Samurai

De Viquip??dia

Samurai (??? o a vegades ???) ??s un terme generalment utilitzat per referir-se als guerrers del Jap?? abans que aquest pa??s comenc??s el proc??s d'industrialitzaci??^[1].

El significat del mot Samurai ??s servir. Un nom m??s adient ??s bushi (??????), terme que data del Per??ode Edo i que significa literalment home de guerra. Tot i aix??, ara ??s habitual que la paraula samurai es refereixi a l'aristocr??cia militar i no als ashigaru (peus lleugers^[2]), els soldats d'infanteria reclutats entre els camperols que portaven una armadura lleugera i usaven com a arma principal el yari (llan??a). Es creu que els guerrers rasos japonesos del segle VI es podrien considerar presamurais.^[3]

Taula de continguts 1 Etimologia de samurai 1.1 Els noms 2 Hist??ria 2.1 Origen dels samurais 2.2 Era Heian 2.3 El shogunat Kamakura i el z??nit dels samurais 2.4 Oda Nobunaga i Hideyoshi Toyotomi 2.5 El shogunat Tokugawa 2.6 La Restauraci?? Meiji 3 Cultura 3.1 Educaci?? 3.2 Filosofia 3.3 Shud?? 4 La dona del samurai 4.1 Matrimoni 4.2 Amants 4.3 Divorci 5 Armes 6 Mite i realitat 7 Conceptes relacionats 8 Samurais famosos 8.1 Samurais occidentals 9 Refer??ncies 10 Bibliografia 11 Enlla??os externs

[edita] Etimologia de samurai

La paraula samurai originalment significa "aquell que serveix en estretes assist??ncies a la noblesa" i va ser escrit en car??cters xinesos o kanjis que tenien el mateix significat. En japon??s, originalment durant el per??ode Heian, es pronunciava com saburapi i despr??s saburai. En la literatura japonesa hi ha una refer??ncia als primers samurais a la Kokinsh?? ^[4](?????????, a principis del segle X.

La paraula bushi (??????, lit. "guerrer home-arma") apareix per primera vegada a la hist??ria japonesa Shoku Nihongi (????????????, 797 A.D.). En una part del llibre Shoku Nihongi es diu: "Els samurais s??n els que formen els valors de la naci??". Les paraules bushi i samurai es van convertir en sin??nims a finals de segle XII, segons William Scott Wilson en el seu llibre ideals dels samurais escriptors de guerrers japonesos^[5]. Wilson, explora a fons al llibre dels or??gens de la paraula guerrer a la hist??ria de Jap??, aix?? com el kanji utilitzat per representar aquesta paraula. Wilson afirma que bushi en realitat es tradueix com "home que t?? la capacitat de mantenir la pau, ja sigui liter??riament o a trav??s de la for??a militar".

No va ser fins a principis de l'??poca moderna, finals del per??ode Azuchi-Momoyama i a principis del per??ode Edo de finals del segle XVI i principis del segle XVII quan la paraula saburai va ser substitu??da per samurai. Tot i aix?? el significat havia canviat molt en aquest temps.

Durant l'era de l'imperi dels samurais, la paraula yumitori (??????, "proa"), tamb?? s'usava com a t??tol honorific d'un guerrer que s'havia tornat important gr??cies a les seves proeses. El tir amb arc japon??s (kyujutsu) estava fortament relacionat amb el d??u de la guerra Hachiman.

Un samurai que no estava dins d'un clan o daimyo (??????) es deia ronin (??????)^[6][7]. En japon??s la paraula ronin significa "home onada", un rodam??n que de la mateixa manera que les onades del mar, ??s lliure i va avan??ant. Aquesta paraula es va originar en un samurai que ja no estava al servei de cap senyor perqu?? havia mort i va decidir anar per lliure classificant-se com a ronin.

[edita] Els noms

Un samurai ??s normalment conegut per una combinaci?? de kanjis del seu pare o avis i un kanji nou. Els samurais normalment utilitzaven nom??s una petita part del seu nom. Els samurais podien escollir els seus propis cognoms.

Per exemple, el nom complet d'Oda Nobunaga seria "Oda Nobunaga Kazusanosuke Saburo" (???????????????????????????), on "Oda" ??s un nom del clan o la fam??lia, "Kazusanosuke" ??s un t??tol del vicegovernador de la prov??ncia de Kazusa, "Saburo" ??s un nom abans de "genpuku", una cerim??nia de majoria d'edat, i "Nobunaga" ??s el nom d'adult.

