Mallorquinisme
De Viquip??dia
El mallorquinisme pol??tic ??s el moviment que propugna el reconeixement de la personalitat pol??tica i cultural de Mallorca. Alguns, per?? no tots, dels seus corrents tradicionalment s'inscriuen dins el catalanisme cultural.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens
Normalment es posa com a data de naixement la publicaci?? de La cuesti??n regional (1898) de Miquel dels Sants Oliver. S'enmarca dins el Desastre de 1898, l'ambient regeneracionista i l'aparici?? d'una nova generaci?? d'intelectuals modernistes que volien treure Mallorca de l'endarreriment i el provincialisme; els m??xims representants foren Miquel dels Sants Oliver, Guillem Forteza, autor de l'obra "Pel ressorgiment pol??tic de Mallorca", Gabriel Alomar i Villalonga.
[edita] La Restauraci??: 1898-1931
La proposta de crear una organitzaci?? pol??tica regionalista no tingu?? resposta en els ambients del partits din??stics. En canvi els republicans federals acolliren la proposta, d'en???? algun temps ja compartien algunes q??estions, coincident en el seu domini de l'ajuntament de Palma fins a 1905. Algunes figures s??n Llu??s Mart?? i Antoni Villalonga.
A partir de 1909 apareix una nova generaci?? de mallorquinistes de tend??ncia m??s conservadora i lligats al moviment literari de l'Escola Mallorquina. Aquest grup tenia com a protagonistes a Antoni Maria Alcover, Maria Ant??nia Salv?? o Joan Alcover. Es present?? una candidatura a les eleccions muncipals de Palma al 1909 anomenada l'Espurna. Tot i que fracas?? aconsegu?? el suport de sectors eclesi??stics i tamb?? d'alguns republicans federals.
Despr??s d'aquests intents el mallorquinisme no reix?? fins la fundaci?? del Centre Regionalista de Mallorca (1917). Aquesta va ser la primera organitzaci?? pol??tica netament mallorquinista nasquent a l'entorn de la publicaci?? La Veu de Mallorca. El principals impulsors foren Guillem Forteza, Miquel Ferr??, Joan Pons i Marqu??s o Joan Estelrich. El Centre acost?? posicions amb la Lliga Regionalista de Camb??, el maurisme i fins i tot don?? suport al Bloc Assembleista.
El 1919 fou un any de convulsions dins el mallorquinisme. Per una part l'alian??a de republicans federal, reformistes i regionalistes defensaren l'autonomia de Mallorca en la Coalici?? Mallorquinista i amb la fracassada Mancomunitat d'Ajuntaments Rurals de Mallorca. A finals del 1919 el Centre pat?? les desavin??nces entre el sectors m??s progressistes, Miquel Ferr??, que es declaraven antimon??rquics, i el m??s conservadors. Finalment Guillem Forteza i el seu grup s'uniren al Partit Liberal de Joan March.
A partir de llavors va ser el republicanisme federal que retorn?? a brandir la senyera mallorquinista amb la incorporaci?? de personatges com Emili Darder o Pere Oliver Domenge
La dictadura de Primo de Rivera suposa la suspensi?? de l'activitat pol??tica per?? no de la cultural que pat?? un important impuls. Aix?? fou gr??cies a la fundaci?? de l'Associaci?? per la Cultura de Mallorca (1923) que un?? sota l'activitat cultural a tot el mallorquinisme tant progressita com conervador. L'associaci??, encara que pat?? algun tipus de repressi??, segu?? publicant L'Almanac de les Lletres i a partir de 1928 La Nostra Terra.
Un cop acada la dictadura i abans de l'arribada de la II Rep??blica es fundaren dues organitzacions mallorquinistes de caire conservador. El Centre Autonomista de Mallorca (centre-dreta) i el Centre Regionalista (exmauristes).
[edita] Segona Rep??blica: 1931-1936
La liquidaci?? de la monarquia i l'arribada del nou r??gim obri la porta a un ampliaci?? de llibertats que afavoriren al mallorquinisme cultural. Per?? en l'espectre pol??tic la polaritzaci?? entre dretes i esquerres obliga al mallorquinisme a alinear-se a un costat a un altre.
En el mallorquinisme conservador, el autonomistes i els regionalistes s'uniren en el Partit Regionalista de Mallorca, seguint els consell de Francesc Camb??. Aquesta formaci?? particip?? en diverses coalicions de dretes a les eleccions a Cort. El seu dirigent Bartomeu Fons fou triat diputat i s'integr?? en el grup de la Lliga.
Els sectors progressistes del mallorquinisme es trobaven al 1931, en la seva majoria, dins el Partit Republic?? Federal de Mallorca. La transici?? cap al lerrouxisme d'aquest partit provoc?? una escissi?? dels grups m??s esquerrans i nacionalistes fundant Acci?? Republicana de Mallorca. El 1934 ??s produ?? una nova organitzaci?? amb la fundaci?? d'Esquerra Republicana Balear mantenint un important sector mallorquinista. Totes aquestes formacions encara que tengueren poca pres??ncia al parlament espanyol si que controlaren alguns ajuntaments de l'illa com el de Palma. El principals dirigent foren Emili Darder, Bernat Jofre o Francesc de Sales Aguil??.
