Fets de Prats de Moll??

De Viquip??dia

La invasi?? des de Prats de Moll?? fou un intent d'invasi?? militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya planejat per Francesc Maci?? i la direcci?? d'Estat Catal??, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetraci?? de dues columnes ???una des de Sant Lloren?? de Cerdans; l'altra, des del coll d'Ares, ??? que havien d'ocupar Olot, i proclamar-hi la Rep??blica Catalana.

[edita] Plantejament

El pla de l'atac consistia en crear dos grups de militars que, de matinada, travessarien la frontera que separa Fran??a amb Catalunya i s'endinsarien per camins de muntanya fins a prop d'Olot, on se'ls hi afegirien diversos grups m??s vinguts de l'interior. Un cop reunits, l'estrat??gia marcava caure per sorpresa per sobre la capital de la Garrotxa per atacar les casernes de la Gu??rdia Civil i dels carrabiners de l'ex??rcit espanyol. En aquest moment, aprofitarien l'acci?? per difondre la not??cia de la nova proclamaci?? de la Rep??blica Catalana mitjan??ant una emissora que ells mateixos transportarien. S'esperava que, en rebre la not??cia de l'operaci??, el poble catal?? se sublev??s contra l'Estat espanyol. Posteriorment, es marxaria cap a les Guilleries on s'instal??laria el campament base i es prosseguirien les operacions.

La idea sembla que va ser del propi Maci??, qui havia estat coronel de l'ex??rcit espanyol, i la decisi?? de dur-la a terme la va prendre la direcci?? d'Estat Catal?? a l'exili franc??s, que era repartida en tres llocs. A Bois-Colombes (Alts del Sena) hi era Ventura Gassol i Rovira, Josep Bordas de la Cuesta, Josep Carner i Ribalta, Ernest Dalmau, Josep Rovira i Canals, Josep Marl??s i Sans i Mart?? Vilanova i Purcallas; a Tolosa de Llenguadoc hi eren Roc Boronat i Font i Juli Figueres, i a Perpiny?? Artur Coromines i Josep Espar??.

Van intentar formar una mena d'ex??rcit d'Estat Catal?? amb desertors de l'ex??rcit i exiliats. Per al seu finan??ament, el 23 d'abril del 1925 Maci?? va emetre l'Empr??stit Pau Claris (8.750.000 pessetes) que fou finan??at pels catalans d'Am??rica. Maci?? nomen?? com a lloctinents Josep Bordas de la Cuesta per a les q??estions pol??tiques, Josep Carner i Ribalta i Ventura Gassol i Rovira per a les de propaganda, Josep Rovira i Canals, Mart?? Vilanova, els germans Morella, Joaquim Carri??, Roc Boronat i Ferran Arqu??s per a les militars. A l'interior s'encarregaven de captar voluntaris Jaume Aiguader i Mir?? i Amadeu Bernad?? i Calcat??.

Tamb?? aconsegu?? que se li unissin 60 voluntaris antifeixistes italians, alguns d'ells veterans de guerra, com Ricciotti Garibaldi jr i Arturo Rizzoli, que tamb?? actuarien com a instructors militars. Aquests dos s'oferiren a comprar armes amb Boronat i Rovira, que foren amagades a vila Denise, llogada per Espar??. Maci?? era partidari de no dur a terme cap acci?? fins tenir reclutats i preparats entre 400 i 500 voluntaris, per?? les rivalitats entre els diferents dirigents del partit (com Daniel Cardona i Civit) per a obtenir el suport dels catalans d'Am??rica i el fet que els sectors m??s joves i radicals (Bandera Negra) duguessin a terme el fracassat complot del Garraf van empentar Maci?? a donar el vist i plau a l'operaci?? abans de l'esperat.

El 30 d'octubre del 1926 Maci?? va donar ordre de mobilitzaci?? i comen??aren l'entrenament militar a Sant Lloren?? de Cerdans, on hi havia enterrades les armes.

[edita] El judici

Ricciotti Garibaldi result?? ser un agent secret de Benito Mussolini i advert?? de les intencions a les autoritats espanyoles, qui en van advertir a les autoritats franceses. El 4 de novembre del 1926 avortaren l'intent. Van detenir a Estagell els grups que procedents de Par??s i de Tolosa de Llenguadoc es dirigien a Sant Lloren?? de Cerdans (on hi eren amagades les armes), mentre que a vila Denise (Prats de Moll??) hi eren detinguts Maci?? i el seu estat major.

El 15 de novembre uns 86 reclutats foren deportats a B??lgica i 42 m??s foren detinguts per a ser jutjats, dels quals nou eren italians. Finalment, per??, nom??s 17 foren duts a Par??s per ser jutjats: el propi Maci??, Josep Bordas de la Cuesta, Roc Boronat, Josep Carner i Ribalta, Ernest Dalmau, Josep Espar??, Ventura Gassol i Rovira, Josep Moragues, els germans Josep Llu??s i Pere Morella, Abelard Tona i Nadalmai, Josep Rovira i Canals, Arturo Rizzoli, Mart?? Vilanova, Josep Fontbernat i Verdaguer, Ramon Fabregat i Arrufat i A. Coromines.

Tots 17 foren processats el 20 i el 22 de gener del 1927 a Par??s. El seu advocat defensor fou Henri Torr??s. Maci?? se'n va declarar ??nic responsable i va fer una declaraci?? de principis en nom de tots, basada ens els principis d'independ??ncia, democr??cia i revoluci??. Aix?? va donar al proc??s molt de ress??, de manera que f??u con??ixer arreu d'Europa el problema de Catalunya i la figura de Francesc Maci??, qui assolir?? el lideratge del nacionalisme catal??. Finalment, tant Maci?? com Garibaldi foren condemnats a sis mesos de pres??, i els altres, a un mes i a pagar algunes multes.