[edita] Hist??ria

[edita] Origen dels samurais

El Jap?? va patir unes reformes generalitzades durant el segle VII, entre les quals destaca el canvi de capital a Nara (Heij??ky??) i la Reforma Taika, promulgada per l'Emperador Tenji el 646. Aquest edicte xin??s va introduir pr??ctiques culturals i t??cniques administratives per a tot japon??s arist??crata i burg??s.^[3]

Despr??s d'una derrota desastrosa contra la Xina de la Dinastia Tang i el regne de Silla a la batalla de Baekgang el 663 van continuar les reformes amb el Codi Taih??, de 702 i el posterior Codi Y??r??.^[8] La poblaci?? estava obligada a informar peri??dicament al cens, que s'utilitzava com a precursor per reclutar gent a l'exercit. Donada la situaci?? del moment i la distribuci?? de la poblaci??, l'emperador Mommu va redactar una llei que deia que de cada tres o quatre homes, un s'havia de reclutar a l'ex??rcit nacional. Aquests soldats havien d'aportar les seves pr??pies armes^[3], i a canvi quedaven absolts dels impostos. Aquest va ser un dels primers intents del govern imperial de formar un ex??rcit organitzat seguint el model xin??s. S'anomenava gundan-sei (?????????) i els historiadors creuen que va ser de curta durada.

El Codi Taih??, basat en l'administraci?? xinesa^[9], classificava els bur??crates imperials en dotze rangs, cadascun dividit en dos subrangs, on la 1?? categoria era el m??xim conseller de l'emperador. M??s endavant, el 6?? grau es referia als samurais que tractaven assumptes administratius del dia a dia. Tot i que aquest samurais eren funcionaris p??blics civils, es creu que el mot que designa els guerrers deriva d'aquest terme.

[edita] Era Heian

Al principi de l'era Heian (finals del segle VIII i principis del segle IX) l'Emperador Kammu (????????????), que va donar el t??tol de Seii Tai Shogun (???????????????) o shogun al seu general Sakanone Tamuramaro^[10], va intentar consolidar i ampliar el seu imperi pel nord d'Honsh??, per?? els exercits que va enviar per esclafar la rebel??li?? dels emishi no tenien motivaci?? ni disciplina i l'emperador va comen??ar a dependre dels poderosos clans regionals per derrotar els emishi. Experts en combat a cavall i arc (ky??d??, ??????), aquests clans guerrers de l'emperador es van convertir en la seva eina preferida contra les rebel??lions.

Finalment l'emperador Kammu va dissoldre el seu ex??rcit, i des d'aquell moment el seu poder va anar disminuint gradualment. Si b?? l'emperador seguia sent el governant, els clans poderosos de Kyoto (??????) van assumir el c??rrec de ministres, i els seus familiars van comprar posicions com a magistrats. Per acumular riqueses i pagar deutes, els jutges solien imposar grans quantitats d'impostos, fent que hi hagu??s molts agricultors sense terres.

Com que l'amena??a de robatori va augmentar, els clans van iniciar un reclutament a les esplanades de Kanto. Gr??cies a un intens entrenament en les arts marcials, es va aconseguir uns grans guardians que acompanyaven els recaudadors d'impostos i que amb la seva mera pres??ncia ja dissuadien molts bandits de robar. Van ser anomenats saburai. Alguns clans es van formar originalment per que els agricultors havien pres les armes per protegir-se dels magistrats imperials que havien vingut per la recaudaci?? d'impostos.

Aquest clans van formar aliances per protegir-se contra clans m??s forts i a mitjans del per??ode Heian ja havien adoptat les caracter??stiques dels samurais amb les armes, les armadures i la base del bushido^[11], el seu codi ??tic, amb comportaments espec??fics determinats segons els ensenyaments del propi clan, i van servir de model per educar les posteriors generacions de guerrers^[5]. Aquests ideals van arrelar en??rgicament a la societat guerrera i es van consolidar com una forma adequada dels homes d'armes. Amb el Heike monogatari, la imatge del guerrer japon??s en la literatura va arribar a la seva plena maduraci??. Durant la major part de la hist??ria dels samurais, es descrivien a mi mateixos com a kyuba no michi (forma de la proa i del cavall).

[edita] El shogunat Kamakura i el z??nit dels samurais

El shogunat Kamakura (???????????? Kamakura bakufu) va ser el primer r??gim militar feudal japon??s^[12] establert pels sh??guns des del 1185 fins el 1333. El poder estava centralitzat a la ciutat de Kamakura, que era la capital del shogunat. Si originalment els guerrers eren pr??cticament mercenaris al servei de l'Emperador del Jap?? i els clans nobiliaris (kuge, ??????), van acumular prou m?? d'obra, recursos i el recolzament pol??tic per formar aliances amb altres i aix?? posar el primer samurai dominador al govern.

