Oda Nobunaga
De Viquipèdia
Oda Nobunaga (japonès: 織田 信長 Oda Nobunaga, seguint l'ordre català entre nom i cognom seria Nobunaga Oda) va néixer el 23 de juny de l'any 1534 i morí el 21 de juny de l'any 1582 i fou un dels senyors de la guerra (japonès:大名, català: dàimio) més poderosos del Període Sengoku de la història del Japó. Dugué al poder als budistes i reunificà gran part del Japó mitjançant la meritocràcia, la destitució de les antigues autoritats i una política revolucionària d'importació d'armes de foc abans de morir en mans d'un subordinat seu, Akechi Mitsuhide, a l'aixecament conegut com a Incident d'Honnouji.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Del naixement a la unificació de la província d'Owari (1534-1560)
Oda Nobunaga va néixer el 23 de juny de l'any 1534 al castell de Nagoya com a segon fill del dàimio de la província d'Owari (actualment prefectura d'Aichi) Oda Nobuhide. El seu nom de nen fou Kippóshi. Immediatament després de néixer fou proclamat senyor del castell i fou educat per un educador (moriyaku) anomenat Hirate Masahide, a diferència del seu germà petit, Nobuyuki, el qual fou educat per la seva mare. El seu ritu de pas a la maduresa tingué lloc l'any 1546 i, des d'aleshores, el seu nom fou Kazusanosuke Nobunaga. L'any 1548 es casà en un matrimoni estrictament polític amb Nouhime, la filla de Saito Dosan, dàimio de la província de Mino (actualment prefectura de Gifu).
La mort del seu pare, Nobuhide, l'any 1551, causà una disputa entre Nobunaga i el seu germà petit, Nobuyuki, per heretar els drets com a cap de casa. Nobunaga va batre a Nobuyuki i heretà els drets del pare. L'any 1552, derrotà a Oda Nobutomo i l'obligà a cometre seppuku.
Sovint contrastava amb la societat tan rígida i tradicional de l'època per la seva actitud heterodoxa i el seu comportament inadaptat. De fet, no hi ha dubte que en l'actualitat se'l tractaria d'inadaptat. L'any 1553, el seu mestre, Hirate Masahide, va cometre seppuku per tal de censurar la seva conducta. El malnom de Nobunaga era "calavera" (en japonès utsuke o utsukemono) a causa de els seus vestits, que no es consideraven acceptables per a un home del seu rang, però que en l'actualitat s'interpreta com a un tret de la seva individualitat.
L'any 1555 conquerí el castell de Kiyosu, un punt estratègic molt important de la província d'Owari per la seva situació estratègica a les rutes comercials. El seu sogre, Saito Dosan, fou assassinat pel seu propi fill, Saito Yoshitatsu, l'any 1556. L'any 1559, Nobunaga visità a Kyoto, juntament amb 500 vassalls, al tretzè shogun Ashikaga Yoshiteru. Aquell mateix any la província d'Owari fou definitivament unificada per Oda Nobunaga.
[edita] D'Okehazama a la fi del Shogunat d'Ashikaga (1560 - 1574)
L'any 1560 tingué lloc la batalla d'Okehazama. En aquesta batalla, Oda Nobunaga, amb només uns 2.000 homes, aconseguí derrotar a Imagawa Yoshimoto, dàimio del clan Imagawa a les províncies de Mikawa (actualment és la part oriental de la prefectura d'Aichi), Tōtōmi (actualment és la part occidental de la prefectura de Shizuoka) i Suruga (actualment és la part oriental de la prefectura de Shizuoka), el qual havia havia fet una incursió amb 25.000 homes a la província d'Owari. L'any 1561 morí el seu cunyat Saito Yoshitatsu. Aleshores, Nobunaga inicià la conquesta de la meitat occidental de la província de Mino. L'any 1562, tancà l'aliança coneguda com a Aliança de Kiyosu amb Matsudaria Motoyasu (altrament conegut com a Tokugawa Ieyasu, funador del Shogunat de Tokugawa), un nou dàimio de la província de Mikawa. L'any 1564 conquerí la meitat oriental de la província de Mino. L'any següent el shogun Ashikaga Yoshiteru fou assassinat, des d'aleshores els shoguns Ashikaga serien shoguns titella de Nobunaga. L'any 1567 va concloure la conquesta de tota la província de Mino. Aquell mateix any la seva germana, Ichi, es casà . Amb aquest matrimoni la seva família es vinculà amb el dàimio Azai Nagamasa, que aleshores controlava la província d'Omi (actualment prefectura de Shiga). El seu primer fill, mentrestant, es casà amb la filla dels Takeda, que aleshores controlaven les províncies de Kai (actualment prefectura de Yamanashi) i Shinano (actualment prefectura de Nagano). Aquell mateix any Nobunaga introduí les polítiques de Tenka fubu, és a dir, la "submissió (del país) per l'espasa" i la nova política econòmica coneguda com a Rakuichi rakuza.
