llib/ct95.rtf

[edita] Bibliografia

• Rusesabagina, Paul. Un home corrent. Pen??nsula (2007) ISBN 9788483077603.

[edita] Filmografia

• Hotel Ruanda, dirigida per Terry George. Pel??l??cula que rel??lata la hist??ria de Paul Rusesabagina durant els mesos del genocidi.
• Shooting Dogs, d'hist??ria similar a la d'Hotel Rwanda, dirigida per Michael Caton-Jones.
• Sometimes in April, dirigida per Raoul Peck.

[edita] Vegeu tamb??

• Genocidi congol??s
• Del Ser, Guiomar (1995). Ruanda: Genocidio planificado, inhibici??n internacional. Ruptura de Hegemon??as. La fragmentaci??n del poder en el mundo.. 
• Koff, Clea (2004). El lenguaje de los huesos. 
• Unciti, Manuel (1994). ??frica en el coraz??n. 
• Corneille
• Informe del Secretari General S/1994/640 de data 31 de maig de 1994

[edita] Enlla??os externs

• Testimonis
• Dades i an??lisi
• El Genocidi de Rwanda, per Jes??s Sordo Medina
• Organitzaci?? African Rights
• The Bone Woman, per Clea Koff
• L'??frica dels grans llacs; deu anys de sofriment, destrucci?? i mort.
• El secretario general, Mensaje en el d??cimo aniversario del genocidio en Ruanda, 7 d'abril 2004.
• Web de les Naciones Unides
• Dades i xifres de Ruanda, UNICEF
• BBC News
• Mans Unides
• Diari El Mundo