El poder dels clans va anar creixent i el cap normalment era un parent lluny?? de l'emperador o membre menor dels clans Fujiwara, Minamoto o Taira. Tot i que els samurais originalment eren assignats durant un per??ode de quatre anys com a magistrats, era habitual que es neguessin a marxar abandonant la seva fam??lia, deixant que els seus fills heretessin les seves posicions com si haguessin mort i continuant dirigint les rebel??lions en diferents punts del pa??s.

Els guerrers es van acabar convertint en una nova for??a de poder pol??tic a les corts i a finals del era Heian es consolida el seu poder juntament amb l'enfrontament dels rivals Minamoto no Yoshitomo i Taira no Kiyomori a la Rebel??li?? Heiji el 1160. Com a conseq????ncia de la seva vict??ria, Taira no Kiyomori es va convertir en conseller imperial, i va ser el primer guerrer en aconseguir aquest c??rrec. Finalment va aconseguir el control del govern central i va ser el primer cop que el pa??s estava dominat per un samurai, i l'emperador va passar a ser una figura representativa.

El clan Taira i el Minamoto es van tornar a barallar el 1180 durant la Guerra Gempei que va acabar el 1185 amb la vict??ria de Minamoto no Yoritomo, que va establir els samurais a la casta de l'aristocr??cia. El 1190 va visitar Kyoto i el 1192 es va convertir en Seii Taishogun^[13], al Shogunat de Kamakura o Kamakura Bakufu.

[edita] Oda Nobunaga i Hideyoshi Toyotomi

Amb les seves innovacions en l'organitzaci?? i t??ctiques de guerra, Oda Nobunaga, el senyor de Nagoya (abans anomenada prov??ncia d'Owari) va aconseguir un seguit de vict??ries consecutives, entre elles a la Batalla d'Okehazama el 1560, que finalment van acabar amb el Shogunat Ashikaga, i va atacar els santuaris budistes^[14] el 1571 per acabar amb la pot??ncia militar dels monjos que havien participat a les lluites durant segles, cosa que va provocar grans maldecaps a l'emperador ??gimachi que intentava controlar les seves accions. Nobunaga va desenvolupar el comer?? i la ind??stria, morint el 1582 a mans d'Akechi Mitsushide, un dels seus generals, quan es va girar el seu ex??rcit en contra seu.

Hideyoshi Toyotomi^[15] i Tokugawa Ieyasu, els fundadors del Shogunat Tokugawa, eren fidels seguidors de Nobunaga. Hideyoshi, un camperol que va acabar sent un dels millors generals de Nobunaga, va derrotar Mitsushide com a venjan??a per la seva tra??ci??, passant a ser considerat el seu leg??tim successor. Va crear una llei que va durar fins a finals del per??ode Edo i principis de la restauraci?? Meiji, que deia que tot samurai tenia dret de portar armes a sobre sempre que volgu??s. Ieyasu va compartir la seva inf??ncia amb Nobunaga. Aquests dos samurais van ser grans homes de confian??a per Nobunaga per les seves grans proeses a la unificaci?? de Jap??, que fou completada el 1590^[16].

??	La reunificaci?? ??s com un past??s d'arr??s, Oda el fa, Nasiba li d??na forma i Ieyasu li dona el gust	??
???Oda Nobunaga

En aquell per??ode hi havia molts ninges que eren els que feien el feina bruta de l'emperador. Acostumaven a treballar de nit i per aquest motiu anaven amb la vestimenta negra i usaven altres tipus d'armes apart de la katana, mentre que els samurais eren els criats o soldats de l'emperador i donaven la vida per ell si era necessari; a difer??ncia dels ninges, les creences dels samurais establien que sempre havien d'anar ben vestits i nets per estar dignes en cas que es present??s la mort, i si el seu honor era tacat l'??nica manera de recuperar-lo era a trav??s del hara-kiri (su??cidi ritual) perqu?? no es podia ser derrotat o avergonyit; era millor morir que viure aix??.

[edita] El shogunat Tokugawa

La batalla de Sekigahara, el 15 de setembre de 1600, va obrir el cam?? al Shogunat per a Ieyasu Tokugawa. Encara que li duria tres anys m??s consolidar la seva posici?? de poder sobre el daimyo, es considera que ??s el comen??ament no oficial del Shogunat Tokugawa, l'??ltim shogunat que va controlar el Jap??.

