Josep Rovira i Canals

Josep Rovira i Canals (Rubí, Vallès Occidental 1902 - Boulogne-Billancourt, Alts del Sena 1968) fou un polític socialista català. Era paleta d'ofici, milità de ben jovenet en el moviment calalanista i s'afilià a Estat Català. S'exilià el 1922 a França, en una incursió assaltà la caserna de la guàrdia civil de Sant Pau d'Ordal i restà implicat en els fets de Prats de Molló. Se n'anà a Bèlgica i a Mèxic i participà en les guerrilles de Guatemala.

Tornà a Catalunya el 1932 i, després d'abandonar Estat Català amb Jaume Compte i Canelles, ambdós foren uns dels fundadors del Partit Català Proletari. Rovira però, després ingressarà al Bloc Obrer i Camperol. Fou elegit membre del seu comitè executiu, càrrec que conservà posteriorment dins el POUM, i destacà com a principal animador del setmanari "L'Hora". Pel juliol del 1936 representà el POUM dins el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i fou l'organitzador de la columna Lenin, posteriorment divisió 29, que sota la seva direcció actuà al front d'Aragó. Fou detingut després dels fets de maig del 1937 fou posat en llibertat i actuà llavors clandestinament, fins que per l'octubre del 1938 fou empresonat de nou. Pogué fugir a l'exili pel gener del 1939. A França, participà en la Resistència contra el Tercer Reich i el 1944 fou un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya.