Arcabús

De Viquipèdia

L'arcabús és una arma de foc per a infanteria emprada del segle XV al XVII. És el predecessor del mosquet, el rifle i altres armes de foc llargues. Als Països Catalans primer s'emprà l'espingarda o escopeta, de manera que l'arcabús no arribà fins al segle XVI.

Habitualment un arcabús estava format per un canó de ferro d'ànima llisa d'aproximadament un metre de longitud, muntat sobre una fusta acanalada anomenada cep o caixa, l'extrem de la qual, per on es recolzava a l'espatlla, es deia culata. Es carregava per la boca del canó, el qual tenia a la part posterior un orifici, per on es provocava la ignició de la pólvora. El mecanisme per a disparar s'anomenava pany. Al principi aquest consistia en una metxa muntada al cap d'una tija en forma d'essa, el serpentí, que es davallava mitjançant una cordeta o amb una molla o ressort activada per un gallet o clau (arcabús de metxa). Més endavant, s'emprà una pedra de sílex posada al cap d'una peça anomenada ca, que es feia percudir prop del fogó; i també una pedra de pirita que és fregava amb una roda dentada (arcabús de pedra o arcabús pedrenyal). La ignició es provocava en el fogó o cassoleta, una petita cavitat que es carregava de pólvora fina protegida per un cobertor. La pólvora del projectil es carregava amb un recipient anomenat flasco i la del fogó, amb un flasqui­llo; després, s'empraren càrre­gues de bala i pólvora preparades que es duien penjades a una ban­dole­ra. La pólvora i la bala es ficaven fins al fons de l'ànima amb un carregador i es pitjava amb una vaqueta. La versió més primitiva d'arcabús pesava fins a 20 kg i calia recolzar-lo a terra amb un suport, anomenat forca. Els més reforçats portaven una forqueta incorporada al cep amb un peu curt per ficar-lo a sobre d'un parapet i es carregaven amb un mascle (arcabús de posició). Les versions posteriors reduïren el pes a uns 6 o 7 kg i es podien recolzar a l'espatlla. L'abast útil de l'arcabús no superava els 50 m de distància, però el seu maneig era molt senzill, raó per la qual va substituir ràpidament la ballesta allà on aquesta no havia estat substituïda ja per l'espingarda. Tenia una cadència de tir baixa (dos o tres tirs per minut) i s'escalfava molt ràpidament.

La primera acció important on els arcabussos tingueren un paper important fou la batalla de Pavia, el 1525, on la derrota dels cavallers francesos fou provocada en bona part pel foc concentrat dels arcabussers. Posteriorment van tenir un paper destacat en moltes de les accions d'espanyols i portuguesos durant la conquesta d'Amèrica i l'exploració d'Àfrica.