Durant l'era Tokugawa, els samurais es convertien cada cop m??s en membres de les corts, bur??crates i administradors, en detriment del seu rol de guerrers. Amb la guerra de principis de segle XVII, els samurais van perdre gradualment la seva funci?? militar durant el shogunat Tokugawa, tamb?? anomenat per??ode Edo, perdent el seu rol d'arma d'us diari, el daisho cada vegada tenia un ??s m??s simb??lic i menys militar. Aquests samurais encara tenien el dret legal de reduir aquells plebeus que no mostressin el degut respecte (kiri sute gomen (??????????????????)), tot i que normalment usaven aquest dret d'amagat. Quan el govern central va obligar el daimyos a reduir la mida dels seus exercits, els ronin es van convertir en un problema social.

Els ensenyaments obligatoris dels samurais amb els seus senyors (normalment un daimyo) van augmentar i es van centrar for??a en els ensenyaments de Confuci i Menci (500ac), que eren lectura obligat??ria per l'educaci?? de la classe samurai. Durant aquest per??ode el bushido^[5] es va formalitzar i ??s important assenyalar que era un ideal tot i que va romandre constant des del segle XIII fins el segle XIX.

El bushido va ser ensenyat als samurais durant tot aquest temps tot i que hi hagu?? per??odes de pau. La conducte dels samurais es va convertir en un model favorable d'un ciutad?? de l'Edo. Amb el pas del temps els samurais van passar a la cerca d'altres interessos com el de ser un erudit. El bushido encara sobreviu en l'actual societat japonesa, de la mateixa manera que ho fan diversos aspectes que v??nen dels samurais.

[edita] La Restauraci?? Meiji

L'??ltima aparici?? dels samurais originals ??s del 1867 quan els samurais de les prov??ncies de Choshu i Satsuma van derrotar les forces del shogunat Tokugawa a favor del govern de l'Emperador Meiji amb la Guerra Boshin^[17] (1868-1869) per establir la Restauraci?? Meiji. Les dues prov??ncies eren les terres del daimyo que s'havien rendit a Tokugawa Ieyasu despr??s de la Batalla de Sekigahara (1600).

El govern format per l'Emperador Meiji va aplicar canvis radicals que pretenien reduir el poder de les esferes feudals, que no havien de ser una for??a pol??tica conforme a la nova ordre, fins i tot a la prov??ncia de Satsuma, conduint a la dissoluci?? de l'estat samurai, abolint el dret del samurai a ser l'??nica for??a armada a favor d'un ex??rcit m??s modern i a l'estil occidental. El samurai es va transformar en Shizoku (??????) i va retenir alguns dels seus soldats, per?? el dret de portar posada una katana en p??blic va ser abolit finalment juntament amb el dret de reduir plebeus que faltessin al respecte. Els samurais van arribar a la seva fi despr??s de centenars d'anys de govern al pa??s. Tot i aix?? el domini de l'estat per les classes militars encara no havia acabat. Aquesta situaci?? va conduir a la Rebel??li?? de Satsuma liderada per Saigo Takamori que va morir a la Batalla de Shiroyama^[18] juntament amb els darrers centenars de samurais.

Despr??s de la restauraci??, en la que es va optar per transformar el Jap?? en un estat modern, els membres del govern Meiji van decidir seguir les passes del Regne Unit i Alemanya, basant-se en el concepte de la noblesa obligada. Amb les reformes de Meiji a finals del segle XIX, la classe dels samurais va ser abolida i va ser canviada per un ex??rcit nacional a l'estil occidental. Els ex??rcits japonesos imperials van ser reclutats, per?? molts samurais es van oferir per ser soldats i molts van ser entrenats per ser oficials. La major part de la classe d'oficials de l'Exercit Imperial era d'origen samurai, sent motivats, disciplinats i excepcionalment entrenats.

[edita] Cultura

[edita] Educaci??

Fins el segle XIV, els samurais eren generalment analfabets, per?? tot i aix?? aspiraven als m??s alts estaments de la noblesa. Un exemple seria Taira Tadanori (un samurai que apareix al Heike monogatari o "Hist??ria dels Heike"), que era c??lebre per saber llegir i escriure. A partir del segle XIV, s'esperava que els samurais tinguessin un m??nim de cultura i alfabetitzaci??, tot i que el nombre real de samurais alfabetitzats era molt baix, ja que pocs guerrers havien tingut el temps o la voluntat de dedicar tantes hores a aquest aprenentatge. Durant segles, els arist??crates van desenvolupar la seva pr??pia cultura .

??	Bun Bu Ryo Do (literalment: arts liter??ries, arts militars, en els dos sentits o la ploma i l'espasa en acord)	??
???dita

D'un samurai s'esperava que sab??s llegir i escriure, aix?? com que sab??s matem??tiques. Hideyoshi Toyotomi, va ser un gran samurai d'origen camperol que nom??s sabia llegir i escriure en hiragana i aix?? va ser un gran inconvenient per a ell. D'un samurai s'espera, tot i que no ??s un requeriment, que s??piga d'altres arts com el ball, el Go, la literatura, la poesia i el te. ??ta D??kan, un governant d'Edo^[19] va escriure que li feia vergonya saber que tenia un plebeu que tenia m??s coneixements de poesia que ell.

