Josep Melià Pericàs
De Viquipèdia
Josep Melià i Pericàs (Artà, Mallorca, 19 de març de 1939 - Alcúdia, Mallorca, 22 de juliol de 2000) fou un advocat, polític i escriptor mallorquí.
Es llicencià en dret (1962) i en periodisme (1965) per la Universitat de Madrid.
El 1974 fou elegit procurador a les Corts per les Illes Balears. El 1976 fundà el Partit Nacionalista Mallorquí i el 1977 enpçalà la candidatura al Congrés de la Unió Autonomista de Balears, però no aconseguí l'escó.
Després, s'incorporà a la Unió del Centre Democràtic on, amb el govern d'Adolfo Suárez, arribà a ser secretari d'estat per la informació. Amb la desintegració de la UCD, passà al Centre Democràtic i Social. Hi estigué fins el 1990, en què fundà Centristes de Balears, que posteriorment passaria a ser Convergència Balear i que finalment s'integraria a Unió Mallorquina.
El seu llibre més important és, sense cap dubte, Els mallorquins, un assaig sobre la realitat nacional mallorquina escrit el 1963 però no publicat fins el 1967 a causa de la censura franquista. El 1977 reescrigué i amplià aquest llibre i li donà el nom de La nació dels mallorquins.
Fou el pare del també advocat i escriptor Josep Melià Ques.
[edita] Referències
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 10.
[edita] Reconeixements
- 1983: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
- 1998: Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.
- 1999: Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.