Fent complir la petició d'Ashikaga Yoshiaki, el quinzè i últim shogun d'Ashikaga, Nobunaga conquerí, l'any 1568, Kyoto i cinc províncies més de la regió de Kansai. L'any 1569 el missioner portuguès Luis Frois de la Companyia de Jesús tingué una audiència amb Oda Nobunaga i va rebre el dret de quedar-se a Kyoto. Aquell mateix any Oda Nobunaga conquerí la província d'Ise (actualment prefectura de Mie). L'any 1570 Oda Nobunaga exigí a Ashikaga Yoshiaki limitar el dret del shogunat i demanà als altres senyors de la guerra fer una visita a Kyoto. També inicià la conquesta de la província de Wakasa (l'actual meitat occidental de la prefectura de Fukui), aleshores controlada per Asakura Yoshikage, el qual havia rebutjat les seves peticions. Això menà a un conflicte amb el seu cunyat Azai Nagamasa, ja que des de feia temps les famílies Azai i Asakura es trobaven unides per llaços d'amistat. A la batalla d'Anegawa, Oda Nobunaga derrotà, amb l'ajuda de Tokugawa Ieyasu, l'aliança entre els Azai i els Asakura.
La secta budista Ikkō-ikki començà aleshores una sèrie de rebel·lions contra Nobunaga. En aquella època el budisme tenia molt poder polític al Japó. La secta Ikkō-ikki intentà en un principi aliar-se amb Nobunaga, ja que només el consideraven el nou senyor de Kyoto. Nobunaga era, en efecte, budista, però intentà imposar la separació entre religió i estat. Per això va permetre la introducció del cristianisme i deixà als representants d'ambdues religions debatre per tal d'assolir els seus objectius polítics. No només Nobunaga pensava que els missioners guanyaven gairebé sempre aquests debats. Per això, el budisme va perdre la fe del govern i del poble, la qual cosa dugué a una pèrdua del seu poder polític. Per això la secta Ikkō-ikki temia el triomf de Nobunaga, ja que podrien perdre el seu poder polític si unificava el Japó. L'atac a la secta Ikkō-ikki a Nagashima, l'any 1571, no tingué èxit. Això dugué a una altra batalla contra l'aliança entre els Azai i els Ikkō-ikki i Nobutada cremà l'Enryaku-ji.
L'any 1572 començà la conquesta de la part més nòrdica de la provínca d'Omi. La primera lluita de Nobutada. Aleshores Takeda Shingen marxà contra la província de Tōtōmi. Takeda Shingen derrotà a Tokugawa Ieyasu a la batalla de Mikatagahara. Takeda Shingen morí l'any següent, l'any 1573. Aquell mateix any hi hagué un alçament del shogun, Ashikaga Yoshiaki. L'alçament fracassà i Nobunaga expulsà a Yoshiaki de Kyoto, per la qual cosa s'acabà, oficialment, el shogunat d'Ashikaga. Amb la fi del shogunat d'Ashikaga començà el període Azuchi-Momoyama. Nobunaga aconseguiria, poc després de la fi dels Ashikaga, derrotar definitivament a les famílies Azai i Asakura.
[edita] De la invasió de la regió de Chūgoku a la mort (1574 - 1582)
El 1574, Takeda Katsuyori, el fill de Takeda Shingen, envaí la regió de Chūgoku. Aquell mateix any Nobunaga assaltà el castell de Nagashima, el qual estava ocupat per membres de la secta Ikkō-ikki. Nobunaga incendià el castell i uns 20.000 guerrillers moriren en les flames. L'any 1575 tingué lloc la batalla de Nagashino, en la qual l'aliança entre Nobunaga i Tokugawa Ieyasu derrotà al clan Takeda gràcies a l'ús d'arcabussers situats darrere d'estacades. S'hi devien utilitzar unes 3000 armes de foc. L'emperador declarà, aleshores, a Nobunaga com a ministre de dret. El seu primogènit, Oda Nobutada, obtení aleshores el dret com a cap de la casa. Des d'aleshores Nobunaga es concentrà encara més en la unificació del Japó.
L'any 1576 ordenà la construcció del castell d'Azuchi. També assaltà el temple Hongan-ji, el centre de poder de la secta Jōdo-Shinshū. Aquell mayteix any ascendí a ministre d'interior. L'any 1577 ordenà la conquesta de la provínca de Kii (actualment prefectura de Wakayama). També ordenà a Shibata Katsuie i a Hashiba Hideyoshi (el posterior Toyotomi Hideyoshi) la conquesta de la província de Kaga (actualment prefectura d'Ishikawa) i la invasió de la província d'Harima (actualment prefectura de Hyōgo. L'any 1578 s'acabà la construcció del castell d'Azuchi, el primer castell del Japó que fou construït mitjançant tecnologies europees i japoneses alhora. Fou inaugurat amb una llarga cerimonia del te. Aleshores hi hagué l'aixecament de Bessho Nagaharu al castell de Miki i la d'Araki Murashige, la qual acabaria amb la presa del castell de Yagami i la batalla naval de Kizukawaguchi. L'any 1579 envaí la província de Settsu (actualment és part de la prefectura d'Ōsaka) i el castell de Yagami es rendí. El líders d'aquesta revolta, Hatano Hideharu i Hatano Hidenao, foren condemnats a la crucifixió. Araki Murashige es rendí i fugí cap als dominis dels Mori. L'any 1580 Besshi Nagaharu es rendí. Ell va cometre seppuku i tots els altres participants de la revolta van ser desfigurats. Aleshores firmà un tractat de pau amb la secta Ikkō-ikki. L'any 1581 va rebre la visita d'un altre missioner cristià, Alessandro Valignano. Va conquerir la província d'Iga (actualment és part de la prefectura de Mie). Un dels seus vassalls més importants, Hashiba Hideyoshi, conquerí el castell de Tottori, a la província d'Inaba (actualment prefectura de Tottori). L'any 1582 conquerí les províncies de Shinano i Kai. Amb això la família Takeda va perdre tot el seu poder i cap dels seus membres no aconseguí sobreviure. Aquell mateix any un dels seus generals, Akechi Mitsuhide, aprofità l'ocasió per venjar-se de Nobunaga d'una injuria anterior. Durant un banquet, Oda Nobunaga, emborratxat, agafà el cap d'Akechi i se'l posà sota el braç mentre el golpejava com si fos un tambor. En un atac sorpresa al temple Honnō-ji (本能寺), Akechi Mitsuhide traí a Nobunaga. Com que Oda Nobunaga no es podia defensar perquè havia sigut tocat per fletxes, incencià el temple i va cometre seppuku per tal d'evitar caure en mans dels seus traidors en vida. 13 dies després d'aquesta traició Toyotomi Hideyoshi derrotà i matà a Akechi Mitsuhide, la qual cosa li assegurà la successió de Nobunaga.
[edita] Polítiques
[edita] Rakuichi rakuza
Oda Nobunaga comprengué, ben aviat, la importància de l'economia i que el beneficis eren monopolitzats pels gremis (za). Aquest fet li comportà un gran problema, ja que pretenia formar un govern central i a més reactivar l'economia. Per això, Nobunaga abolí els gremis privilegiats i els seus monopolis. A més a més fomentà el comerç amb rebaixes o exempcions d'impostos i la nova Llei de l'estany, de tal manera que es possibilità el comerç lliure. Aquesta política de liberalització econòmica duta a terme per Nobunaga rep el nom de rakuichi rakuza.
[edita] Meritocràcia
Nobunaga revolucionà l'estrictíssima jerarquia social tradicional, comparable a un sistema de castes. Aquells qui provenien de les castes més baixes no tenien cap manera d'ascendir i havien de dur a terme un paper social determinat pel naixement. Nobunaga trencà aquesta estricta tradició amb la introducció de la meritocràcia. Com més vassalls es tenia, més possibilitats es tenia d'ocupar alts càrrecs. Generals de Nobunaga com Toyotomi Hideyoshi o Akechi Mitsuhide en són bons exemples.
[edita] Introducció de l'exèrcit professional
A mitjan segle XVI no hi havia cap soldat professional entre els samurais del Japó, la major part de soldats que lluitaven a peu es reclutaven d'entre els pagesos. Per això, en temps de collita s'havien d'ajornar les lluites. Nobunaga va poder, mitjançant l'acumulació del capital procedent del comerç, separar soldats de pagesos i, per tant, mobilitzar les seves tropes en qualsevol època de l'any, la qual cosa féu del seu exèrcit un exèrcit d'elit.