[edita] Filosofia

Els samurais es regien per un estricte codi ??tic conegut com el codi del Bushido^[20], basat en set principis: Rectitud (??? - Gi), coratge (??? Yuu), benevol??ncia (??? Jin), respecte (??? Rei), honestedat (??? Makoto), honor (??????????????? Meiyo) i lleialtat (??? Chuu). L'honor i la fidelitat al seu senyor contenia els valors m??s alts d'un samurai. Havien de ser totalment fidels a l'emperador, tot i que aix?? els pogu??s costar la vida. De fet, una prova de confian??a que hi havia per part dels samurais de qui es desconfiava, era ordenar-los que se su??cidessin.

Tamb?? ells seguien uns camins anomenats els "camins espirituals de l'espasa". Tot i que la visi?? de l'honor per un samurai moltes vegades ha sigut bastant idealitzada, la devoci?? que tenia el codi d'honor i la seva espasa, en certs punts era bastant desmesurada per un membre de la noblesa; l'exemple m??s com?? seria: degut a que un samurai consider??s que la seva espasa era la seva pr??pia ??nima, si era tocada per un altre samurai (tot i ser de manera accidental) aix?? suposava un duel entre els dos. Ara b?? si el que tocava l'espasa no era de la noblesa, aix?? significava la pena de mort pel propietari de l'espasa.

Alguns samurais van deixar importants llegats de la seva manera de viure, sent especialment importants el Go-rin no sho, el llibre dels cinc anells^[21] de Miyamoto Musashi i l'Hagakure, el cam?? del samurai^[22] de Yamamoto Tsunetomo.

[edita] Shud??

Shud?? (??????), La tradici?? de lligams amorosos entre un adult i un jove samurai es diu "flor de l'esperit samurai" i forma la base real de l'est??tica samurai. Igual que en l'educaci?? grega, la peder??stia ??s una pr??ctica honorable i important en la seva societat. Era una de les principals formes en qu?? es transmetia l'??tica i els coneixements de generaci?? en generaci??.

Un altre nom en aquest tipus de relacions era bid??(((lang | ja |??????)) la forma bella). La devoci?? que dos samurais tenien un per l'altre era pr??cticament tant gran com el que tenien pel seu daimyo. Hagakure i altres samurais van donar ordres especifiques en la forma que aquesta tradici?? s'havia de dur a la pr??ctica. Despr??s de la Restauraci?? Meiji i la introducci?? d'un estil de vida m??s occidental, aquesta pr??ctica va desapar??ixer.

[edita] La dona del samurai

Les lleis morals de Confuci^[23]ajudaven a definir les relacions personals i el codi de l'??tica de la classe guerrera on explica la submissi?? de la dona al seu marit, pares i atenci?? als fills. L'exc??s d'amor i estima d'una dona envers el seu fill feia que aquest no sort??s com un home dret; per tant, les dones tenien que ensenyar disciplina. Mantenir la casa era el principal deure de la dona dels samurais, especialment durant les primeres etapes del Jap?? feudal, quan l'home viatjava freq??entment a l'estranger en campanyes. L'esposa o okusan (que significa: qui es queda a la llar), es dedicava a tots els assumptes dom??stics, cuidar els fills i en certes ocasions protegir la casa per la for??a. Per aquest motiu moltes dones de classe samurai van ser entrenades en l'art de l'esgrima anomenat naginata o un ganivet anomenat kaiken en un art anomenat tantojutsu(lit. l'habilitat del ganivet).

Les caracter??stiques remarcables de les dones de la classe samurai eren: la humilitat, l'obedi??ncia^[23], el control sobre elles mateixes, for??a i lleialtat. Idealment, les esposa dels samurais eren expertes en la gesti?? de la propietat, el registre de manteniment que tracta d'assumptes financers, l'educaci?? dels fills i cuidar de les persones grans o malaltes que vivien a la mateixa casa. Tot i que les dones de les fam??lies de samurais m??s riques gaudien d'avantatges degut a la seva posici?? social, tals com evitar el treball f??sic, eren considerades inferiors als homes. A les dones els estava prohibit participar en els assumptes pol??tics. Aix?? no significa que les dones hagin estat sempre impotents. Hi va haver petites excepcions en qu?? hi va haver dones importants en la hist??ria dels samurais. Despr??s que Ashikaga Yoshimasa el vuit?? shogun de Muromach perd??s gran inter??s en la pol??tica, la seva esposa Tomiko Hino va governar en gran mesura al seu lloc. Nene, esposa de Toyotomi Hideyoshi, va anul??lar algunes decisions del seu marit i Yodo, el seu amant, es va convertir en el capit?? del castell d'Osaka despr??s de la mort de Toyotomi Hideyoshi. Chiyo, esposa de Kazutoyo Yamauchi, va ser durant molt de temps considerada l'esposa ideal del samurai. Segons la llegenda, ella va fer el seu kimono d'un mosaic de trossos de tela vella i es va guardar els diners per comprar-se un marit i un magn??fic cavall per cavalcar-lo en moltes vict??ries. La font de poder de les dones que van poder ser samurais estava relacionat amb els diners i les finances dels seus marits.