Un dels episodis m??s coneguts d'aquest per??ode va ser la redacci?? i frac??s d'un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia. La iniciativa s'impuls?? des de l'Associaci?? per la Cultura de Mallorca i les cambres econ??miques. Fins i tot es celebr?? una assemblea al Teatre Principal de Palma el juny de 1931. La inhibici?? de Menorca i la poca voluntat de les forces centralistes abocaren al frac??s l'avantprojecte.
[edita] El Franquisme 1936-1975
El triomf de l'al??ament militar a Mallorca el 19 de juliol de 1936 supos?? la prohibici?? de qualsevol organitzaci?? pol??tica o cultural de caire mallorquinista, aix?? com les seves publicacions. Alguns dirigents foren afusellats (Emili Darder) i molts d'altres hagueren d'exil??liar-se (Bernat Jofre o Francesc de Sales Aguil??).
Aquesta situaci?? s'allarg?? fins a principis del anys seixanta quan la iniciativa d'alguns intelectuals port?? ala fundaci?? de l'Obra Cultural Balear (1962)
L'estiu de 1972 es produ?? una reacci?? contra el mallorquinisme catalanista en la pol??mica d'en Pep Gonella. Es tracta d'un intercanvi de cartes al director del Diario de Mallorca que es considera el moviment fundacional del moviment gonella.
El darrera anys de la dictadura sorgiren alguns apunts que es poden enmarcar dins un cert autoctonisme. Un exemple ??s la demanda que feu el procurador a Cort Gabriel Tous (1973) per tal que les illes Balears gaudissin del mateix r??gim que existia a les illes Can??ries des de 1911, especialment pel que fa a la reducci?? de les tarifes a??ries als illencs, per?? el govern desestim?? la proposta.
La Crisi del Petroli i l'aparici?? dins la pol??tica de Josep Meli?? portaren a una nova demanda de regionalitzaci?? de les estructures de l'Estat per compensar el greuge de la insularitat.
[edita] Transici?? i preautonomia
La mort del dictador Franco obr?? la porta al resorgiment a la vida p??blica del nacionalisme tant el moderat Alian??a Nacional Mallorquina (1975) i com el progressita Partit Socialista de les Illes (1976), precedent del PSM. Una altra formaci?? fou el Grup Autonomista i Socialista de les Illes (1976) que si b?? en un primer moment entr?? a formar part de l'ANM finalment s'integr?? dins el PSI.
L'Esgl??sia de Mallorca amb el bisbe Teodor ??beda public??, juntament amb el bisbe de Menorca Miquel Moncades, la declaraci?? La responsabilitat dels cristians en la promoci?? de la nostra llengua i cultura (1975). Un altre iniciativa de la societat civil fou el Congr??s de Cultura Catalana (1976) que promogu?? diverses campanyes en els primers anys de la transici??.
El 1977 es convoc?? l'Assemblea Democr??tica de Mallorca que sota l'impuls del PSI comen???? a reclamar l'autogovern per les Illes. Malgrat tot els nacionalistes d'esquerra consideraven insuficient la seva tasca i es decidiren per una via alternativa.
Aix?? doncs el PSI, juntament amb el Moviment Comunista de les Illes Balears, el Partit del Treball d'Espanya i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, es constitu??ren en Assemblea Popular. La principal realitzaci?? fou la presentaci?? d'un estatut al santuari de Cura, la proposta era maximalista al recollir una gran autonomia per cada illa, la oficialitat de la llengua catalana o la possibilitat de federaci?? dels Pa??sos Catalans. Fou rebutjat per la majoria de les forces illenques i els representants de Menorca.
Mentrestant el nacionalisme de centre s'havia unit sota l'impula de Josep Meli?? en el Partit Nacionalista Mallorqu??. En els mesos pr??xims a les eleccions generals de 1977 aquest sector del mallorquinisme es present?? sota les sigles de la Uni?? Autonomista de Balears amb l'assoliment de l'autonomia com a principal punt del seu programa.
El Partit Socialista de les Illes aix?? com s'acostaven les eleccions transit?? des de les propostes ut??piques de Cura fins a posicions m??s realistes. Aix?? es presenta als comicis dins la coalici?? Uni?? Socialista juntament al Partit Socialista Popular, el Moviment Socialista de Menorca i el Moviment Socialista d'Eivissa i Formentera.
Precisament fou la candidatura Uni?? Socialista que a poques setmanes de les eleccions propos?? la signatura d'un comprom??s entre les diferents forces per defensar l'autonomia de les illes a les institucions espanyoles. Finalment la majoria de forces democr??tiques signaren el Pacte Auton??mic no sense enfrontaments entre el PSOE i la Uni?? Autonomista que veia esva??r-se el seu principal punt del programa elecotoral.
Les eleccions de 1977 deixaren clar el predomini de les forces estatals repartint-se els 6 escons (6 per UCD i 2 per PSOE). La primera candidatura amb pres??ncia nacionalista fou la Uni?? Socialista amb un 5'1% dels vots mentre que la Uni?? Autonomista s'enfons?? amb un discret 3'6 %.
La nova situaci?? deixa en una posici?? d??bil a les forces nacionalistes car es trobaven sense representaci?? instituacional. Malgrat tot el 29 d'octubre del 1977 es celebr?? la Diada per l'Autonomia a Palma amb l'assist??ncia de 30.000 persones que reclamaven l'autonomia per les illes Balears.
Les forces estatals representades en l'Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears portaren la negociaci?? de l'autogovern amb el principal escull del paper de les illes menors. Finalment el 30 de juny de 1978 fou concedit el r??gim preauton??mic a les Illes.
