Partit del Treball d'Espanya

De Viquipèdia

Partit del Treball d'Espanya (PTE) fou un partit polític espanyol, fundat el 1975, arran d'una escissió del Partido Comunista de España-Internacional (PCE(i)). El seu principal dirigent fou Eladio García. Els seus portaveus foren Mundo Obrero Rojo (1969-1975), El Correo del Pueblo (1975-7) i La Unión del Pueblo (1977-9); al Principat es publicà Avant. Les seves joventuts s'enquadraven a la Jove Guàrdia Roja.

De caràcter maoista, defensava per acabar amb el franquisme la formació d'un Front Democràtic. Tot i el seu origen barceloní, la major part de l'afiliació era a Madrid, Andalusia i Aragó. Descontent amb la línia de Comissions Obreres, impulsà la Confederació de Sindicats Unitaris de Treballadors (CSUT). El 1977 s'hi sumà el Partit Comunista d' Unificació (PCU). Al Principat, la regional era dirigida per Joan Sánchez Carraté i Manuel Gracia, que tingueren un paper actiu a l'Assemblea de Catalunya. A les eleccions del 15 de juny de 1977, la regional del Principat formà coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) sota les llistes "Esquerra de Catalunya". Poc després el sector més catalanista del partit (amb Sánchez Carraté), se'n separà per fundar el Partit del Treball de Catalunya (PTC). El 1979 es fusionà amb l'Organització Revolucionària dels Treballadors (ORT) per donar lloc al Partit dels Treballadors (PT).

[edita] Enllaços externs

• Tret de [1] (amb llicència GFDL).