Al shogunat Tokugawa l'educaci?? i especialment en les dones va millorar molt. El matrimoni va comen??ar a ponderar els criteris d'intel??lig??ncia i l'educaci?? com a atributs desitjables en les dones, juntament amb l'atractiu f??sic. Tot i que molts textos escrits per dones durant el per??ode Tokugawa nom??s es referien a com tenia que ser una dona per ser una bona esposa, s??n els que van comprometre un repte a l'aprenentatge de la lectura i a la cultura filos??fica i cl??ssica. Gaireb?? totes les dones de la classe samurai va ser alfabetitzades a finals del per??ode Tokugawa.

[edita] Matrimoni

Els matrimonis dels samurais s'organitzaven per poder-los casar amb alg?? del mateix rang o superior. Els samurais de baix rang, es casaven m??s per necessitat que per alguna altre cosa. La majoria de les dones casades venien d'una fam??lia de samurais, per?? estava perm??s que un samurai es cases amb una plebea tot i que de rang inferior. En aquests casaments els dots els donava la fam??lia de la dona i eren usats per iniciar una nova vida.

[edita] Amants

Un samurai podia tenir una amant i aix?? en molts casos estava considerat com un matrimoni. Quan ella era una plebea, s'enviava un missatge per notificar al pare la not??cia per si aquest donava consentiment o no. Normalment aquest missatge anava acompanyat de diners, i tamb?? era normal que el pare accept??s aquest comprom??s. Si l'esposa d'un samurai donava a llum i tenia un fill, aquest podia esdevenit un samurai en tot dret.

[edita] Divorci

Un samurai podia divorciar-se de la seva esposa per una un seguit de raons: l'aprovaci?? d'un superior, si ella no podia tenir fills, per motius personals com pot ser simplement que no l'estimava... Tot i aix??, aquesta ??ltima ra?? s'intentava evitar ja que era vergonyosa. Despr??s del divorci el samurai havia de tornar tots els diners del dot. Aix?? feia que molts no es divorciessin. Alguns comerciants rics tenien les seves filles casades amb samurais per esborrar aix?? els seus deutes i avan??ar posicions.

[edita] Armes

Els samurais comptaven amb un ample arsenal. Sempre es deia que l'??nima d'un samurai es trobava a la seva katana que portaven. En certes ocasions, els samurais es revelaven com uns guerrers totalment dependents de la seva katana per lluitar. Tot i aix??, era m??s aviat un s??mbol de l'estatus i no una arma tan important pel samurai. Els nens petits (menors de cinc anys) rebien la seva primera katana (molt m??s petita que una de normal) en una cerim??nia anomenada mamori-gatana i una petita bossa. En complir els tretze anys, en una cerim??nia coneguda com Genpuku (??????), el nen rebia un nom d'adult i es convertia en samurai. Aix?? li donava dret a portar una katana i una armadura, tot i que aquesta normalment estava lligada amb una corda per evitar que es pogu??s caure en desembeinar. Katana i wakisashi junts eren coneguts com daisho, que significa, literalment, gran i petit.

Una altra arma usualment utilitzada pel samurai era el yumi o arc de bamb??, que va mantenir un gran prestigi durant segles, fins l'arribada de la p??lvora i el rifle al segle XVI. Molts samurais es negaven a usar armes de foc, ja que les consideraven un deshonor. Un arc compost d'estil japon??s era una arma podeross??sima. La seva mida li permetia aplicar-hi diversos projectils, com fletxes amb foc o de senyalitzaci??, amb gran precisi?? en dist??ncies des de cinquanta a cent metres. Aix?? doncs, encertar exactament el blanc no era important.

Pel que fa a l'armadura dels samurais, n'usaven unes pesants de metall especialment al pit, les espatlleres i el casc (que normalment portava una mascara d'un dimoni), portaven una llarga t??nica sempre descoberta pel davant i que els arribava fins una mica m??s avall del genolls. A m??s a m??s, si ek samurai era d'alt rang, era normal que port??s una altre tela per sobre l'armadura.