[edita] Cultura europea i cristianisme
L'agost de l'any 1543 arribà a l'illa de Tanegashima un vaixell amb tres mariners portuguesos a bord, entre els quals hi havia Fernão Mendes Pinto. Segons tot el que se sap, aquests van ser els primers viatgers occidentals que arribaren al Japó. Aquests nous estrangers foren anomenats namban-jin (bàrbars del sud) per part dels japonesos. Dugueren al Japó, a banda d'altres coses desconegudes i interessants per als japonesos, les primeres armes de foc, més concretament arcabussos, una mena de mosquet. L'arribada i l'ús de les armes de foc influí i canvià considerablement la guerra tradicional japonesa i, per tant, el curs de la història japonesa. Nobunaga quedà impressionat per aquesta tecnologia occidental, les acollí gustosament (a diferència d'altres dàimios) i les adoptà en el seu exèrcit per benefici propi. Fou el primer dàimio que féu servir unes tàctiques completament noves i desconegudes pels japonesos (tot i que també considerades deshonroses) per mitjà de l'ús d'armes de foc. Aquest fet es considera el començament de l'intercanvi econòmic i cultural entre el Japó i Europa.
L'any 1549 arribà a Kagoshima el primer missioner portuguès, Francisco de Xavier, juntament amb dos jesuïtes portuguesos, ds servents i tres japonesos. Obrí el Japó a la influència de la cultura i la ciència europees. Juntament amb les ensenyances de la Bíblia els jesuïtes, i més tard també el dominics i els franciscans, ensenyaven ciència europea i medicina, un mètode formidable d'expandir el catolicisme. Per a les classes baixes, a les quals fins aleshores es negava qualsevol mena d'atenció mèdica, aquest fet significà un gran alleujament. La introducció de la medicina universal, és a dir, l'atenció de totes les classes socials, fou l'obra més important d'aquesta primera onada d'influència occidental.
Nobunaga, per a qui el budisme era sospitós a causa del poder dels monestirs i la influència que exercia en la política, donà la benvinguda als jesuïtes com a contrapès al poder dels budistes. Donà permís a les primeres missions cristianes d'actuar en els seus territoris, defensà els jesuïtes que es trobaven a les seves terres i els permeté de construir un centre superior d'estudis teològics que rebé el nom de seminario. Mitjançant aquesta estratègia Nobunaga acosneguí acabar amb l'autoritat del budisme i separar la religió de la política.
Luis de Almeida (1525 - 1583), un mercader portuguès el germà del qual entrà a l'orde jesuïta, fou un dels pioners de la medicina universal. Fastiguejat per la creixent pràctica del niabiki ("reducció de cries", és a dir, desprendre's dels fills no desitjats per mitjà de l'abortament, l'assassinat o l'abandonament) entre els pobres, l'any 1556 obrí un centre per a nens orfes. Fou protegit per Ōtomo Yoshishige, l'aleshores dàimio i shugo de la província de Bungo i aquell mateix any amplià el seu centre amb un hospital per a leprosos i afecxtat per la sífilis i una farmàcia amb herbes medicinals de Macau situats a la ciutat de Funai (actual ciutat d'Ōita). Aquest centre fou el primer hospital de la història del Japó.
L'orde, emperò, canvià els seus plans i prohibí als seus membres seguir entretenint-se amb la medicina. Almeida abandonà l'hospital que tot just feia un any que havia inaugurat. De tota manetra, els jesuïtes no abandonaren del tot l'atenció mèdica, sinó que la limitaren als samurais i als nobles. Els pobres, els leprosos i aquells que patien malalties de transmissió sexual confiaren, a partir d'aleshores, en els metges japonesos o en els missioners espanyols, és a dir, els franciscans i els dominics.
A final segle XVI creixé la pressió sobre els cristians, pressió que acabà amb la persecució i l'expulsió de tots els espanyols i portuguesos i amb el tancament hermètic de tot el país l'any 1639 (sakoku). Fins i tot l'ús de la paraula namban fou prohibit. Amb el desterrament dels "bàrbars del sud" la "medicina ibèrica" fou lentament substituïda pel seu equivalent holandès.
[edita] Xintoisme
Nobunaga reuní una gran suma de dinera per a la renovació de nombroses Jinja (temple xintoista), sobretot per als temples d'Ise-jingū i Atsuta-jingū. Nobunaga és venerat com a kami del temple en, coma mínim, dos temples: al Take-isao-no-yashiro de la ciutat de Tendō, a la prefectura de Yamagata (el qual fou construït pocs anys després del 1582, però que duu el seu nom des del 1870) i al Temple Kenkun de Kyoto (construït l'any 1870), en el qual és venerat juntament amb el seu fill, Oda Nobutada.
[edita] Vegeu també
- Història del Japó
[edita] Bibliografia
- Japonius Tyrannus: The Japanese Warlord Oda Nobunaga Reconsidered. Hotei Publishing, 2001. ISBN 9074822223
- Kuno Knöbl: Die Samurai
[edita] Enllaços externs
- (alemany) Biografia d'Oda Nobunaga
- (anglès) Samurai Archives - Oda Nobunaga
- (japonès) Nobunagaou
- (portuguès) Cròniques de l'explorador portuguès Fernão Mendez Pinto