En els samurais, es pot trobar aquest seguit d'armes:

• Katana: Arma principal dels samurais, ??s una espasa japonesa que feia al voltant d'un metre de llarg i que portaven tots els samurais, encara que no la sabessin fer servir. Actualment anomenem katana aquelles espases d'origen japon??s, per?? la realitat ??s que la paraula katana vol dir espasa en japon??s i ells usaven aquest concepte per referir-se a tot tipus d'espases
• Himagatana: Una daga de 25 cent??metres feta enterament d'acer.
• Kozuka: Un ganivet de quinze cent??metres de llarg, afilat nom??s per un dels seus costats, f??cilment transportable a la butxaca o a la saya (beina) de la katana. Es llan??a al cap o al coll de l'objectiu.
• Kubikiri: Una daga lleugera de 40 cent??metres.
• Tanto: Un ganivet que servia per protegir l'honor del seu portador i s'utilitzava ??nicament pel ritual del hara-kiri (su??cidi).
• Wakizashi: Una espasa una mica m??s petita que la katana (60 cm aprox.) que utilitzaven com a arma auxiliar. De la mateixa manera que la katana, la wakizashi era una arma que els samurais sempre portaven.
• No-Dachi: Armes equivalents a les espases de dues mans de la cavalleria a l'edat mitjana europea.

Un altre tipus d'armes molt utilitzades pels samurais eren els arcs:

• Dai-kyu: Arc gran que s'utilitzava a cavall; es podia utilitzar a peu per?? a la pr??ctica no es feia servir aix??.
• Yumi: Arc petit per les tropes d'infanteria.
• Ashi-Kyu: Arc d'origen occidental per les tropes a peu, t?? una mida intermitja entre el Dai-kyu i el Yumi.

A m??s, els samurais tamb?? utilitzaven altres tipus d'armes apart dels ganivets i arcs:

• Ono: Arma d'una m?? semblant al martell.
• Naginata: Mena de llan??a llarga amb la fulla amb forma d'espasa ??rab.
• Yari: Llan??a t??pica de les tropes a peu.
• Tetsubo: Arma feta totalment de metall amb forma de bast??.
• Tessen: Tot i que no ??s una arma en si mateixa, tots els militars d'alt rang portaven un ventall amb plaques met??l??liques per poder donar ordres de manera visual.

[edita] Mite i realitat

La majoria dels samurais (durant el per??ode Edo) van ser educats segons un estricte codi d'honor i s'esperava un gran exemple per part seva cap a la gent d'un estatus inferior. Una gran part d'aquest codi es troba al seppuku (??????, , seppuku^?)^[24], que permetia a un samurai en deshonor recuperar-lo despr??s de la mort a mans d'un altre samurai que estigu??s sota la seva tutela. Tanmateix, aquest seguit de rituals se seguien sota el Bushido (?????????, , Bushid??^?). Els estudiosos Kobudo i tradicionals de Budo indiquen que, el 1905, a la pr??ctica aquest ritual el feia qualsevol guerrer.

Tot i el desenfrenat romanticisme del segle XX, els samurais podien ser deslleials i tra??dors com per exemple Akechi Mitsuhide, o valents i lleials com Kusunoki Masashige. Els samurais solien ser lleials als seus superiors immediats. Normalment eren fidels al seu senyor com ??s el cas dels aliats de Toyotomi Hideyoshi (????????????), per?? tamb?? hi ha episodis de tra??ci?? per part dels samurais envers el seu senyor.

[edita] Conceptes relacionats

Els seg??ents conceptes estan relacionats amb els samurais:

• Uruwashii: ??s una de les primeres paraules relacionades amb els samurais i va ser escrita amb un kanji que combina els personatges literaris dels estudis ("bun" ???) i arts marcials ("bu" ???)
• Buke(??????): Una casa marcial o d'un membre d'aquesta.
• Mononofu (????????????): Antiga paraula que designa un guerrer.
• Musha((??????): Una forma abreujada de bugeisha?????????), lit. Home d'arts marcials.
• Shi(???): Una paraula que m??s o menys significa "cavaller", a vegades s'utilitzava per assignar als samurais, en particular, en paraules tals com bushi (??????, que significa guerrer samurai).
• Tsuwamono (???): Un vell terme per a soldat popularitzat per Matsuo Bash?? en la seva famosa haiku. Literalment significa una persona forta.

[edita] Samurais famosos

Akechi Mitsuhide Date Masamune Hasekura Tsunenaga Kusunoki Masashige Minamoto Yoshiie Minamoto Yoshitsune

Miyamoto Musashi Oda Nobunaga Saigo Takamori Sakamoto Ryoma Sanada Yukimura Sasaki Kojiro

Takeda Shingen Tokugawa Ieyasu Toyotomi Hideyoshi Uesugi Kenshin Yamamoto Tsunetomo

[edita] Samurais occidentals

Es creu que mariner i aventurer angl??s William Adams^[25] (1564-1620) va ser el primer estranger en rebre la dignitat de samurai^[26]. El shogun Tokugawa Ieyasu li va fer entrega de dues espases que representaven l'autoritat d'un samurai, anunciant-li que el mariner William Adams havia mort i havia nascut el samurai Miura Anjin (????????????). Adams tamb?? va rebre el t??tol de hatamoto, una posici?? d'alt prestigi com a conseq????ncia directa de la retenci?? a les corts del Shogun. Se'l va considerar un senyor feudal a Hemi (??????) dins dels l??mits de l'actual ciutat de Yokosuka, amb uns vuitanta o noranta agricultors que eren els seus esclaus o servents i amb un finca valorada en 250 kokus (mesura de la renta de la terra en igualtat d'arr??s uns cinc quartons).

Enero Joosten van Lodensteijn (1556? -1623?) va ser un conegut d'Adams que tamb?? va ser reconegut amb els mateixos privilegis de Tokugawa Ieyasu. Es creu que es va convertir en el samurai Joosten i se li va donar un perm??s de resid??ncia al castell Edo. Avui en dia la sortida oriental de l'Estaci?? de Tokyo es coneix com a Yaesu (?????????). Yaesu ??s una corrupci?? del nom de l'holand??s al nom en japon??s, Yayousu (?????????). En un viatge d'anada i tornada a Batavia Joosten va morir ofegat despr??s que el seu vaixell s'enfonses a mala mar.

Durant la guerra Boshin (1868-1869), els soldats francesos van sumar forces amb el Shogunat Tokugawa contra els daimyos del sud favorables a la restauraci?? de l'emperador Meiji. Queda const??ncia que l'oficial de la marina francesa Eug??ne Collache^[27] va lluitar amb vestimenta japonesa. Al prussi?? Edward Schnell tamb?? se li va concedir el nom de japon??s Hiramatsu Buhei (???????????????), que va governar la gent del daimyo en nom de Matsudaira Katamori (??????). A Hiramatsu (Schnell) se li va donar el dret de portar espases, una resid??ncia en el castell de la ciutat de Wakamatsu i una esposa japonesa.

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

• (angl??s) Andrew Gordon, A Modern History of Japan from Tokugawa Times to the Present (2003).
• (angl??s) William Wayne Farris, Heavenly Warriors - The Evolution of Japan's Military, 500-1300, Harvard University Press, 1995. ISBN 0-674-38703-1
• (angl??s) George Samson, A History of Japan vol.1 (1958) ISBN 0-804-70523-2
• (angl??s) George Samson, A History of Japan vol.2 (1961) ISBN 0-804-70525-9
• (angl??s) George Samson, A History of Japan vol.3 (1963) ISBN 0-804-70527-5
• (angl??s) William Scott Wilson, Ideals of the Samurai
• (fin??s) Timo Reenp???? ,Samurain ammatti (1998) ISBN 951-98012-1-9
• (franc??s) Hid??ko Fukumoto, Catherine Pigeaire: Femmes et Samoura??. Des Femmes, Paris 1986, ISBN 2-7210-0293-7

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Samurai

• L'era del samurai
• (castell??) Hagakure Llibre del Samurai
• (angl??s) SengokuDaimyo.com La web de Samurai Autor i Hist??ria de Anthony J. Bryant
• (angl??s) El m??n de la perfecte flor ??? Bushido i Zen, Avui i ahir
• (japon??s) Fotos antigues de samurais
• (angl??s) Cronologia de la hist??ria del Jap??

v ??? d ??? e Articles de qualitat sobre Hist??ria
Hist??ria	Hist??ria de la Terra
Prehist??ria	Eoc??
Per pa??sos i regions	Ex??mens imperials xinesos ??? Hist??ria de l'Equador ??? N??bia
Hist??ria antiga	Batalla del Bosc de Teutoburg ??? Batalla de les Term??piles ??? Imperi Rom?? ??? Imperi Bizant?? ??? Imperi Sass??nida
Hist??ria precolombina	Civilitzaci?? asteca ??? Tenochtitlan
Hist??ria medieval	Croada contra la Corona d'Arag?? ??? Joana d'Arc ??? Reconquesta ??? Samurai
Hist??ria moderna	Llu??s XIV ??? Setge de Barcelona (1713-1714)
Hist??ria contempor??nia	Catalanisme ??? Guerres Napole??niques
Segle XX	Segona Guerra Mundial